31 de maig 2012
Ciutats
«Una sola ciudad, concluye Arcimboldi, es por naturaleza inabarcable, dos ciudades son el infinito.»
Roberto Bolaño, Los sinsabores del verdadero policía
30 de maig 2012
29 de maig 2012
Plou
Cuando llueve en domingo y tú estás solo,
completamente solo,
abierto a todo, pero no llega ni el ladrón
y no llama a la puerta ni el borracho ni el enemigo;
cuando llueve en domingo mientras tú estás abandonado
y no comprendes cómo vivir sin cuerpo
y cómo no vivir puesto que tienes cuerpo;
cuando llueve en domingo y, solo, no eres más que tú,
¡no esperes ni hablar contigo mismo!
Entonces el ángel es el único que sabe
lo que hay encima de él,
entonces el diablo es el único que sabe
lo que hay debajo de él.
El libro sostenido, el poema al caer...
completamente solo,
abierto a todo, pero no llega ni el ladrón
y no llama a la puerta ni el borracho ni el enemigo;
cuando llueve en domingo mientras tú estás abandonado
y no comprendes cómo vivir sin cuerpo
y cómo no vivir puesto que tienes cuerpo;
cuando llueve en domingo y, solo, no eres más que tú,
¡no esperes ni hablar contigo mismo!
Entonces el ángel es el único que sabe
lo que hay encima de él,
entonces el diablo es el único que sabe
lo que hay debajo de él.
El libro sostenido, el poema al caer...
Vladimír Holan (traducció de Clara Janés)
28 de maig 2012
Peripatètic
Refaig
voreres
toves
com la carn
per
espantar ànimes rere els arbres.
Torno
a veure l’enderroc aturat.
Màquines.
Bèsties
adormides
ulls
cecs i hostils.
Pedres,
ciment,
ferros
perennes
brins d’herba
bastarda.
Després
una
cantonada més
més noranta
graus
més
finestres cegues
bigues
i portes i forats.
Cada
passa és radar de mirada
retorna
en senyals intermitents
de
tota la runa amuntegada
de la
trista boira del temps.
Només
per constatar el sord viatge.
La
mutació ociosa del no res.
25 de maig 2012
Punt de mira
TODO UN CASO
Si la naturaleza fuera sabia, sabio sería un asesino.
Un demente disparando al azar, sin juicio y sin pena, siempre
en libertad como un peligro.
Y es que el mundo parece retratado desde el punto de mira
de un arma de fuego.
Sólo está bien hecho como un crimen, como un crimen perfecto.
Javier Carnicer, Estuche de lijas/Capsa d'escats
24 de maig 2012
On viu la poesia
«la poesía verdadera vive entre el abismo y la desdicha»
Roberto Bolaño, Los sinsabores del verdadero policía
23 de maig 2012
22 de maig 2012
Presses
«Dios creó el mundo en sólo seis días, y
esa prisa se nota.»
Manuel Vicent a l’article Creación
(al recull Las horas paganas)
21 de maig 2012
Misteri
EL MISTERI
Va venir i em digué les paraules.
Eren unes paraules que he oblidat
de la mateixa manera que vaig oblidar
el seu rostre de pedra.
Ara recordo aquestes coses,
però no en trobaré el sentit.
El misteri perdura per sempre
i això em fa la vida suportable.
Joan Perucho
18 de maig 2012
Talaia
Ja us diré si val la pena viure
ara, ara mateix, no puc pensar.
És l’hora de les antenes vídues
que de vent i cel es fan amants.
Des del terrat centenari
la boira cavalca amb el llevant.
Regalimen humitats tossudes.
Uralites ploren als baixants.
Des de la torre mestra
d’aquest castell de maó urbà
els perfils es desfiguren
si vull fixar-m’hi perdo el traç.
Ara no valen paraules,
jo és que només vull guaitar.
Si respiro o no respiro
molla o crosta: tot és pa.
17 de maig 2012
Lectura
La lectora
He somiat una lectora
que es delia més enllà,
els meus versos, seductora,
els llegia amb tanta boca
que al final els va besar.
Després, amb l'alè mullia
i amb els dits fregava els mots
per dur-se la poesia,
com a tinta d'ambrosia,
a altres llavis més remots.
* * *
I NO US PERDEU
Fins el 27 de maig d’enguany, a La Seca Espai Brossa de Barcelona, En Comptes de la Lletera , de Josep Pedrals.
16 de maig 2012
15 de maig 2012
Com els porcs
«Sí, a menudo los
poetas tienen unos tentáculos extraoirdinariamente largos, con los que
presienten el futuro. Huelen los acontecimientos venideros como los cerdos las
trufas.»
Robert Walser, a Paseos
con Robert Walser de Carl Seelig (traducció de Carlos Fortea)
14 de maig 2012
Diumenge
Domingo por la noche
Utiliza las cosas que te rodean.
Esta ligera lluvia
Del otro lado de la ventana, por ejemplo.
Este pitillo de entre los dedos,
Estos pies en el sofá.
El débil sonido del rock-and-roll,
El Ferrari rojo del interior de mi cabeza.
La mujer que anda a trompicones
Borracha por la cocina…
Coge todo eso,
Utilízalo.
Raymond Carver, Un sendero nuevo a la cascada – Últimos poemas (traducció de Mariano Antolín Rato)
11 de maig 2012
Una altra evidència
Tot té un preu.
Qüestió de temps
de perspectiva.
Galledes
terrats plens
de cantants d’òpera
negats de silenci.
Rètols de naufragi
a façanes d’oblit
criden el no-res.
Parpelleigs de pantalla
vesteixen solituds
a cada finestra.
Mirar la lluna.
Saber del sol final.
Fer memòria.
Tot té un preu.
10 de maig 2012
Laberints
Les Normes dels
Laberints
He escrit dues normes dels laberints
als marges estrets del llibre del temps.
La primera és que els seus túnels estiguin
fets de la pedra gastada dels dies
i coberts amb la volta de les nits.
La segona és que l'arquitecte etern
faci que els senders clars, inevitables,
els que ens facin anar més lluny del centre,
tinguin el paviment de fosc desig.
Josep Lluís Aguiló, Llunari
He escrit dues normes dels laberints
als marges estrets del llibre del temps.
La primera és que els seus túnels estiguin
fets de la pedra gastada dels dies
i coberts amb la volta de les nits.
La segona és que l'arquitecte etern
faci que els senders clars, inevitables,
els que ens facin anar més lluny del centre,
tinguin el paviment de fosc desig.
Josep Lluís Aguiló, Llunari
09 de maig 2012
08 de maig 2012
Una manera
Hi ha fins i tot una manera de ser feliç quan no
t’ho passes bé: si escrius algun poema. O dos.
Anna Aguilar-Amat, del poema Vieraskirja (Guestbook)
07 de maig 2012
Què cal
No cal buscar el
dilluns de les contradiccions
ni burxar amb
tornavís ferides tatuades
a la pell inversa
del timbal.
Són coses que es
fan soles.
No cal mirall
ni aquella foto on no semblo jo
on no em sé
ni em conec
com tants dilluns.
Cal però també veure el diumenge
com la manta que tapa una por
un fàstic proper de tan llunyà.
Com una estàtua per inaugurar
abandonada al pitjor dels carrers
entre la fullaraca
d’aquesta tardor que no s’acaba.
I cal fer-se fort
escopir al vidre aquestes ganes de riure
enfotre’m d’aquest cabró que em mira des del mirall.
Cal veure al reflex el degotall de greix a la rajola
rere meu
allà on regalimen el fill i el gos que no tindré.
04 de maig 2012
Ulls
Adentro no cabe adentro,
no son mis ojos
los que pueden mirarme a los ojos,
son siempre los labios de otro
los que me anuncian mi nombre.
no son mis ojos
los que pueden mirarme a los ojos,
son siempre los labios de otro
los que me anuncian mi nombre.
Hugo Mújica, del poema Orillas
03 de maig 2012
02 de maig 2012
01 de maig 2012
Paorós
«Es pavoroso si
uno piensa en la cantidad de cosas que hemos olvidado para siempre.»
Enrique Vila-Matas, Aire de Dylan
Subscriure's a:
Missatges (Atom)