Tradició sortosament perduda

Ja no et sents culpable de rutina
sense esma, per vocació
des d’un llibre de tapes negres.
Ara saps que els dies anys empenyen
que el costum és només record
i t’estimes més
abocar runa al pou colgat de dubtes.
Ara rius i les grues et fan cau
sota les molles de la ciutat perduda.

Poema de Nadal

Nadal
caràtula morta
d’un casset de carretera
en un voral.

Nadal
calendari tacat
amb ràbia de condemnat.

El Nadal cou com la bromera del penjat.

Delirium

La nit perfecte
s’escau en sostres de fusta
si els robots són a prop
amb bip-bips
i llums de Nadal als ulls.

Què passa dins el moble bar
quan tanquem la porta?
El mateix ressò de taüt
però amb cançons de vidre.

Amnèsia

Eterna

decadent com Venècia
així la memòria.

Humitat de canal als ossos
horitzó de turisme cadàver
orfes ponts de sucre florit
i cap mirall per veure’t
aquest vespre tou.