304
Quan rebenten les bombolles
en el llac efervescent,
fent fugir les aus porugues,
ensurtades, als cimals
i a les roques més abruptes,
m’abelleix, a la tardor,
d’encalmar aquestes pàsseres,
d’arborar-me en cants festius
i foragitar l’ogressa...
És quan dormo un son més clar,
és quan té més eficàcia
la beguda transportant
que em deporta de seguida
al ronyó de l’existent...
Miquel Bauçà, En el Feu de l’Ermitatge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada