El dimecres 5 de juny, a les 8 del vespre, tindrà
lloc la presentació del número 7 de la revista Les Males Herbes, en el qual he
col·laborat amb un relat ple de sang i fetge (unes quatre galledes de cada, aproximadament).
Serà a La Createca, al C. Borrell, 122 de Barcelona (gairebé tocant a
Gran Via; metro L1, Urgell o Rocafort).
Entre altres activitats i metzines, llegiré la narració a la
qual em referia més amunt: Morena de la serra.
Hi ha una coseta petita posada alta en un indret. Estic content, estic content, estic content,
estic content. Les agulles de cosir es claven en els niquelets
dolços i tendres. La meva amiga té la mà de suro i plena de puntes
de París. Una sina de la meva amiga és una calma garota,
l'altra un vesper bellugadís. La meva amiga té un genoll de fum. Els petits encisos, els petits encisos, els
petits encisos, els petits encisos, els petits encisos, els petits encisos, els petits encisos,
els petits encisos... ELS PETITS ENCISOS PUNXEN. L'ull de la perdiu és vermell. Cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes,
cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, costes, cosetes, cosetes... HI HA COSETES QUIETES COM UN PA.
«(...) També
volia parlar de la destrucció de la comunitat, la tecnificació, el progrés, els
polítics, l'enemic: una fàbrica homogeneïtzadora de pensament, una realitat
freda, trista, defensada per exèrcits i policia però, sobretot, una paret anihiladora
que funciona amb avorriment i desordre cognitiu. Tot és la mateixa merda. Port
Aventura, el 15-M, els McDonald’s, els Amics de les Arts, el Barça, Jiménez
Losantos i Coldplay. La mateixa merda. Estem atrapats. Necessitem un canvi de
paradigma filosòfic.»
Jordi Sanglas, a l’article 100.000 candeles (revista La Central,
núm. 2, abril 2013) [100.000 candeles també és,
sobretot, una novel·la]
Em complau
anunciar que acaba de sortir el número 9
d’aquesta plaquette poètica editada pel poetaPau Vadell (Papers de Sa Punta Grossa) a Calonge (Mallorca). Ell també
està implicar a fons en l’edició i publicació de la revista poètica Pèl Capell.
Aquest número
està dedicat al concepte Insularitat i jo hi publico tres poemes que he agrupat
amb el títol de “Tres formes de l’illa”. També hi podreu trobar poemes de
l’Àngel Igelmo i la
Mireia Vidal-Conte.
Poesía atroz /
te amo de siempre
Gatees silbes muerdas o vueles
Hembrita mía coño encharcado pétalo santo
Sin otra opción hurgo en tus astros
Mi yo eres tú / vamos al rastro : sangre de pálpitos
Belleza alada rompes mis ancas
Me traes de 1 alba
De 1 sol obtuso / vidrio de barda
No me regreses / plasma gandalla /
En ti soy otro / pulso mis ganas
Escribo : meo : cojo : rezumo : bailo con ratas
No hay muerte
No hay calma
Contigo oleajes
lunas / Saharas
El riel de 1 hueco ¿Qué hay increado?
No muevo el rostro
No escupo nada
Nomás te miro
Soy tu destello
Eres mi hacha.
«Releer es tener el don de –a diferencia de lo que ocurre en
la vida fuera de los libros– recordarlo todo a la perfección, leyendo letra a
letra, segundo a segundo.»
Rodrigo Fresán, Mantra
Foto: Peça deCarles Piera(a l’exposicióPolifemo sur le royaume à la dérive)
Ja ha sortit el número 7 de la revista Les Males Herbes, i és un plaer col·laborar-hi. Cinc cèntims del pròleg:
«Podreu llegir-hi la truculenta confessió montserratina de Joan
Vigó, l'inquietant relat que mescla superstició i casualitats quasi demoníaques
de Marc Montanyès, el cadàver exquisit escrit a quatre mans entre Sergi
Riutort i Eduard Mas de Xaxars, la petita joia de ciència ficció
parida per Ruy d'Aleixo, l'animalada entre surrealista i al·legòrica de Joan
Ferrús, el conte explicat al revés per Adrià Pujol o la distòpia
culinària de Robert Saborido. Finalment, la cirereta d'aquest número la
posa Gabriel Ventura Morel amb un erudit article sobre la figura del
diable.»
Sense oblidar les il·lustracions d'en Toni Soldevila.
A les 20.30, a l’Horiginal (C. Ferlandina, 29 de Barcelona,
molt a prop del MACBA), dins del Cicle de l’Obrador de Recitacions I Noves
Actituds Literàries (Horinal)
Contemplar las palabras
sobre el papel escritas,
medirlas, sopesar
su cuerpo en el conjunto
del poema, y después,
igual que un artesano,
separarse a mirar
cómo la luz emerge
de la sutil textura.
José Agustín
Goytisolo, del poema El oficio del
poeta
«Todo hombre, si ha meditado sobre su muerte y sobre los
misterios constantes, ha entrevisto el inicio de las grandes avenidas desiertas
por donde lo “desconocido” transita en una carroza estrellada. (...) y la
poesía es la única que puede extraer la gloria de esas audaces excursiones
permitidas a los solitarios.»
Robert Desnos, Raymond Roussel o coincidencias y
circunstancias del destino
(article original de 1924, ara un dels epílegs de Locus
Solus –Capitán Swing Editorial, 2012- amb traducció de Carlos Valdés i Celia
Recarey)
El pastor d'antenes recitarà de terrat en terrat, aferrat als maons i trepitjant llambordes.
Dimecres 8 de maig, a les 20.30, a l’Horiginal (C. Ferlandina, 29 de Barcelona, molt a prop del MACBA), dins del Cicle de l’Obrador de Recitacions I Noves Actituds Literàries (hOrinal)