W2
M’ha deixat encendre el foc,
després ha mirat les rajoles
abraçades a la llum de la cuina
que lluïa com un diamant estès
en un terrat d’atòmica tendresa.
Cap missatger ha vingut a desvetllar
les mans i així doncs han voleiat
els dits cels amb cua de seda
bevent de l’aurora en copes de fum.
I amb els parracs de les estrelles
hem guarnit la casa altra vegada
entre l’alegria de la misèria
menys miserable de les misèries
i l’amor més amorós dels amors.
Paco Fanés, El joc de l’alba
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada