30 d’agost 2013

Bèstia salvatgina



«Ara la meva imaginació és una bèstia salvatgina que implora sempre llibertat.»

Nathanael West, La vida somni de Balso Snell [traducció de Ruy Aleixo]

29 d’agost 2013

Tancar urgències



CORDILLS

Els anys són garrofers,
bèsties incontenibles i centenàries
que cavalquen al fons dels teus ulls,
que dibuixen camins de terra desesperada,
línies que fereixen els fils de l’aigua
i tanquen les urgències de la memòria
amb els cordills contaminats de l’oblit.

Jordi Cervera, a Papers de Versàlia, Núm. Nu (Primavera 2006)

28 d’agost 2013

Mehäri




CITROËN MÉHARI

"Llévame oh llévame a la perdición
en mobilette mi amor."
Aníbal Núñez


Haberme dicho, amor, en tus cartas
cibernéticas, que el descapotable
ese del que me hablabas
y me jurabas -qué cara tienes-
aparcar en mi puerta, las vecinas
pendientes, yo arreglada,
haberme dicho, leche, que ese coche
era como eres tú, un amasijo de risas
una cosa por revisar
sin puertas, sin cadenas, sin ventanas,
sin luces, ¿y el techo?
- contigo siempre llego a la Encomienda
con la atmósfera por montera-.

Si yo hubiera sabido antes esto,
(quién iba a imaginar)
que una tartana, tú la llamas Mehari,
sin tilde, así: "Mehari",
era tu descapotable tan famoso,
y que ahora me sonríes, las manos
al volante, las chanclas sobre el freno,

que me maten si no salgo corriendo
a buscarte y a darnos a la vida
al vuelo, a ras, al Duero.

Tocata y fuga a dos caballos. Esta
es la hora de darnos jaque, pronto.
Haberme dicho, amor, que tú eras esto.
Hubiera cabalgado antes.

Carmen Camacho


27 d’agost 2013

La poesia representa



En la república dels fins
i dels mitjans on cada fet compta,
la poesia representa
la minoria dels morts.

Joseph Brodsky, del poema Elegia: per a Robert Lowell (a Poemes escollits) [versió de Judit Díaz Barneda]

26 d’agost 2013

Fanals espatllats



Els fanals espatllats
omplen de nit la nit
la fan espessa;
les carrosseries
molles de pa, recurs antic.

Només un gat juga
ulls resplendents
amb les restes d’un colom.
Em mira. Avalua
el seu risc. No el miro gaire.

No em vull espantar amb la seva por.

23 d’agost 2013

El bon vers...



El bon vers no afeixuga ni dóna maldecap.
Si no hi trobes sentit o veus com se t’esfumen
algunes parts d’un mot, no en culpis el cerumen
o la dicció afeblida per un esparadrap.

Si algun poeta parla d’un be i un baobab
i tu entens colinap, notaràs que consumen,
tots els significats, l’equívoc energumen,
i amb lògiques absurdes et lliguen tots els caps:

El baobab i el be quallen com llet de burra
al nou context fonètic que tu t’hi has empescat;
la música que en treus, no és un repic de surra
al cul del ver poema, n’és el nou entrellat,
és l’onomatopeia del teu propi relat,
un tros de veritat. Hip, hip… Hurra!

Josep Pedrals, El Ben Sonat  (emès a Catalunya Ràdio en el programa La Tribu el 19.09.2012)

22 d’agost 2013

Estultícia



Me cansó
la estulticia de ser hombre

Yo sé:
cualquier lobo puede también contarme
magníficas historias de corderos perversos,
las lagartijas no saben
que viven en el Tercer Mundo
ni los cerdos pueden
inventar bomba alguna.

Ramón Méndez Estrada, a Los Motivos del Grifo

21 d’agost 2013

Emergència



«Guardamos todos un libro, tal vez un gran libro, pero que en el tumulto de nuestra vida interior rara vez emerge o lo hace tan rápidamente que no tenemos tiempo de arponearlo.»

Enrique Vila-Matas, Barteby y compañia


20 d’agost 2013

Consol



"A veces los pensamientos nos consuelan de las cosas, y los libros de las personas."

Joseph Joubert, Pensamientos [traducció de Manuel Serrat Crespo ]


19 d’agost 2013

Del tòpic del far...



Del tòpic del far en sé els fonaments
i també dels significats de la lluna.

El fèrtil delta
el vòmit de tots els poetes
té la vida incerta del krill
l’efímera llengua del foc
i crema.

Les cendres no s’acaben mai de fer pols.
S’aferren a un cigarret
a cementiris, biblioteques.
Tornen a parir el riu més vell
en cada vol.

L’absurda roda.

Tot això.

16 d’agost 2013

Com retrobar



Si un cop de temps esborra les paraules
i amaga entre la brossa gest i crit,
¿com retrobar l’angle de seda
on comencen els mots imprescindibles?

Francesc Garriga Barata, Ombres


15 d’agost 2013

Absències



De les absències, que cadascú
entomi les que amb trista lucidesa
li esdevindran veïnatge inevitable.

Jordi Trepat, del poema Tánatos (Papers de Versàlia, Núm. K Primavera 2005)

14 d’agost 2013

6è número de la revista Males Herbes en xarxa



Ja podeu llegir el sisè número clicant aquí. A la pàgina 26 hi trobareu el meu relat Res pública 2040, una història sobre funcionaris en vies d’extinció.

13 d’agost 2013

Enemics



- Tiene muchos enemigos?

- Afortunadamente. Sin ellos no sería lo que soy.


Salvador Dalí, a l’entrevista de Mónica Zerbib (El País, Arte y Pensamiento, 30.07.1978)


12 d’agost 2013

Mecanisme



La memòria
formigonera eficient
barreja els fems
i els aboca en perbocacions perennes
a les rases neuronals.

Tota ella lluu sota la mata espessa dels homes
es bat en orgasmes inalterables
eterns d’agitació constant.

El seu combustible no té fi
es retroalimenta amb el vòmit
l’aboca i l’empassa
l’aboca i l’empassa
l’aboca i l’empassa.
Tota ella és retrò.

Només alguna antena del poema pot copsar-ne el moll.

Nosaltres, víctimes culpables,
ens limitem a obrir un paraigües massa vell.

I tot són goteres.

09 d’agost 2013

Sobretot



Ens posarem un sobretot. Anirem a
Fer estada a un lloc transitori
Com la vida. Anirem a
Fer estada a un lloc transitori
Com la mort. Penjarem
El sobretot
D’una clavícula.

Orlando Guillén, fragment de Funda Sobaquera

08 d’agost 2013

Pronòstics



«Ryukichi Terao, hispanista de la Universidad de Tokio, vive satisfactoriamente sin disponer de reloj, teléfono celular ni agenda. Uno de sus más curiosas aficiones consiste en calcular la extinción de los japoneses. Aunque la isla está sobrepoblada, la tasa negativa de natalidad anuncia que en el año 3000 habrá 27 japoneses y en 3085 sólo quedará uno.»

Juan Villoro, de l’article Tokio Show

07 d’agost 2013

Els poetes



«Y es que si bien se mira, la literatura vivirá mientras alguien que se disponga a escribir una simple carta dude unos instantes acerca de la manera de hacer verosímil lo que se propone decir en ella. Y en el peor de los casos, aun suponiendo que la gente deje de escribir cartas, la literatura no morirá mientras los poetas, además de escribir, sepan leer. Es decir, señoras y señores: Los poetas no morirán, precisamente porque mueren.»

Enrique Vila-Matas, Historia abreviada de la literatura portátil


06 d’agost 2013

L'art i l'excrement



«Al cap i a la fi, què és l’art? Estic d’acord amb George Moore. L’art no és la naturalesa, sinó més aviat la naturalesa digerida. L’art és un sublim excrement.»

Nathanael West, La vida somni de Balso Snell [traducció de Ruy Aleixo]


05 d’agost 2013

Expiració



Crisi
edificis en construcció abandonats
grues vídues.
Ciment mort fent ombra.
Atmosfera de gàbia de rovell.

La ciutat es transforma en alenades
d’uns pulmons cansats
de puta veterana
amb l’entrecuix ple de novel·les.

Ulls plens de cendra
tantsemenfotisme èpic
en rastres de rímel etern.

Entre els genolls
la distància justa
i en aquells ulls
tota la història de la carn
de la misèria
que brolla de l’escot
i il·lumina desesperada
el camí erm de la ciutat trampa.

02 d’agost 2013

Vers



Lector

El primer vers és la porta que t'obre
la casa del poema. El que convida
a entrar i a posar-t'hi còmode.
La primera estrofa és la que et dóna
la benvinguda i t'arrossega a dins,
agafant-te pel braç i arrufant-se contra tu;
la que et parla de calor i confiança
alhora que et fa seure a la butaca de la segona estrofa.

On has d'esperar que el sentit del poema
et porti un cafè, calent i dolç, per dar-te
alguna cosa perquè tinguis les mans
ocupades i no puguis desviar l'atenció
o agafar un diari del revister.

Ben aviat entrarà la conclusió
per la porta del darrere,
silenciosament i de puntes,
mentre el volum de la música augmenta
i és quan, per fi, intueixes que tothom
ja sap si la mà que amaga a l'esquena
porta una carta d'amor
o un punyal.

Josep Lluís Aguiló, Llunari

01 d’agost 2013

Estimar les ombres



EN LA ISLA

“aunque la sangre hierva
acostumbrada a guerras”
—que decía
en labios de Bencomo,
Don Antonio de Viana—

Hay momentos del día
Que amo la sombra, cierro la ventana
Y me dejo vencer por la desgana,
Por el alcohol
O la melancolía…

Arturo Maccanti