30 d’abril 2013

Amotinament



hematoma

cop de puny a la paret
i mirada perduda,
d’això va la història.
de vidriera quan s’esberla,
d’escletxa obrint-se
d’hematoma de l’oblit,
del panadís de flonges hores.
i de l’emulsor que s’amotina.

Ester Andorrà, Afamats [amb il·lustracions de Núria Miret]

29 d’abril 2013

Antecedents



Seguir la intuïció primigènia.

Adonar-te que cada minut
estava guixat
a la llibreta de fum de la infantesa
sota el llit
en el joc de mirar els flocs de pols
a contrallum
bufant móns nous a cada incomprensió.

Així et vas fer el marge
amb herbotes de testos i ciment
la llunyania estanca
i els llibres.

No calen escarafalls
ni escenificacions del patetisme.
Només la severa emoció
d’odiar el món que tan estimes.

26 d’abril 2013

Altruisme



Altruisme animal

per tu hiena em vaig fer matar
per les lleones
em vaig deixar acaçar fent el joc salvatge
del desig de mort
em vaig exposar a l'esplanada
i no vaig córrer caminava
perquè m'abastessin més fàcil
em van obrir la caixa a urpades
i van fotre el morro a dins i burxaven
i lo primer que m'arrencaren
amb la boca roja preciosa de sang
va ser el cor i se'l cruspiren hiena ple de vida

i treballaven per a tu al capdavall i no ho sabien.

Eduard Carmona, del seu blog

25 d’abril 2013

La utilitat de la poesia segons Borges



"(...) se ha tratado de quitar la poesía de todas partes, la semana pasada me han preguntado en diversos ambientes... dos personas me han hecho la misma pregunta; la pregunta es... ¿para qué sirve la poesía? Y yo les he dicho: bueno, ¿para qué sirve la muerte?, ¿para qué sirve el sabor del café?, ¿para qué sirve el universo?, ¿para qué sirvo yo?, ¿para qué servimos? Qué cosa más rara que se pregunte eso, ¿no?"

Jorge Luis Borges (Diálogos, Jorge Luis Borges / Osvaldo Ferrari)

24 d’abril 2013

Fascinació


"Aquesta fascinació absurda i fanàtica per la cultura que em duu a viure envoltat de llibres que no llegiré mai."

Albert Forns, del seu blog


23 d’abril 2013

El silenci de Pizarnik



temo dejar de ser
la que nunca fui

beber en el silencio
adentro del silencio

Alejandra Pizarnik, Poesía completa

22 d’abril 2013

Experiment amb Locus Solus de Raymond Roussel (1914)



Llegeixo fascinat les històries que Roussel (1877-1933) posa en boca de l’excèntric mecenes i investigador Martial Canterel en una llarga visita a la seva propietat Locus Solus.

Després d’haver llegit les entrevistes que Pierre Cabanne va fer a en Duchamp, de repassar Historia abreviada de la literatura portátil d’en Vila-Matas, de tornar a les pàgines que tinc marcades de La vida secreta de Salvador Dalí per Salvador Dalí, tinc ganes de jugar amb el text i, amb una restricció formal capriciosa (com feien els Oulipo, grans hereus també de Roussel en aquest procediment), fer un poema-homenatge.

Totes les frases que formen el poema han estat manllevades de l’edició de Locus Solus feta per Capitán Swing Libros (colección Polifonías) el 2012, amb traducció de Marcelo Cohen.

La norma:

Locus Solus ocupa en aquesta edició 267 pàgines, sense comptar pròleg ni epílegs: de la 17 a la 293.

Sumem 56 (l’edat que tenia Roussel en suïcidar-se per sobredosi de barbitúrics) amb els 53 anys que fa que va néixer el moviment Oulipo. Total: 109

Restem 267–109=167. Si sumem 1+6+7 dóna 14.

La norma és doncs: fer salts de 14 en 14 pàgines (començant a la 17: 17-31-45-59... ) i buscar en la línia 14 d’aquestes pàgines un vers per al poema fins al final de l’obra. El poema tindrà en total 20 versos.

El resultat:

Homenatge a Locus Solus de Raymond Roussel

Algún descubrimiento sensacional
un alma recta y bodadosa
una sombra imperceptible
un muro oscuro y rugoso.

Durante la lenta caída
­la proverbial fealdad del rostro
por la cual no le costó deslizarse­
todo su ser experimentaba siempre
sin excepción
una fila paralela al nuevo muro
de origen modesto y antaño
discípulo y admirador suyo.

Siempre de cara a los rayos azules
de la misma edad
(no sin los motivos correspondientes)
nos hizo escuchar varias veces la frase
“durante toda la extravagancia”
atónita por la
imposibilidad de buscar
una circunstancia fortuita.

19 d’abril 2013

Cita sobre el perquè de les cites



«(...) incomprensión de algunos de mis paisanos que ven sólo “citas literarias” donde siempre hubo una visión del texto narrativo como un tejido intertextual abierto continuamente a referencias múltiples; ven sólo “citas” donde siempre hubo la necesidad de ver cualquier texto como eje de una experiencia literaria, cultural o artística mucho más amplia que el mismo texto; ven sólo “citas” donde siempre hubo en realidad la necesidad de relacionarlo todo, quizás para que no se acaben nunca los relatos y porque, además, a fin de cuentas, ya desde mucho antes de Duchamp un urinario era mucho más que un urinario. De hecho, hasta la casi imposible última mota de polvo del desierto más perdido de la tierra tiene su historia detrás –su densa comunicación de tiempo indefinido con las estrellas, por ejemplo-, sus sorprendentes relaciones de cultura.»

Enrique Vila-Matas, de la conferència pronunciada el 26 d’abril de 2012 a la Biblioteca Nacional (Madrid).

18 d’abril 2013

Instint i cultura



«Lo único providencial es la muerte, y todo lo demás instinto y cultura».

Manuel Vázquez Montalbán, Panfleto desde el planeta de los simios


17 d’abril 2013

Temps invencible



Vine i et diré
com n’és, d’inútil,
voler vèncer el temps.

Montserrat Abelló, El blat del temps

Foto: Peça de Carles Piera (a l’exposició Polifemo sur le royaume à la dérive)

16 d’abril 2013

L'adéu de Chavela Vargas



"Dice María Cortina que lo último que dijo Chavela antes de morir fue “Muerte, muerte, muerte”. ¿La saludaba, la reconocía, se estaba ya abrazando a la Llorona? Es posible, pero no soltó la mano de María: la autora de la Macorina abrazó a la muerte enamorada eternamente de la vida."

Eduardo Vázquez Martín, a Letras Libres

15 d’abril 2013

Ulls vermells


M’agraden les fotos amb els ulls vermells
amb aquell infern que surt de la mirada.
És el sentit de la vida que emergeix
terrible maledicció, la puta fada.

Escrits amb traç de llamp, tots els ulls encesos
ens parlen muts dels secrets més violents
són com insectes delineats amb ferro
són com làsers abeurats de foc etern.

Són focus d’intensitat boja i perenne
els ulls que ens furguen fins a tocar els budells.
Per inquietants, farcides de truculència,
m’agraden les fotos amb els ulls vermells.

12 d’abril 2013

L’epitafi de Marcel Duchamp



D'ailleurs
c'est toujours les autres
qui meurent.

[D’altra banda
són sempre els altres
que moren.]

Marcel Duchamp (1887-1968). Cementiri Monumental de Rouen.

11 d’abril 2013

Muntanya



LA MONTAÑA RUSA

Durante medio siglo
la poesía fue
el paraíso del tonto solemne.
Hasta que vine yo
y me instalé con mi montaña rusa.

Suban, si les parece.
Claro que yo no respondo si bajan
echando sangre por boca y narices.

Nicanor Parra, Versos de salón

10 d’abril 2013

Una bona definició



[a Chuck E. Weiss] «Tom Waits le definió una vez cómo “el hombre que podría venderte el agujero del culo de una rata como si fuera un anillo de boda”».

J.L. Fernández, a l’entrevista realitzada a Chuck E. Weiss (revista Popular 1, núm. 401, 2007)

09 d’abril 2013

El vòmit



EL ESTILO ES EL VÓMITO

Palabras que nunca caben en una misma frase
se apretujan en ella
una pandilla de borrachos a la salida del saloon
Y la poesía vocifera excitada por la velocidad
de las asociaciones. Sus adictos
hacen caso omiso de las señales de tránsito
Palabras que se acoplan unas a otras hasta perder el sentido
en esos excesos
El estilo es el vómito.

Enrique Lihn, A partir de Manhatan

08 d’abril 2013

D'avui en un mes



El pastor d'antenes recitarà de terrat en terrat, aferrat als maons i trepitjant llambordes.

Dimecres 8 de maig, a les 20.30, a l’Horiginal (C. Ferlandina, 29 de Barcelona, molt a prop del MACBA), dins del Cicle de l’Obrador de Recitacions I Noves Actituds Literàries (Horinal)

L’entrada és lliure i tothom hi serà benvingut.

05 d’abril 2013

Tresors



MOLLES DE PA

Recorda, encara que sigui en somni,
que has d'enterrar tresors que et permetin,
quan tornis, de confirmar la teva
presència uns dies, els d'ara, tan reculats
que no sabràs ben bé si eren teus. La moneda
en aquesta escletxa, la bala sota la rajola
que balla
t'afluixaran la brida perquè puguis
inclinar-te com cal sobre l'infant que fores.

Jordi Vintró

04 d’abril 2013

Noms



Noms

              “hom pot saber tota re natural
              segons que enteniment ateny lo sensual.”
              Ramon Llull


Mentre un nom ens posa nom
i som el nom de l’element
de la paraula on ix el nom
passen segles, vénen albes,
cauen fruits i es fan cistells.

I també, a dins el bosc,

hi passen coses, i se n’hi pensen...

Blanca Llum Vidal, Nosaltres i tu

03 d’abril 2013

Gintònic



El monstre de la ginebra

                               Dedicat a Bombay Sapphire: Keep up the good job!

Tenc tanta set dels teus colors, amiga,
Com la rosa mística quan beu aigua
Perquè brostin colors de flor antiga
Només per ser-hi, per cantar la viva
set vegetal que la terra embriaga.

Anhel beure’t amb gel i amb una tònica
I que glacis la meva vida altiva
al glop primer de frescor vellutada.
Despertaré després, tot sol, a l’alba
I seré el pedaç brut, la flor marcida.

Marejat i perdut prendré la mida
Al teu clar sagrament, bevent-ne una altra.

Josep Lluís Aguiló, Monstres

02 d’abril 2013

El bon lector



– ¿El buen lector es un lector rebelde?

– Un buen ciudadano es un lector rebelde.

Robert Coover, a l’entrevista de Susana Pajares Toska (aquí l’entrevista completa)

Foto: Peça de Carles Piera (a l’exposició Polifemo sur le royaume à la dérive)

01 d’abril 2013

La cala del meu carrer (V2)



La cala del meu carrer
té penya-segats d’escales
d’emergència i un solar
i semàfors que fan guàrdia.

La cala del meu carrer
quan la llepa l’horabaixa
les finestres fan de far
els terrats fan de talaia.

La cala del meu carrer:
quatre xamfrans simètrics.
Hi viu un contenidor
que té el complex de l’au Fènix.

La cala del meu carrer
rada grisa de misteri.