30 de setembre 2013

El pastor d’antenes diu el plànol



Matinar, sortir al carrer
caminar com escric, a  batzegades
i disparar sense la gent
el barri d’ànima abandonada.

Els carrers fan de museu, cada xamfrà una sala
i la mirada se’m perd en diagonals d’eixample.

Aquest ritual vol ser també un exercici de memòria
un record de tots els fets i dels vestigis de l’home.

Per recordar mutacions, enderrocs i cantonades
per tornar a veure un balcó o la finestra barrada
per sentir que aquest indret és més meu cada vegada
per saber que les arrels tenen forma de totxana.

Després sempre miro amunt, a cornises i terrats
a aquest horitzó retallat amb angles fets per l’atzar.

I a dalt de tot hi ha el ramat imbricat de les antenes
i jo vull ser-ne el pastor, caminant que fa poemes.

27 de setembre 2013

L'amor és un peix



Des de sempre he tingut certa obsessió pels peixos. Però això ja està dit. I aquí també.

En aquest sentit, fa tres anys, comentava una versió espectacular que en Josep Pedrals i els seus Nens Eutròfics feien de Love Is in The Air (1978), tema clàssic i mític de John Paul Young.

En el seu nou treball discogràfic, En helicòpter, Els Nens Eutròfics n’han fet la versió en estudi d’aquest L’amor és un peix. La lletra és un exemple d’ingeni i d’ironia. Escolteu aquest tema i tota la resta. I repasseu el seu primer treball, Esquitxos ultralleugers.

Recomanar coses així sempre és un plaer.

26 de setembre 2013

Conreu de la poesia



«Un pasaje de Ashikari: “Es más difícil cultivar el arte de la poesía que contar todos los granos de la arena. Por eso hay que cultivarlo”. Trabajar un jardín es un grato calvario. Trabajar las palabras representa un reto orgánico mayor: la poesía es la parte más difícil de la naturaleza. »

Juan Villoro, de l’article Tokio Show


25 de setembre 2013

El cel i la terra



«Se dice en la Obra Maestra de Aristóteles que “cuando un hombre piensa en algo pasado, mira a la tierra; pero que cuando piensa en algo por venir, mira al cielo”.»

Laurence Sterne, Vida y opiniones del caballero Tristram Shandy (1759-1767) [edició de Fernando Toda i traducció de José Antonio López de Letona]

24 de setembre 2013

El cap



“La cabeza me funciona: la tengo tan mal como siempre”

Ana María Matute, a l’entrevista de Jesús Ruiz Mantilla (El País, Tentaciones Verano, 22.08.2013)

23 de setembre 2013

Ritual



No volies, però he pagat i ets a casa.
No volies, prô ara és meu tot el teu cos.
Libidinós, grapejant-te amb la mirada
i amb els dits t’he passejat tots els racons.

Immòbil de tant terror t’has deixat fer.
No val la pena que oposis resistència.
La carn tan rosa, el teu vestit vermell,
la meva boca es fa aigua amb ta turgència.

Sense pressa faig treballar el ganivet
i et separo el cap del cos sense manies
com xarrupo els teus fluids amb gran plaer
- per a la teva carn faré servir forquilla­ -.

Les altres esperaran pacients la tanda
però avui has estat la primera. Gamba.

20 de setembre 2013

Odi



«En efecte, l’odi és un licor preciós, un verí més car que el dels Borgia, ­perquè està fet amb la nostra sang, amb la nostra salut, amb la nostra son i amb dos terços del nostre amor! Cal ser-ne avar! »

Charles Baudelaire, Consells als joves escriptors [versió d’Emili Gil i Pedreño]

19 de setembre 2013

Buit



Yo.
Mi hueco sin tí, ciudad, sin tus muertos que comen.
Ecuestre por mi vida definitivamente anclada.

Federico García Lorca, del poema Nocturno del hueco (Poeta en Nueva York)

18 de setembre 2013

Autodescripció


Soy un perro callejero
y yo digo qué más da
vivo solo y como puedo
soy muy duro de pelar.

Los Chunguitos, fragment de la cançó Perro callejero

17 de setembre 2013

Consol



«Perquè quan no es troben paraules per al consol, recórrer al llibre és d’alguna manera pronunciar-les totes.»

M. Ángeles Cabré, a l’article Lectures de comiat (La Vanguardia, Cultura/s, 22.05.2013)

16 de setembre 2013

No vull ser...



No vull ser un avi en autobús
ni tenir aquella mirada
quan els ulls estan perduts
en un passat ple de gàbia.

Vull ser un avi amb un canó
estimar la dinamita
disparant a discreció
segregant mil endorfines.

I veure els cossos pertot
escorxats i fets a trossos
i jo rient com un boig
quanta sang rajant a dojo!

Que malgrat vell, faci por
que ningú estigui tranquil.
Escupo a la compassió
de militars o civils.

I després m’atacaran
tindré les hores comptades.
Que la mort sigui descans
després de les canonades.

13 de setembre 2013

Camí llarg



Marxaré per
un llarg camí
ja no hi retrobaré la veu,
l'amic. Aturada en el
camí, desconeixeré
la meva ombra allargada
al portal dels adéus.
La mà estirada plena
de records d'ahir.
I, amb l'esguard fit
a l'horitzó, esperaré
el meu propi retorn.

Montserrat Abelló, Paraules no dites

12 de setembre 2013

Alguna cosa boscana



Certament, alguna cosa boscana hi ha en l’atmosfera
d’aquesta ciutat. És una ciutat bonica,
on a certa edat evites mirar les persones
i t’aixeques el coll de l’abric.

Joseph Brodsky, del poema Desembre a Florència (a Poemes escollits) [versió de Judit Díaz Barneda]

11 de setembre 2013

Hotels



«Después de todo, el mundo de las letras descansa en los hoteles de la imaginación.»

Enrique Vila-Matas, Historia abreviada de la literatura portátil


10 de setembre 2013

Enyor



Yo ya me sentí viejo al poco de nacer;
Los demás luchaban, deseaban, suspiraban;
En mí no sentía más que una añoranza imprecisa.

Michel Houellebecq, del poema Una vida de nada (a Poesía) [versió d’Altair Domínguez]

09 de setembre 2013

Roda de premsa



– Podrem saber algun dia
aquella veritat que ens van
dir que existia,
i que després va
esclatar en mil agulles,
i no hem pogut mai més alliberar-nos
de la pesta de la mediocritat indigna?

– Següent pregunta.

06 de setembre 2013

Sortir



«Quiero despertar, y encuentro esa resistencia que impide salir de los sueños más atroces.»

Adolfo Bioy Casares, La invención de Morel

Foto: Peça de Carles Piera (a l’exposició Polifemo sur le royaume à la dérive)

05 de setembre 2013

Reina



Reina de los cementerios invisibles,
Reina de los exterminios luminosos,
Reina de las esmeraldas que suplican,
Reina de las manos desenterradas,
Reina de las espadas que padecen,
Ora pro me

Juan Eduardo Cirlot, Las oraciones oscuras

04 de setembre 2013

Lluna



Que se entere la luna
y esa noche de rocas amarillas
que ya se fue la vaca de ceniza.

Que ya se fue balando
por el derribo de los cielos yertos,
donde meriendan muerte los borrachos.

Federico García Lorca, del poema Vaca (Poeta en Nueva York)

03 de setembre 2013

Plató ja ho va dir


"Ja ho va dir Plató: si els homes, en comptes de ser, per regla general, pobres i rucs, fossin rics i savis no hi hauria problema."

Francesc Pujols, del llibre Francesc Pujols per ell mateix d'Artur Bladé i Desumvila

02 de setembre 2013

Caprici



Remor de fons
d’on viu el plànol.

On són els constructors?
i els habitants?
On el seu record?

Què se’n fa de totes les vides
més enllà de colgar el sot?

La ciutat és del parer
d’escopir a la claveguera
tots els morts
en agres glops.

Aquest és un dels capricis
del déu embriac del maó.