28 de juny 2013

La dona natural



Ya he visto prácticamente
todas las narices arreglades
todos los dientes con funda
y todas las tetas remozadas
que puedo suportar.

Me voy de regresso
a la mujer natural.

Sam Shepard, Crónicas de motel [traducció d’Enrique Murillo]

27 de juny 2013

Tedi



“El resultado era que la Humanidad se disgregaba en islas de tedio.”

César Aira, Las aventuras de Barbaverde

26 de juny 2013

Conill



la mirada

Una vez compré un conejo de juguete
en unos almacenes
y ahora se sienta y me escruta
con ojos de un puro rosa:

Él quiere pelotas de golf y paredes
de cristal
Yo quiero un trueno silencioso.

Nuestra decepción se sienta entre nosotros.

Charles Bukowski, Madrigales de la pensión [traducció de J.M. Moreno Carrascal]

25 de juny 2013

L'infinit



- Con ésta se puede buscar el infinito perfectamente?

- Sin problemas.

(Escoltat a una botiga de fotografia)

24 de juny 2013

Primeres lletres



Voler saber què diu
el diari humit
al terra fregat
del pis que ara trepitjo.

Aquella fam encara em dura.

I sembla mentida
tot és dins d’aquell didal.
Ara és a la lleixa.

Era de la mare
i em guarda els llibres.

21 de juny 2013

Allò que ens furga



EL POEMA

No puc seguir vogant pel mateix llac.
On aniré? Tot m’és inconegut.
Què furga en mi? Furtivament, el mag
de la paraula, a fosques, ha vingut,

i s’ha instal·lat en un secret racó
del meu cervell, on tot el deslligat,
vague, dispers, en ordre ho ha posat,
operatiu en la confusió.

Ara el poema és un seguit de mots
que, de vell pòsit de dolor i sanglots
i crits de goig i sostingut anhel,

ha esdevingut en la negror del cel
llum polièdric que ens consola a tots,
mudant la mort en delusori tel.

Joan Vinyoli, A hores petites

20 de juny 2013

La misteriosa memòria




«Porque la memoria es lo que resiste al tiempo y a sus poderes de destrucción, y es algo así como la forma que la eternidad puede asumir en este incesante tránsito. Y aunque nosotros (nuestra conciencia, nuestros sentimientos, nuestra dura experiencia) vamos cambiando con los años, y también nuestra piel y nuestras arrugas van convirtiéndose en prueba y testimonio de ese tránsito, hay algo en nosotros, allá muy adentro, allá en regiones muy oscuras, aferrado con uñas y dientes a la infancia y al pasado [...] la memoria, la misteriosa memoria de nosotros mismos, de lo que somos y de lo que fuimos. Sin la cual (¡y qué terrible ha de ser entonces! se decía Bruno) esos hombres que la han perdido como en una formidable y destructiva explosión de aquellas regiones profundas, son tenues, inciertas y livianísimas hojas arrastradas por el furioso y sin sentido viento del tiempo.»

Ernesto Sábato, Sobre héroes y tumbas

Foto: Peça de Carles Piera (a l’exposició Polifemo sur le royaume à la dérive)

19 de juny 2013

Anècdota



Ahir vaig sortir al programa Via Llibre, del Canal 33. Un capítol titulat “Grans viatges” i en el qual llegeixo l’inici d’El vell i la Mar d’Ernest Hemingway.

La relació entre còctels i literatura que s’explica està basada en un llibre molt recomanable: Mezclados y agitados (los escritores y sus cócteles), de l’Antonio Jiménez Morato.

També hi surt la gran Núria Miret llegint Dorothy Parker, que es qui em va proposar aquesta col·laboració (gràcies, artista!). Per cert, el Papa Doble (una versió del Daiquiri amb doble de rom) estava boníssim!

Si ho voleu veure, feu clic aquí. Jo surto al principi del programa.


18 de juny 2013

Tot això que revolta



«Per tot això em revolta força, per exemple, la qüestió de si la poesia s’ha d’entendre o no; em sembla una discussió estúpida, basada en el prejudici que el lector és sistemàticament curt de gambals. I, potser per la qüestió de ser fill d’un artesà, odio la potineria. I també odio la sensació creixent que fer poesia, fer literatura en general, acabarà sent com fer ceràmica, una cosa que vas, te n’ensenyen, i després et dediques a fer-ho els caps de setmana, per passar l’estona, per relaxar-te, pel que sigui, i a anar-ho regalant als parents i amics, que ho guarden a la cambra dels mals endreços. És a dir, una cosa que no té pretensions, però tampoc exigència;»

Joan Todó, al seu blog Fàstic

17 de juny 2013

Paisatge de juny



Al prat de les antenes
l’udol del vent
hi dibuixa pentagrames

visc a sota
conscient del ferro, de l’acer i l’alumini

algunes antenes són mortes
rovell de temps i d’horitzó
orfes d’ones
obstacles inapreciables pels falciots
que juguen cridant amb l’aire
i em fan un picat
només perquè somrigui.

14 de juny 2013

Mots



Els mots que em saben
m’arrenquen més màgia
que la pròpia terra.

Joan Vinuesa, El corn del sègol

13 de juny 2013

12 de juny 2013

Vi



CXXXIV


No vull res més que aquell vi rogenc que embriaga,
un llibre de poemes, felicitat i un crostó de pa.
I llavors tu i jo jaient junts en aquella ombra...
Serà molt millor això que l’imperi d’un soldà.

Omar Khayyam, Quartetes [traducció del persa d’Àlex Queraltó Bartrés]

11 de juny 2013

Pensament poètic



«Y hablando de esta corporeidad del símbolo poético, recuerdo estas palabras de Fernando Pessoa: “Hay metáforas que son más reales que la gente que anda por la calle. Hay imágenes en los escondrijos de los libros que viven más nítidamente que muchos hombres y mujeres. Hay frases literarias que tienen una individualidad absolutamente humana”. Esta corporeidad de la poesía, está verdad viva, nítida de lo poético, este carácter simbólico del lenguaje y de la palabra, esta capacidad de evocar, de decir sin nombrar, este arrullo, este tintineo, esta música de la palabra que dice sin nombre, está en el seno del origen del pensar poético: “una música es el estado original del pensamiento poético”, dice Gamoneda.»


Pablo Javier Pérez López, a l’article El pensamiento poético en Antonio Gamoneda (al blog Revista de Letras)

10 de juny 2013

La cosa



Abans de res
com si res
diré ‘de res’
al no-res.

Res de res,
res a fer.
En un no res.

Diré ‘res, home, res.’

I res més.

07 de juny 2013

El lloc del passat



«Los aimaras de los Andes creen que sólo se puede hablar de lo que se ha vivido por experiencia propia. Por lo tanto, no se puede decir “Lincoln fue asesinado” sino “He oído que Lincoln fue asesinado”.
Al contrario de casi todos, creen que el pasado está frente a nosotros y el futuro detrás de nosotros, pues el pasado se ha visto con claridad y el futuro es desconocido.»

Eliot Weinberger, Fotografía y Antropología [a Las Cataratas]

06 de juny 2013

La terra



Novembre

Ja he decidit la meva tomba. Serà
un calorós dia d’estiu, el primer de molts altres,

sota el gran rapte de les sensacions.
Una soga de pastilles blanques beneirà la tendra

ineptitud del meu cor davant la
inexperiència de morir. I serà sense

cap forma de dolor, ni d’ordre, perquè
tots els morts sempre s’enamoren de la terra.

Jaume C. Pons Alorda, Cilici

05 de juny 2013

Avui



A les 8 del vespre, tindrà lloc la presentació del número 7 de la revista Les Males Herbes, en el qual he col·laborat amb un relat ple de sang i fetge (unes quatre galledes de cada, em sembla).

Serà a La Createca, al C. Borrell, 122 de Barcelona (gairebé tocant a Gran Via; metro L1, Urgell o Rocafort).

Entre altres lectures i metzines, llegiré la narració a la qual em referia més amunt: Morena de la serra.

L’entrada és lliure i tothom i serà benvingut.


04 de juny 2013

Celobert



I sents el so, entrant pel celobert,
d’una forquilla gràcil que s’acuita
a abatre’s contra un plat: el repiqueig
tan entranyable d’engendrar una truita.

Josep Pedrals

03 de juny 2013

La llibreta



Sóc dels que duen la llibreta a tot arreu
dels que apunten una frase, una paraula
caçada al vol per no haver de perdre peu
com agullar un lepidòpter a la capsa.

Quan em deixo la llibreta, ja em diràs,
he de fer l’esforç ingent de recordar-ho
sí, com un cretí creient ho he de resar
fins aconseguir les eines i anotar-ho.