30 de gener 2015

Aquest diumenge


Aquest diumenge, presentació teatralitzada d'ELS NOSTRES amb Ester Andorrà (editora), Miquel Cabal (traductor) i Joan Vigó i Nú Miret donant veu a la curiosa història d'amor d'en Dovlàtov.
Si no coneixeu l’imprescindible Serguei Dovlàtov, serà una bona manera de fer-ho.
Diumenge 1 de febrer de 2015, a les 13 hores
A la Llibreria Nollegiu (C. Amistat, 20, El Poblenou, Barcelona)
Tothom hi serà benvingut.


29 de gener 2015

Textos


«Hace ya muchos años que he tratado de apartar mis libros de un texto definido. Cuando empezaba a escribir las discusiones eran si un texto era novela o cuento. Tendía a considerarse que una novela era mejor que un cuento o que había una escala de valores entre un género y otro. Al final es una estupidez discutir eso. No importan los géneros. Hace tiempo decidí que son simplemente ‘textos’.»


Mario Bellatin, a l’entrevista d’Arturo Jiménez (La Jornada, 01.07.2012)

28 de gener 2015

El llenguatge


«El llenguatge no té cap ideologia, perquè hi caben totes. Els que poden tenir ideologies concretes són els parlants. El poder potser podrà arribar a imposar quatre paraules. Però l’os i el moll del llenguatge, el cos del llenguatge, és fill de les mares de classe baixa i nét de la llibertat. El naixement i formació d’una llengua és un fenomen espontani, lliure, àcrata: no té amo. No té ideologia però té moltíssimes idees i visions.»


Enric Casasses, a l’article Tots els homes són iguals (a Núvol)

27 de gener 2015

Inventari


"Algunos fotógrafos se erigen en científicos, otros en moralistas. Los científicos hacen un inventario del mundo, los moralistas se concentran en casos concretos."

Susan Sontag, La fotografía

26 de gener 2015

Estampa


El bosc sempre es repeteix
la muntanya em fa mandra.
La llamborda fa el mateix
però és allò que m’abraça.

Sobretot tardes d’hivern
quan la ciutat es decanta
i el sol retalla secrets
a qualsevol cantonada.

Quan la vorera és de gel
i m’extravio en paraules
en hangars abandonats
amb el cap ple de façanes.

Com l’estàtica a la ràdio
l’aroma dens de lleixiu
(paper de diari a terra
per poder recordar el niu).


23 de gener 2015

Gat


Exterior del gato

Ser el gato,
hacer un esfuerzo y ser el gato
transitorio del alba y en la cumbre
del mundo transitado, y presumible.

Ser por fuera del gato todo el gato posible
después del atigrado resplandor de la noche
última y la pasmada contracción felina.
Comenzar en el zinc al borde de las uñas,
en el cielo que escurre el canalón vacío
y en la flor espectral que crece entre las rejas.

El gato que despierta paso a paso las viejas
miserables espaldas de fábrica baldada
y el aire algodonoso de las ramas al suelo
y la tierra afeitada del muro hasta el camino
y hasta el bidón sonoro que su peso estremece.

Ser gato por fuera y tan cabal. Parece
que el mundo quepa dentro de esta pausa ondulada
precisa como un astro, que te llama
y a quien no negarás el pararte desnuda
donde nadie hubiera imaginado

aurora sobre el muro desconchado,
alba rosada sobre el gris de un gato,
con las puntas nocturnas de los pechos
apuntando a esos hombres cavilosos
que llegan tan despacio, pisando en las afueras.

Carlos Barral


22 de gener 2015

Negre


« (...) un negre d’atzabeja, el color de la deriva i dels nàufrags, patrimoni de les natures incapaces de desfer-se de la seva memòria i del seu passat»

Wajdi Mouawad, Ànima [traducció d’Anna Casassas Figueras]


21 de gener 2015

Obsessió


«Yo también me he hecho muchas veces esa pregunta: ¿por qué estás obsesionado con las huellas de otras personas? Y creo que es porque vivo en el siglo XX o XXI. Si yo hubiera vivido en el siglo XIX habría escrito novelas rurales: largas novelas redondas y completas. Pero en esta época todo es fragmentario, y las grandes ciudades favorecen eso, el anonimato, que el rastro de las personas se pierda.»

Patrick Modiano, a l’entrevista d’Antonio Jiménez Barca Las obsesiones de Modiano (El País, 16.05.2014)


20 de gener 2015

Imaginar


«És més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme»

Fredric Jameson, de l’article d’Eudald Espluga La psicoteràpia utòpica de Fredric Jameson (Núvol, 04.12.2014)

19 de gener 2015

Junts fa més fàstic


Perquè junts fa més fàstic
perquè els petits caus d’ego

llums cansades
somort reflex
damunt la barra

semàfors infinits
d’ambre etern

entre leds muts
càmeres furguen voreres

I per què costums i misèries?

és millor el llampec
el prou de trencadissa
de gots gruixuts de bourbon
quan m’escolto el cendrer

ara sé el crit agut del cos,
prest a baixar del vagó
mans al ferro
dit a punt:
homenatge dels perduts

disculpa’t a cada sotrac
que res no trenqui
la pau fal·laç
damunt del cementiri

junts fa més fàstic
més que els ignorants
de les perdudes inèrcies
del llamp agònic
de la roda ruc

Contesta:
et pots pagar
les flors de plàstic
que et decoraran la nit?


16 de gener 2015

Els tres factors


Aquests són els tres factors:
no tocar de peus a terra,
l'urgiment de tots els déus
i una fe folla, insensata,
en la meva habilior.
Això explica la tardança
a trobar el nou paradís,
que buscava i no trobava. 


Miquel Bauçà, Els estats de connivència

15 de gener 2015

Silenci


«El silenci és un poder enorme. L’haurien de prohibir, com les armes bacteriològiques.»

Serguei Dovlàtov, Els nostres


14 de gener 2015

El refugi


Si el present et refusa, refugia’t
en la bellesa de l’imaginari;
tu sol amb tu; serà el teu privilegi.


Miquel Martí i Pol, del poema Retrat de Família (a Un hivern plàcid)

13 de gener 2015

Món paral·lel


«Advirtió en ese instante que quizá una de las razones que lo habían llevado al arte era la construcción de ese mundo paralelo, al cual debía pertenecer enteramente para lograr la existencia plena.»

Mario Bellatín, Una cabeza picoteada por los pájaros


12 de gener 2015

Casa!


Qui de nen no ha cridat casa!?
Qui no s’ha fet caus sota la taula?
Coixí i llençols per fer-te el sostre
per tornar feliç a aquell món úter.

Castell de caixa de nevera
tipi de pals de fregar i tovallola
a la recerca del sostre
per amagar-se del monstre
per poder riure amb la por.

La por del món de sota el llit
sostre somier camp de mines
volves de pols a contrallum
anguilejant bufera.

I quan la mort, dins una caixa,
el sostre prop de la cara
te’l posen
perquè no t’enyoris d’infància.


09 de gener 2015

Preguntes i respostes


“La estupidez de la gente procede de tener respuestas para todo. La sabiduría de la novela procede de tener una pregunta para todo”.

Milan Kundera, a l’entrevista que va fer-li Philip Roth el 1980


08 de gener 2015

El Poema segons Blai Bonet


El Poema és tocar una flor, una fruita,
una mà. I sentir l’acció sorda,
el moviment, la poesia, l’ona
de Déu. Els cercles de presència activa
de la Paraula, que no acaba, en fruites,
en flors, en mans. I dur la mà a la boca
i besar-la i parlar aquest gran contacte.

Blai Bonet, Cant Espiritual


07 de gener 2015

Caure


Cae
            Cae eternamente
Cae al fondo del infinito
Cae al fondo del tiempo
Cae al fondo de ti mismo
Cae lo más bajo que se pueda caer

Cae sin vértigo
A través de todos los espacios y todas las edades
A través de todas las almas de todos los anhelos y todos los naufragios
Cae y quema al pasar los astros y los mares
Quema los ojos que te miran y los corazones que te aguardan
Quema el viento con tu voz
El viento que se enreda en tu voz
Y la noche que tiene frío en su gruta de huesos

Cae en infancia
Cae en vejez
Cae en lágrimas
Cae en risas
Cae en música sobre el universo
Cae de tu cabeza a tus pies
Cae de tus pies a tu cabeza
Cae del mar a la fuente
Cae al último abismo de silencio
Como el barco que se hunde apagando sus luces


Vicente Huidobro, Altazor

06 de gener 2015

Reis


Enguany els Reis d'Orient
ens han portat carbó i ciment.

El carbó, per putes i consentits.
El ciment, per reforçar la torre.

Antonina Canyelles, 34 poemes inèdits 

05 de gener 2015

Jugant amb quatre poetes



La tarda es presenta difícil, i decideixo jugar amb quatre poetes. A la pila de relectures i lectures en procés trobo, per aquest ordre: 

Andreu Subirats - Galtes de perdiu (Labreu edicions)
Philip Larkin - Finestrals (Labreu edicions, amb tradució de Marcel Riera)
Walt Whitman - Fulles d’herba (Edicions 1984, amb traducció de Jaume C. Pons Alorda))
Blai Bonet - Poesia completa (Edicions 1984)

Aquest ordre serà el que es mantindrà al llarg de tot el joc per obtenir un poema de 12 versos.

Les normes d'inspiració oulipuciana per crear-lo a partir de versos o fragments de versos manllevats a tots quatre autors són les següents:

. Sumem el número de pàgines de cada volum que contenen poemes: 2.062 (227+75+542+1218)
 . Sumem la data del dia quan va jugar-se: 29 (03+12+14)
 . Ambdues xifres sumen 2.091. Llavors: 2+0+9+1=12
 . Per tant: farem salts de 12 pàgines a cada volum a partir de la primera on surt el primer poema. I del vers número 12 en triarem una part o la totalitat.
 . La creació del nou poema ha de ser successiva. Mai no es pot tornar enrere ni rectificar la tria que s’ha fet.

El resultat és aquest:

La serralada és plena...

La serralada és plena
(els vapors nocturns no li fan peça)
A dins seu jo hi deixo la revolta
del bosc estès:
la Nit.

Sopem sense el senyor rector
però fet de contradiccions
bavant-me sal i sang, i sal i sang
encara.

Les habitacions mateixes,
meus veïns,
per tu i el llit nuvial.



02 de gener 2015

Absència


Las cosas enteras

En un campo
soy la ausencia
de campo.
Siempre
sucede así.
Dondequiera que esté
soy aquello que falta.

Si camino
parto el aire
mas siempre
vuelve el aire
a llenar los espacios
donde mi cuerpo estuvo.

Todos tenemos razones
para movernos: yo me muevo
por mantener
enteras a las cosas.

Mark Strand [versió d’Octavio Paz]