30 de març 2012
29 de març 2012
Caçador
Amb la certesa d’un fals record
de vores esmolades
refaig voreres.
Busco de nou aquella porta
si fa llum de rata vull la rata
si fa llum de llot vull el llot
caçar la llum
segrestar la imatge
la versió deu mil del mateix tros.
La necessitat de refer interminables
rostres com si fossin els del jo.
Aquella porta avui té unes arestes
que no es veuen ni de nit o bé si plou.
I omplo el sac de monedes de mil cares:
rates, llots, jos, records.
28 de març 2012
27 de març 2012
*ques
Toques les tosques,
taques les tasques...
Uns trets a les fosques
i uns crits: "A les barques!"
Hi ha nits, ales, mosques,
els fats de les parques,
els fets de les rosques,
tots fins a les forques,
tu fots, te la casques,
i piques i et rasques
i fas trencaclosques
els mots els embosques...
i santes pasqües!
Josep Pedrals, El romanço d'Anna Tirant
26 de març 2012
Gastronomia
ous al plat
Una dotzena d’ous
blancs
Un plat de pedra
blanca
Un pols de pebre
blanc
Batre les closques dels
ous
fins que quedin fetes
polsina.
Llavors comparar la
blancor
del polsim de les closques
blanques
amb el plat de pedra
blanca,
retocar amb el pebre
blanc.
Servir-ho amb lluna
plena.
Jordi Pope, Escrits
23 de març 2012
El cicle
A tots plegats
el passat ens cau de les butxaques.
Inconscients de la mort
de l’oblit que la vetlla
deixem reguerots a cada pas.
Sonen velles campanes
dins de llibres plens de pols
i anem fregint el passat
amb oli de desmemòria.
22 de març 2012
Signatura
«La clase de
deshecho humano que profundiza el paisaje, haciéndolo más triste y más
solitario, y que añade a tu reacción una vaga y amarga nostalgia subjetiva, o
no tanto nostalgia como un sentido de la propia estética del tiempo: cuán
hermoso e inmóvil y extraño puede resultar un mazacote de cemento fugazmente
habitado y luego abandonado, esa alma del desierto en el que han dejado su
firma los hombres y mujeres que han pasado por ella.»
21 de març 2012
Collage mafiamental (1): NAUFRAGIOS Y SUEÑOS
Amb remiscències de Plafó Contemporani, inicio la publicació de collages. Com amb les fotos, sempre podeu ampliar fent clic damunt de la imatge.
20 de març 2012
Saber
Escriure, perfer textos
Deixar indicis - no pas proves.
Saber cada cop més
per saber res.
Antoni Clapés, de El Caminant (Un glop de brutor dins del ventre (poesia antihistamínica), núm. 6 abril 2011)
19 de març 2012
Teràpia
Les pròpies misèries
escarabats reptadors d’artèries
remenadors de budells
tenen la mirada làser.
Habiten coves impacients rere els ulls.
Juguen cartes marcades amb broques.
Saben de cartografia secreta.
Amaneixen les ferides amb vinagre.
Han de fer-nos riure, però.
El seu patetisme
no mereix cap altre homenatge.
16 de març 2012
Vidres i arena
No sé si tenc la sang
plena de vidres o d'arena.
M'agraden les botelles i el desert.
Antonina Canyelles, Putes i consentits (antologia poètica)
15 de març 2012
La paraula i el cos
La paraula
és sempre
el passat d'un pensament,
el cos
és el present del mateix vers
retardat.
Abans de la paraula.
Lucia Pietrelli, de Dits (poètica en vers), Un glop de brutor dins del ventre (poesia antihistamínica), núm. 2 agost 2011
14 de març 2012
Impossibilitat del bosc
No tindré mai cap bosc per a tu.
Només llambordes
grumolls de ciment
tapes de claveguera.
No et podré oferir flors
però a la meva safata
hi haurà sempre els carrers àvids.
Voreres i ombres de plàtans i de llibres.
Heus aquí la meva ofrena
senzilla com un monosíl·lab
que s’escampa entre carrers i papereres
tot esperant el vent.
13 de març 2012
Estoig
Així l'oblit cavalca en llavis d'ambre,
reclòs en el demà que n'és l'estoig.
El temps és fum de segellada cambra.
I el dia neix i mor en un cel roig.
Lluís Calvo, Estiula
12 de març 2012
Arrel
Plàtans escapçats per la poda.
Sol d’hivern a tot arreu.
El vent fa ballar fullaraca.
Ressegueixo cotxes aparcats.
Ningú a prop.
Els carrers s’obren sols a la mirada
m’ofereixen perspectives cartesianes
cantonades i passatges i racons.
Parlo a aquest ciment
als edificis
a la meva arrel
nua de boscos i muntanyes.09 de març 2012
08 de març 2012
Dels drets humans
«Entre la nutrida enumeración de los derechos del hombre que la
sabiduría del siglo XIX repite tan a menudo y con tanta complacencia, se han olvidado
dos asaz importantes, que son: el derecho a contradecirse y el derecho a marcharse.»
Charles Baudelaire, Edgar
A. Poe: Su Vida y Sus Obras
07 de març 2012
Interior. Nit.
Del no res
de llarg
d’allò que es cou als avencs de la melsa
de la més seriosa de les mirades
de la tribulació dels periscopis
del trist llambregar d’uns ulls de vidre
de la fortor dels oblits
de l’angúnia viperina dels diumenges
dels absoluts inexistents
de l’efímer
de la lenta putrefacció dels records
de la metamorfosi
del no saber ni el com ni el què
ni el perquè.
De tot això
en saben massa els monstres de dins.
I com callen, els putes.
06 de març 2012
La ciutat que aïlla
14
a força de pobresa,
el so d'una guitarra
en una cambra plena
de l'olor de contactes
i amb la finestra oberta
al fum i al cansament.
Hi fas l'aprenentatge
per copsar el desacord
de tantes dones soles
amb la ciutat que aïlla
(la morta xemeneia,
les múltiples antenes).
Hi serves el silenci
la dignitat perfecta
a força de renúncia.
Feliu Formosa, del Llibre de les meditacions
05 de març 2012
El fill pròdig
Vaig callar molts anys.
La memòria m’ha fet tornar.
La memòria
i la barca a la deriva d’estar viu.
Tornar al poema
laberint dels meus maons
rodal de tots els gots
coàgul impacient
molla esventrada.
Tornar a l’andana sola
amb paraules per ganivets
apunyalant els dies i les hores.
I mai no pujar a cap tren.
02 de març 2012
01 de març 2012
Alguna cosa
Escoltes un rebrec tou
un cric intern com d’os de guatlla
i la llum es fa ferro.
Tornes llavors a espirals antics
a laberints de fulles d’afaitar
i la ferida s’obre al magma del record.
Tu no ho vols
però les balises del passat
fan sang felina
no coneixen amos
i esgarrapen quan llepen.
Després alguna cosa s’asseca a dins.
A vegades passa.
Col·laboracions
En visitar el blog de l’amic Josep M. Brugera i veure la seva darrera
fotografia, una oportuna instantània, vaig sentir l’impuls de posar-hi lletra
en clau d’humor. Ell ha incorporat amablement el poema al post. Per si hi voleu
fer un cop d’ull.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)