30 d’abril 2012

Feines



Fer fora massa feres
espantar cucs repugnants
llimacs encantats damunt les pedres
del meu bosc japonès i neuronal.

Buscar el buit que mai no trobo.

Feina de gos
sou de puta terminal
i prou odi
per entendre què és la vida.

Aquest hàbit insuficient de respirar.

27 d’abril 2012

Ésser humà



Yo soy un ser humano a pesar mío.

El espacio plateado de mi espíritu
penetra en el espacio gris del mundo.

¿Hasta cuándo?

Juan Eduardo Cirlot, fragment de A la que renace de las aguas

26 d’abril 2012

Ciutat



«El viatge s’endinsa en una regió abrupta, de desnivells accentuats i pedregars insòlits. Aquí desconec la meva vida. Un estrany en terra erma. “La ciutat, on tu vagis anirà”, insisteix Kavafis. Em perdo entre els plecs sedosos d’un passat que m’acompanya. I la ciutat creix exultant entre les cendres del meu cor solitari.»

Josep-Ramon Bach, de Sabadell, la ciutat que sempre ha estat meva (a Versàlia, núm. walden, primavera, 2009)

24 d’abril 2012

Tu que pots



Plora tu que pots
que jo tinc pedres
maons i ciment de xemeneia.

Plora tu que pots
jo tinc tronada seca
i hangars farcits
de caixes negres.

Quan l’erm m’aclapara
és teva tota l’aigua dels meus ulls
evaporada.


23 d’abril 2012

La mort de cada nit



Dónde dejar mis ojos,
cuándo augurarles una estación amable.
Quiero decir:
lo que muero cada noche,
mis huesos torcidos por abrazar una sombra.

Alejandra Pizarnik, a Poesía Completa (1955-1972) 

20 d’abril 2012

Rai sec



nàufrag d'aquesta tarda de diumenge
podrida
perdut
miro el no res del canvi d’hora

ara toca més llum de tarda

volen enganyar-me el vespre
(i si només fos el vespre)

cal fer munició
espolsar el tedi fangós
partir-me la cara
amb aquestes hores massa lentes

disparar la lluna mentidera amb foc de minúscules


19 d’abril 2012

Vespre



CAU LA NIT

Cau la nit
en cercles d’agonia
al final d’un dia,
aparentment sense sentit.
I em nego a deixar-me
abaltir per la tristesa i amb
insistent afany busco encara
on trobar altres camins.

Montserrat Abelló, a no tinguis res a les mans (Papers de Versàlia, Núm. Zero)

17 d’abril 2012

Ventalls



La pierna adolescente de la bella
abre sus abanicos de cristales
mientras un aerolito resplandece.

Juan Eduardo Cirlot,  del sonet A René Magritte

16 d’abril 2012

Pigments



Avui t’has posat la cara grisa
la de plou però no vol ploure.

Com pesen les llambordes polides
amb la suor de fàbriques mortes
de petroli d’estufes
de gent feta a martellades.

Andanes buides per sempre de camions.
Muntacàrregues badallant silenci.
Palets podrits.

Avui no saps per què
t’has posat el color de rovell
d’aquest bodegó d’història
de l’escòria del temps.

13 d’abril 2012

Sense


SENSE RESPOSTA


¿Per què crido i no em contesta?
¿Qui em respon a la pregunta?
¿Quina ceba que em barrunta?
¿És que suma o és que resta?
¿Que potser és dia de festa?
¿Que la viva ja és difunta?
¿És això només la punta?
¿O es que ens ha arribat la pesta?
¿No hi ha ni ase ni bèstia?
¿Ho he de dir amb més modèstia?
¿He de fer una altra proposta?
¿És que no he tingut prou fe?
¿Que potser no ho he fet bé?
¿O és que en mi hi ha la resposta?

Andreu Subirats, Galtes de perdiu

12 d’abril 2012

Pellofes



de ser un cos fet de carn que ha de podrir-se
llargament. Vaig saber que era de casta
pírrica, fins on es fregaven glòria
i terror: com la mort d’un pare, el cos
m’anunciava una fraternitat
amb el desordre, un marciment en cicle,
les breus pellofes de glòria i misèria
que resten rere el pas del nom d’un home.

Sebastià Alzamora, del poema VII (La Terra) a Apoteosi del cercle

10 d’abril 2012

Poligonal



Aquesta nit té massa carretera
que no faig servir.
Massa benzinera abandonada.

Els solars fan niu.

Hi ha aquella llum de polígon.
Fanals bornis. Tristos
com la pols de ciment
aquell vespre al baixador de Vallcarca.

Trens assedegats de túnel
ombres predadores
el mar brillant de petroli
on la lluna escopia el gris.

I és així.

Els enllocs m’han fet la mirada.

09 d’abril 2012

Solitud



«La soledad no se encuentra, se hace. La soledad se hace sola. Yo la hice. Porque decidí que era allí donde debía estar sola, donde estaría sola para escribir libros. Sucedió así. Estaba sola en casa. Me encerré en ella, también tenía miedo, claro. Y luego la amé. La casa, esta casa, se convirtió en la casa de la escritura. Mis libros salen de esta casa. También de esta luz, del jardín. De esta luz reflejada del estanque. He necesitado veinte años para escribir lo que acabo de decir.»

Marguerite Duras, Escribir (traducció d’Ana Maria Moix)

06 d’abril 2012

Les regles


Mai no descobrirem res,
si complim les regles.


Blai Bonet, del poema El fogó del temple (al poemari Nova York)


05 d’abril 2012

Qui mana



EL CAPITÁN

El capitán
no es el capitán.
El capitán
es el mar.

Jesús Lizano, El ingenioso libertario Lizanote de la Acracia o la conquista de la inocencia

03 d’abril 2012

Pregunta


Per què nodrir l'enyor, si tot és dintre? 


Feliu Formosa, del poema Cadències per a un únic paisatge

02 d’abril 2012

A Dadà




Retalls dadaistes
troballes de paper imprès
no per explicar res
sinó per rellegir en desordre
això de viure entre fulles d’afaitar
reguerots de memòria
falses identitats
i malsons en llengua estrangera.

Retalls dadaistes
per fer imatges
per convocar l’humor salvatge
per associar pedres i mantega
per oblidar entrepans de tedi
per fer l’anunci rutilant d’una mentida
per cridar que tot és vell i tot és nou.

Retalls dadaistes
per evocar la sorpresa de l’infant
per assassinar la neurona de la mandra
per veure a la lluna l’ull de la pantera
per riure damunt l’empedrat del cementiri
per empassar l’absurd com si fos bourbon de molts anys.

Retalls dadaistes
que m’acompanyen de la mà i m’alliten al somni.