31 de juliol 2012

Un cavall



Embogit i sense brida, el poema és un cavall que galopa de nit a les palpentes.

Josep-Ramon Bach, L’enunciat

30 de juliol 2012

En construcció



M’he fet un fals record
un altre
avui que torna el passat
ple de bonys i més d’una misèria.

L’he bastit de retalls.
Un Frankenstein aferrat a costures imprecises:
el monstre que hauria pogut ser.

Un cop en tinc l’encarnadura
acostumo a decorar-lo a mida
tot amb el màxim detall.

Ja queda poc.
Saber només que mutarà
que cada cop que hi doni vida
replecs nous.

Ni es notarà.

27 de juliol 2012

Qui ens parla



no són les lletres les que ens parlen,
sinó el blanc de la plana,
l’enuig del que hem deixat sense cap tinta.

Francesc Garriga Barata, La nit dels peixos

26 de juliol 2012

Déu antic



MITHRA toma la llave de mi sino
orienta Tú mi guerra y mi destino

legionario de un mundo sin legiones
mi corazón no encuentra corazones

mis espadas sollozan gravemente
sin fuego vivo que las alimente

el mundo en el que vivo no es el mío
MATADOR DE LA FIERA, en ti confío

Juan Eduardo Cirlot, Oraciones a Mithra y Marte

24 de juliol 2012

Justa la fusta



«Des que tinc ús de raó (i fins i tot abans, historia docet!), a Catalunya les coses sempre han anat igual: una classe dirigent farcida de pallassos, amb algun polític fent el trist paper del boxador sonat, i unes classes populars sofertes al màxim, que treballen molt per sobre de les seves possibilitats i exigeixen molt per sota de les seves necessitats.»

Ramon Alcoberro, al seu blog L’home que mira

23 de juliol 2012

L’itinerari del marge



Com els poetes de la Transnístria
que no he llegit mai
em moc per la frontera.

Sincers
com arsenals d’iconografia soviètica
naveguen en vodka.

Com jo
busquen allò que no es pot trobar.

Com jo
amb riallades de boig
saben que el poema
és la perfecta cerimònia del buit.

20 de juliol 2012

Del no dormir



Insomni

Hi ha nits que em passege per la cambra
com una cabra en febre
o m'ofegue amb la impotència
dels ocells a la gàbia.
Hi ha nits com aquesta en què voldria ser peix,
enfonsant-me als rius de la memòria,
nedant contra corrents, davallant esperances,
posant-li límits clars a la basarda,
abrandant veus, cremant
llavis, esperant que els ocells
estoven cors, que esclaten els flancs del migjorn
o que a les flors més altes
reste l'alba aturada.

Jaume Pérez Montaner, Antologia

19 de juliol 2012

El primer conte A+E




Peça de Job Ramos, vista a l’exposició col·lectiva CONTARLO TODO SIN SABER CÓMO (CA2M, Centro de Arte Dos de Mayo, Móstoles, del 13.06 fins el 11.11.2012).

17 de juliol 2012

Cel, aire



El mundo solo por el cielo solo
y el aire a la salida de todas las aldeas

Federico García Lorca, del poema Navidad en el Hudson (Poeta en Nueva York

16 de juliol 2012

Forn



El forn que em cou és de sol humit
em deixa ser només un foc a terra d’estar viu.

És aquest estiu acabat de néixer. Em crema
em desfà en lentes gotes de fàstic secular
on hi trobo el regust de sal primigeni
el mar
sopa i mare de tot.

Gotes de monòleg tossut
raig interminable
disfressa epidèrmica per amagar
el campionat d’angúnies
de claus i martells líquids
de ganivets que fan surar el dolor.

Rellisquen rebels esquena avall
clatell avall
tot el que serà cendra
avall.

Renego i sé de les setmanes de calitja
nits d’ofec de xafogor.

Al paper hi cauen quatre gotes
filles d’aquella sopa.
Amb elles m’escriu.

Potser em vol ajudar
dient-me que tot es cou:
epidermis i paraules.

13 de juliol 2012

Statu quo



«Lo malo no es que la vida y los valores convencionales no funcionen, lo malo es que al no funcionar por sistema se han convertido en el ideal para muchos en todo el mundo. Tan perverso es nuestro modo de vida que nos vende formas que sólo podemos desear que no funcionen para continuar idealizándolas. Mientras nos drogamos con el sentimentalismo y las emociones baratas hemos llegado a olvidar lo que son los verdaderos sentimientos, si es que alguna vez existió algo humano tan poco contaminado de miseria y mezquindad. Bienvenido al país de la culpa y la conmiseración, esta subcultura sensiblera donde hasta las víctimas son verdugos y los verdugos víctimas.»

Juan Francisco Ferré, Providence

12 de juliol 2012

Poder callar



No diguis res
escolta el mirall
atura el pas de la lletra.

Intenta callar
demostra al silenci
que pots compartir-hi una copa.

Juga una mica als impossibles.

10 de juliol 2012

Nosa



Son estorbo
las vísceras.
Es estorbo
la orina.
Y la sangre.
Y el alma.

José Viñals, El túnel de las metáforas

09 de juliol 2012

Procés



L’os de la música del cervell
tocat amb tam-tam al fons d’un cràter
enerva l’animal que em mira des del mirall
aquest monstre circular
que torna amb neurones essencials
tip de l’escudella dels somnis
ebri del vi de la terra més seca dels budells.

La fera s’enfila per maons gastats
encimbella xemeneies
agita antenes amb tentacles
avesats a la textura tova de l’atzar.

Boja es convulsiona com ionqui desnonat
ferida per ràfegues de records
d’una metralladora de memòria
plena de llocs, llums, llamps i llambregades.

La bèstia em posseeix.
Ejaculo el vòmit de tinta a la boca del poema.

06 de juliol 2012

Fotografia



«Poseer el mundo en forma de imágenes es, precisamente, volver a vivir la irrealidad y lejanía de lo real.»

Susan Sontag, Sobre la fotografía (traducció de Carlos Gardini revisada per Aurelio Major)

05 de juliol 2012

L'u



«Quan surten a pasturar i quan tornen al clos les cabres compten el pastor i després abans d'adormir-se comparen els resultats, discuteixen l'u.»

Enric Casasses, Aforismes de l'afloristeria (a El pa de navegar)

03 de juliol 2012

Paisatge interior



He anat al moble bar a veure
si el sol es ponia rere el bourbon.

M’han sorprès paraules
d’aquelles que no dic mai.

Ara cuinaré múrgules
i carn
lloaré el vi de l’arrel
i amb la boca plena de terra
contemplaré maons i xemeneies.

Itineraris cartesians prop de la mar
allà on la ciutat es mor en blau a tots els plànols.
Aquests carrers on he viscut
la ficció dels primers anys
i els cops de puny del després.

I no digueu mai més que els nens són sempre feliços.

02 de juliol 2012

El pes del passat



«El peso del pasado de un escritor es, también, el peso de la biblioteca.»

Rodrigo Fresán, a l’article Moviendo libros (Revista eñe, núm. 14, estiu 2008)