31 d’agost 2011

L'abisme


“finalmente aparece la atracción del abismo, que es la adicción más potente.”

Manuel Vicent, a l'article Montgomery Clift: combate contrala máscara (El País, Babelia, 27.08.2011)

30 d’agost 2011

El blues de la família de John Doe



Sóc l’únic viu a la morgue
miro la família de John Doe
ella duu una sola sabata blava
una sabata estampada amb flors.

El nen fa cosa de veure
massa petit per ser mort
tot i que La Igualadora
no acostuma a fer excepcions.

En John Doe no pot mirar-ho
estirat al seu costat
el rifle se li ha endut el rostre
el rostre i un tros de cap.

I jo estic aquí a la morgue
menjant un entrepà
de whisky a la nevera
mai no me’n faltarà.

29 d’agost 2011

Altres pells


"Quisiera estar en otra parte,
mejor en otra piel,
y averiguar si desde allí la vida,
por las ventanas de otros ojos,
se ve así de grotesca algunas tardes."


Ángel González, del poema Otras veces

26 d’agost 2011

La clau de la clau


"La soledad era mi experiencia clave, mi palabra clave. Alrededor de la soledad puede hacerse un vacío completo, una nada. Eso es en cierta forma la clave de la clave."


César Aira, Cómo me hice monja

25 d’agost 2011

Xemeneies de Sant Adrià



Volums de ciment prop del mar
sòlida fragilitat al vent
com el pou de la mirada
de qui creu
                  que et sap
                                   tots els secrets.


Cel vertical, essència altiva
de l’inútil emboirat
d’aquell que creu que poesia
és només un blablablà.

24 d’agost 2011

Escriure



Escribí piedra...

Escribí piedra
escribí casa
escribí ciudad
rompí la piedra
demolí la casa
destruí la ciudad
sobre el papel huellas de la lucha
entre
la creación y el exterminio


Ryszard Kapuściński, a Leyes Naturales

23 d’agost 2011

Tornada de cançó mexicana inexistent



Tinc una iguana al cor
atzavares a la gola
un mescal enmig del pit
una roda ai ai que no roda.

Tinc un pic el son lleuger
hi ha dies que per si sonen.

19 d’agost 2011

Capvespre normal



Els homes del temps s’equivoquen
El món és pou de totes les misèries
Hi ha llibres que s’han d’abandonar a la pàgina tres
Hi ha poemes que s’han de cremar abans d’escriure’ls

Els avions semblen lents allà lluny
De la lluna se n'han fet algunes bones pel·lícules
Bach serveix també per apamar el paisatge
Les males herbes creixen pertot

Certeses d’aplanadora
mentre la noble presència dels terrats
es retalla a la posta de sang.

18 d’agost 2011

Mai no he estat a Wisconsin



Parla’m de Wisconsin
diguem que hi ha suficients cases
prous espais
per construir el paradís
amb pisos
i terrats d’hectàrees
per poder dibuixar els falciots
en un gir de vol maníac
amb un llapis de fum.

Parla’m de Wisconsin
i en tindrem per estona.

17 d’agost 2011

L'ànsia de coneixement



«El impulso de la vida, su vis movendi, ese hálito abrasador que recorre el paisaje y a quienes lo pueblan, sólo puede ser atrapado en imágenes y expuesto luego, abducido, traducido, interpretado, mediante el expediente de la palabra que nombra, ordena y restituye. La hermenéutica es el destino último de todo anhelo de conocimiento. Mostrar es a menudo deficiente; hay, además, que decir

Ricardo Menéndez Salmón, a l'article El orgullo de la ficción (El País, Babelia, 13.08.2011)

16 d’agost 2011

Naixement del poema



La poesía es la voz del que se sabe
vivo y mortal, lo dice Blas de Otero,
y en conclusión, señores, el poema
no nace del esfuerzo de hablar solo,
es la necesidad de estarle hablando
a una silla vacía.

Luis García Montero, del poema Martes y Letras (a Completamente viernes)

12 d’agost 2011

Embarcat


EMBARCATS EN AIXÒ D'ESCRIURE VERSOS


Embarcat en això d'escriure versos
tot el que descarrego és contraban
i si vénen agents a interrogar-me
callaré com un mort, jo només canto
als homes lliures i a la dona gran...


Enric Casasses, Bes Nagana

11 d’agost 2011

Recompondre


"Per recompondre el nostre arbre genealògic
ens cal una paciència d'ase i, fent simple qualsevol judici,
aprendre l'amor en els ulls rebentats dels perdedors"


Rubén Luzón, Baladaspirina

10 d’agost 2011

Piscina 30 anys abandonada



Rere el mur s’enclota la mirada
a l’avenc lliurat a un sol silenci
dins del coll em creix una glopada
d’ofec d’aquest aire de misteri.

Com els exploradors de l’obsessió
així jo, humil, em lliuro a la ruïna
i m’envolten estructures esquerdades
la vegetació es menja les petjades
d’humans de noms que ja no es pronuncien.

L’abandó ennobleix aquest recinte
el dota d’una elegància inquieta
li fa orla d’atmosfera sagrada
temple d’un déu d’estiu i d’infantesa.

Petjo la solitud descarnada
com la platja seca d’una tomba
com crit silent, l’oblit, llosa trencada
on l’oportú xiprer hi ha tirat corda.

Des de la deserta graderia
la palanca de salts porta el record
a vessar de memòria podrida.
Vas buit ineluctable de la mort.

09 d’agost 2011

Pobre astronauta



Pensament còmic

"Aquesta nit haurem d'encendre un ciri
perquè s'hi vegi bé el pobre astronauta,
ocell esgarriat
dalt l'infinit:

l'espai-temps és un cec en el martiri
de sentir sempre més la vella flauta
del dimoni amagat
a sota el llit."

Màrius Sampere

08 d’agost 2011

Poema químic



«Tu no eres un vulgar insecto, sino un extraterrestre que llegó a este planeta gracias una tormenta nuclear acaecida en este punto del universo hace miles de millones de años, cuando innumerables cometas y asteroides chocaron contra la Tierra e hirvieron los océanos. Aquel desastre sideral hoy se ha convertido en un gran epopeya molecular y de ese poema químico hemos nacido todos, mosquitos y también cardenales.»

Manuel Vicent, a l’article El Viaje (El País”, 7-10-2001)

05 d’agost 2011

La malenconia segons Cioran


"La melancolía es una especie de tedio refinado, el sentimiento de que no se pertenece a este mundo. Para un melancólico, la expresión "nuestros semejantes" no tiene ningún sentido. Es una sensación de exilio irremediable, que carece de causas inmediatas. La melancolía es un sentimiento profundamente autónomo, tan independiente del fracaso como de los mayores éxitos personales. La nostalgia, por el contrario, siempre se aferra a algo, aunque sólo sea al pasado".


E.M. Cioran, a l'entrevista de J.L. Almira "Los detalles mínimos y las pasiones desencadenadas" (El País Semanal, núm. 344, novembre, 1983)

04 d’agost 2011

Una poètica


Poética
a la que intento a veces aplicarme

Escribir un poema: marcar la piel del agua.
Suavemente, los signos
se deforman, se agrandan,
expresan lo que quieren
la brisa, el sol, las nubes,
se distienden, se tensan, hasta
que el hombre que los mira
–adormecido el viento,
la luz alta–
o ve su propio rostro
o –transparencia pura, hondo
fracaso– no ve nada.

Ángel González, de Muestra, corregida y aumentada, de algunos procedimientos narrativos y de las actitudes sentimentales que habitualmente comportan

03 d’agost 2011

El pensament i el somni


"El pensamiento es un continuo que no se detiene jamás, salvo cuando estoy soñando y otro piensa por mí."


César Aira, Cómo me hice monja

02 d’agost 2011

Epíleg


"Un epílogo es el disfraz que utiliza el pasado para lanzarnos hacia el futuro."


Rodrigo Fresán, Vidas de santos

01 d’agost 2011

Arxiu



De poder arxivar somnis
em quedo amb els de volar
en blanc i negre
per pobles de muntanya
per ciutats de mar.

La respiració, l’instint
controlen el viatge
els picats
les voltes
els rasants.

De vegades al fons s’hi veu el mar
l’esquitx gris de l’onada
un port amb magatzems
i naus i teulades.

De la dona que es masturba
allà lluny
en sé els somnis.