La tarda es
presenta difícil, i decideixo jugar amb quatre poetes. A la pila de relectures
i lectures en procés trobo, per aquest ordre:
Andreu Subirats - Galtes de perdiu
(Labreu edicions)
Philip Larkin - Finestrals
(Labreu edicions, amb tradució de Marcel Riera)
Walt Whitman - Fulles d’herba
(Edicions 1984, amb traducció de Jaume C. Pons Alorda))
Blai Bonet - Poesia completa
(Edicions 1984)
Aquest ordre serà
el que es mantindrà al llarg de tot el joc per obtenir un poema de 12 versos.
Les normes d'inspiració oulipuciana per crear-lo
a partir de versos o fragments de versos manllevats a tots quatre autors són
les següents:
. Sumem el número
de pàgines de cada volum que contenen poemes: 2.062 (227+75+542+1218)
. Sumem la data
del dia quan va jugar-se: 29 (03+12+14)
. Ambdues xifres
sumen 2.091. Llavors: 2+0+9+1=12
. Per tant: farem
salts de 12 pàgines a cada volum a partir de la primera on surt el primer
poema. I del vers número 12 en triarem una part o la totalitat.
. La creació del
nou poema ha de ser successiva. Mai no es pot tornar enrere ni rectificar la tria
que s’ha fet.
El resultat és
aquest:
La serralada és plena...
La serralada és
plena
(els vapors
nocturns no li fan peça)
A dins seu jo hi
deixo la revolta
del bosc estès:
la Nit.
Sopem sense el
senyor rector
però fet de
contradiccions
bavant-me sal i
sang, i sal i sang
encara.
Les habitacions
mateixes,
meus veïns,
per tu i el llit
nuvial.