vés, i què?
Jo sóc l'home que va i
ve entre el bar i la cabina telefònica.
Italo Calvino
quan ja res no pugui escriure
quan la poètica perdi interès
quan els mots em desafiïn
i ja no em facin contrapès
quan la màgia faci riure
quan no me'n recordi de res
quan a l’infern em parin taula
i estimar no valgui res
quan l'hivern de les idees
substitueixi els sentiments
serà l'hora d'amollar-ho
de cometre el gran excés
de deixar de ser poeta
de l'exili
i de res més
Eduard Carmona,
del seu blog
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada