31 de desembre 2013

Horitzó


Tots els peixos de la mar 
lleneguen per davall l’horitzó 
com a cartes ensenyades.

Guillem d’Efak, fragment del poema Post-data la mar (a El poeta i la mar)

30 de desembre 2013

Rutina


Aquest anar i venir forçat,
ritual de bola i cadena.

M’aferro a la claror
furgo a les escletxes
barrino amb dits abecedari.

M’estavello al maó
generós
a les projeccions dels arbres
ancorats a la vorera.

Els hi dic:
la pell finestra
em surt del pou
i no hi ha túnel que em pari.

Conec la seda bourbon
el fum d’uns ulls
que m’han canviat per sempre.

Sé d’una sort
o de més d’una.

Arrossegar és part de la feina:
l’autopista de peatge de la por.


27 de desembre 2013

Pantalles


Sweet Jane
                                                              lou reed

yo he vivido mucho tiempo pendiente de un hilo
telefónico de un buzón sin cerradura de las manos
de unos hombres que no quisieron encontrarme

acumulando toda clase de pastillas esquivando
como pude los domingos por la tarde yo he vivido
demasiado tiempo al otro lado de la pantalla

mirando el amor por los anuncios


Pablo García Casado, de Las afueras 

26 de desembre 2013

Intranquil·litat


«Bo i fullejant el Diccionari em pregunto que com és possible que siguem capaços de viure tranquils al costat de tantes paraules que no sabem ni que existeixen.»

Jordi Domènech, La llei del parèntesi (o tota precaució és poca)

24 de desembre 2013

La ficció


«Mi padre, que en otros tiempos había creído en tantas y tantas cosas para acabar desconfiando de todas ellas, me dejaba una única y definitiva fe: la de creer en una ficción que se sabe como ficción, saber que no existe nada más y que la exquisita verdad consiste en ser consciente de que se trata de una ficción y, sabiéndolo, creer en ella.»

Enrique Vila-Matas, Una casa para siempre

23 de desembre 2013

20 de desembre 2013

L'enquadrament i el silenci


«Cal saber callar per dir coses, cal saber callar per poder escoltar. El silenci és l’enquadrament perfecte.»

Pep Bonet, Watching in Silence

19 de desembre 2013

Afilades les antenes


«No n'hi ha prou d'escriure llibres de versos per ser poeta. Cal entendre la vida d'una altra manera, tenir les antenes ben afilades.»

Joan Brossa

18 de desembre 2013

Llibres i llibres


«Paradójicamente la tapia que forman nuestras estanterías cargadas de miles de libros nos salvan de una muerte violenta y aunque solo a cambio de caer más tarde como ácaros. Ácaros del griego acari, “diminuto”, “que no se corta”. Apegados al libro sangrante, pero aún vivo, que mañana será o no será.»

Vicente Verdú, a l’article Escritores gravemente heridos (El País, 05.10.2013)

17 de desembre 2013

Caos


«Las causas solo se multiplican a sí mismas. Conducen al caos.»

Cormac McCarthy, En la frontera (traducció de Luis Murillo Fort)

16 de desembre 2013

Engrunes de somni


Pensa en les engrunes del somni
allà on els gossos ensumen
la por o la confiança.

Pensa el desdibuix
del record del somni
els perfils boira
la noia que no coneixes
marcit faristol de carn.

Pensa que el trontoll
de la liquadora de somnis
creix amb la llum.

Hauràs d’esperar la nit
oferir inconscient de nou
el desig Dràcula.

Que el coixí et dugui allà
on vius de xuclar fosca.


13 de desembre 2013

Domassos buits


Teatre del salvatge

Tenir una immensa capacitat per fer el salvatge.
Descobrir, atònit, que vius entre iguals.
Creure que l’enllumenat és propi de la il·lustració,
        que lliure és aquell qui fa dels collons 

l'autoritat.                              
         Somric als domassos buits
               ...que encara m’han de representar.

Pau Vadell


12 de desembre 2013

La importància (o no) del lloc



«A medida que avanzaba en mi proyecto, fue cada vez más obvio que en verdad no importaba dónde optaba por fotografiar. El lugar sólo me daba una excusa para producir un trabajo. (...) sólo se puede ver lo que se está dispuesto a ver, lo que la mente refleja en ese momento especial.»

George Tice (citat a La Fotografía de Susan Sontag) [Traducció de Carlos Gardini revisada per Aurelio Major]

11 de desembre 2013

Vidres



M'espera el llarg viatge, com el vent,
sempre dispost a cavalcar la nit
i els foscos vidres.

Jaume Pérez Montaner, fragment del poema Per la finestra

10 de desembre 2013

Oblidar-nos



Allò que fa oblidar-nos, dura sempre tant poc!

Narcís Comadira, del poema Falconeria (a Enigma)

09 de desembre 2013

Exvot



Quan vaig aprendre a deixar llibres
a perdre amics
a conjugar l’efímer
certs maons van moure’s per sempre
en trontoll i decepció.

Una qüestió estructural
un aprenentatge tronc
d’ulls fòssils.

L’antic telèfon de dial
encara recorda algun penjar trist
la mirada paret
les ungles blanques.

06 de desembre 2013

Descobriment



Mai no descobrirem res,
si complim les regles.

Blai Bonet, fragment del poema El fogó del temple (Nova York)


05 de desembre 2013

Carrers de la imaginació



«(...) el arte del vagabundeo por las calles de la imaginación revela la veradera naturaleza de la historia de la ciudad moderna.»

Enrique Vila-Matas, Historia abreviada de la literatura portátil


03 de desembre 2013

Llibre, llibres, llibre...



«Los libros son una molestia desesperante; una biblioteca de apenas unos cuantos miles de volúmenes ancla a un hombre a una casa porque mudarlos sería una molestia inmensa. Yo mismo enfrenté la penosa prueba de una mudanza y, sin importar cuánto me concentrara en la realidad, mi mente se estancaba en los cálculos temibles de los anaqueles a los que podría aspirar en la nueva casa. ¿Será necesario sumergirme en el horror de un almacén, un infierno para los libros, en el sótano?; o —la esperanza se niega a morir— ¿será posible imaginar algún nuevo arreglo que me permita localizar cualquier tomo en un parpadeo? Lo que nunca puedo hacer es deshacerme de algunos libros o renunciar a comprar más. Supongo que eso es lo que en verdad significa ser un coleccionista de libros.»

Robertson Davies, a l’article El coleccionista (La Gaceta del fondo de cultura económica, núm. 510, juny 2013)

02 de desembre 2013

Transcendència del paviment



La rajola hidráulica
balla si fas peu.
Saluda amb soroll tímid
de vell secular de pell esquerda.

Malgrat els rebrecs
veurà la mort dels vostres fills.

De vosaltres que voleu perpetuar
l’esforç cargol
la tortuga sense orientació
el camí cranc.

29 de novembre 2013

Fluir



i després, tancada la finestra, encès el llum,
sense llegir res, sense pensar en res, sense dormir,
sentir la vida fluir en mi com un riu pel seu llit,
i a fora un gran silenci, com un déu que dorm.

Fernando Pessoa (Alberto Caeiro), fragment del poema II de El guardià de ramats [versió de Joaquim Sala-Sanahuja]

28 de novembre 2013

Ésser poeta



"Si no podia escriure, als moments d'eufòria seria guerriller, als de passivitat prestidigitador. Ésser poeta inclou totes dues coses."

Joan Brossa, Vivàrium


27 de novembre 2013

La vida segons McCarthy



«La vida es memoria y luego nada.»

Cormac McCarthy, En la frontera (traducció de Luis Murillo Fort)


26 de novembre 2013

25 de novembre 2013

Cobricel



El cobricel de ferros
fermenta els lloguers de l’ànima
quan l’ull s’hi posa
i fa cel vermell de vent.

No pateixis.

Respira l’inconcret
sigues aquell que plora identitats
a ran d’ampolla.

Autoritza la contradicció d’ofici
i no esperis que ni un cargol s’hi fixi.

22 de novembre 2013

Incendi líquid



estètica

del que vas inventant
res no és com era.
ens perd l’estètica
i un cert gust
pels cabells salats.
toca imaginar l’animal
gelat que ens omplia
les mans. hi ha proporcions
que mai copsaràs
plenament: l’incendi líquid
que en fa gotellada
solitària, l’arxipèlag
dels sobreentesos.
inter nos, la vergonya.
dins el cervell, la nostàlgia
i l’error mundà.

Ester Andorrà, Afamats

21 de novembre 2013

Constants de la història



«Se considera cierto que quienes no conocen la historia están condenados a repetirla. Yo no creo que su conocimiento pueda salvarnos. Lo constante de la historia es la codicia, la necedad y una avidez de sangre que incluso Dios (que sabe todo cuanto puede saberse) parece impotente para cambiar.»

Cormac McCarthy, Todos los hermosos caballos [traducció de Pilar Giralt]

20 de novembre 2013

Oxímoron



«L'oxímoron és la figura poètica que expressa termes antagònics com música callada, capitalisme ètic o poesia d'èxit.»

Antoni Clapés, a l’entrevista de Víctor Colomer (Diari de Sabadell, 31.03.2004)

19 de novembre 2013

Aïllament



«Aislarnos para escribir mejor y, al cabo, para comunicar más a fondo el fondo.»

Vicente Verdú, a l’article Escritores gravemente heridos (El País, 05.10.2013)


18 de novembre 2013

Memòria dels sentits



L’acceleració d’un cent vint-i-quatre
el regust de tap de suro
el tacte dels llençols d’aquell hotel
l’aroma de bolígraf mossegat
veure el primer fum que obrí l’altra finestra
i el primer llibre que t’arrossegà a tota la resta.

15 de novembre 2013

En blanc



«He llegit milers de llibres i en aquest precís moment, a un quart d’una de la matinada del vuit d’agost de mil nou-cents noranta, no em recordo de res.»

Jordi Domènech, La llei del parèntesi (o tota precaució és poca)


14 de novembre 2013

Cicatrius



"Las cicatrices tienen el extraño poder de recordarnos que nuestro pasado es real."

Cormac McCarthy, Todos los hermosos caballos [traducció de Pilar Giralt]

13 de novembre 2013

Escenes d'un crim



«Con toda justicia se ha dicho de Atget que fotografiaba [calles desiertas de París] como si fueran la escena de un crimen. La escena de un crimen siempre está desierta; se fotografía con el propósito de reunir pruebas. Con Atget, las fotografías se transforman en pruebas estándar de hechos históricos y adquieren una significación política oculta.»

Walter Benjamin, citat a La Fotografía de Susan Sontag [traducció de Carlos Gardini revisada per Aurelio Major]

12 de novembre 2013

Mirada



Esta mirada que tiembla desnuda por el alcohol
y despide barcos increíbles
por las anémonas de los muelles.

Federico García Lorca, del poema Paisaje de la multitud que vomita –Anochecer en Coney Island- (Poeta en Nueva York)

11 de novembre 2013

Autodefensa



El ganivet del pa a la butxaca:
autodefensa pairal
per espantar
per fer espirals pànic
per ensenyar:

que els anys no aturen
l’homicida mental
ni la venjança tauró

que a la llacuna xamfrà
la llamborda polida
s’emporta el núvol miratge
de la ciutat dels morts amb làpida

que no em faré enrere

que als interrogatoris
només demanaré per fumar
i no diré res.

08 de novembre 2013

La torre i el món



supermercats

els homes van voler
construir una torre
per atènyer el cel,
i la van anomenar alfabet.

déu va voler
crear el món
per justificar el dolor,
i va oblidar les paraules.

Eduard Escoffet, El terra i el cel

07 de novembre 2013

El públic de la poesia



«(...) todo giró sobre poesía. “Le ocurre algo que en otro tiempo le pasaba a la pintura. Que tiene un público muy pequeño, pero si es grande el tiempo trabaja a su favor. Rimbaud en vida solo tuvo 11 lectores. Sin embargo, a la novela le pasa lo contrario”.»

Pere Gimferrer, a l’article d’Iñigo López Palacios Gimferrer: “En el fondo tengo hoy el mismo concepto de la poesía” (El País, 01.10.2013)

06 de novembre 2013

Sempre el mateix



«Qué alegre y feliz podría ser este mundo, permítanme vuestras mercedes, si no fuera por este laberinto inextricable de obligaciones, preocupaciones, angustias, penas, desencantos, tristezas, viudedades exageradas, impuestos y mentiras!»

Laurence Sterne, Vida y opiniones del caballero Tristram Shandy (1759-1767) [edició de Fernando Toda i traducció de José Antonio López de Letona]

Foto: detall de l’obra The Nature of Visual Illusion (Juan Muñoz, 1994-1997, col·lecció MACBA)

05 de novembre 2013

Foll



foll d’impotència,
he assassinat el mar

Feliu Formosa, fragment del poema 4 de Cançoner

04 de novembre 2013

Exilis



El poema és l’exili de la veu
que s’escampa en paisatges miniatura
la fireta misèria
la limitada eternitat
de veu i lletres.

01 de novembre 2013

La fusta



gravitació

pensa en la fusta.
observa-la, passa-hi el dit.
no hi donis forma.
deixa-la caure.

als marges, les estrelles assenyalen
que les lleis de l’univers són moltes i contradictòries:
la ferida inevitable de tot gran ordit.

pensa en la fusta.

pensa en la fusta.

Eduard Escoffet, El terra i el cel

31 d’octubre 2013

Atletisme espiritual



«La poesía es un valor y un arte, no un producto. El hecho de que no sea un arte popular no invalida el hecho de que sea un mínimo que hay que salvar a toda costa en el seno de cualquier cultura: es una especie de activo atletismo espiritual. Las artes literarias en general - la poesía - actúan dentro de la cultura como un sistema inmunológico espiritual, son una auténtica fortaleza ante el enemigo, uno de los más fuertes edificios de que dispone la cultura.»

Seamus Heaney, a l’entrevista de J.M. Puig de la Bellacasa (La Vanguardia, 28.10.1992)

29 d’octubre 2013

Dues visions de la poètica per Ángel González



A VECES

Escribir un poema se parece a un orgasmo:
mancha la tinta tanto como el semen,
empreña también más en ocasiones.
Tardes hay, sin embargo,
en las que manoseo las palabras,
muerdo sus senos y sus piernas ágiles,
les levanto las faldas con mis dedos,
las miro desde abajo,
les hago lo de siempre
y, pese a todo, ved:
¡no pasa nada!
Lo expresaba muy bien Cesar Vallejo:
"Lo digo y no me corro".
Pero él disimulaba.


POÉTICA
a la que intento a veces aplicarme.

Escribir un poema: marcar la piel del agua.
Suavemente, los signos
se deforman, se agrandan,
expresan lo que quieren
la brisa, el sol, las nubes,
se distienden, se tensan, hasta
que el hombre que los mira
—adormecido el viento,
la luz alta—
o ve su propio rostro
o —transparencia pura, hondo
fracaso— no ve nada.

28 d’octubre 2013

M'ho jugo tot



Què serà abans?
la fi de la vergonya humana
o la destrucció del planeta?

Si em fas apostar
faig un all-in a l’opció dos.

I no hi haurà qui em pagui.

25 d’octubre 2013

Temps



DOS SEGONS

Sempre fa dos segons
de l’expulsió de l’edèn,
de la llar a les cames
i de la teràpia de l’estruç.
La càpsula del temps,
fer tard a tot i com si res.
Per sempre davallar
del pont sobre el riu erm
mentre la paciència
t’espera al llarg de la riuada
que passa o rebenta.

Ramon Boixeda, La pell fina

24 d’octubre 2013

El context conspirador



«La malaltia benigna però una mica patètica dels poetes dolents és creure’s genials, per sobre la mesura, per damunt de les muntanyes de merda i més enllà del bé i de mal, etc., etc… Per sort, com ja sabia el vell C.K. Chesterton, l’art és limitació. Hi ha art, precisament, allí on no hi ha obvietat i si l’essència de tot quadre és el marc–chestertoniana citació citable– és perquè fora del marc tot pot ser indeterminat, exagerat o brutal (com és la vida). L’art ens recorda la gran importància de les coses concretes, pensables (i fins i tot amables) en un context que gairebé conspira per fer-nos oblidar que pot ser possible la Bellesa.»

Ramon Alcoberro, del seu blog L’home que mira