30 de juny 2009

Vida xifrada


He vist humans vora les vores
aferrats a la daga de l’edat
donant per fet allò que se suposa
fent del tòpic l’ingràvid entrepà.

A mi cap guarisme no em fascina
detesto les farses doctrinals
que tots els camins fan giragonses
i vulguis o no hi ha un sol final.

26 de juny 2009

25.06.2009


L’estiu del 82
amb 18 anys a la butxaca
la Blanca Subur feia de casa
als bars les dones ballaven
Thriller.

Voyeurs d’aquells culs
la vida només era als ulls.

Ahir moria l’àgil Peter Pan
que era negre i va ser blanc.

D’aquelles noies i els seus culs
que se n’ha fet
quin destí se les ha endut
quants homes i quant fum
quantes paraules
llençols bruts.

Vinils formant embuts
damunt la Blanca Subur.

25 de juny 2009

Informe preliminar


L’incident que ha provocat
aquestes destruccions
vol ser antic
reclama treballs
trobar-ne el moll
refer camins
ser conscient
d’una topografia ingrata.
Fabricar excavadores
per desenrunar budells.

Cal aixecar els sòtans des de dins.

17 de juny 2009

El silenci dels carrers


Tuve un recuerdo para unas palabras de Robert Walser: "El silencio de las calles tiene algo de amable y misterioso. ¡Para qué buscar otras aventuras!"
Enrique Vila-Matas, Doctor Pasavento

04 de juny 2009

Un joc


"La meva intenció sempre va ser fugir de mi mateix, tot i saber que m'estava utilitzant a mi mateix. Posem que era un joc entre mi i jo"
Marcel Duchamp

Preguntes


"(...) Arribat aquí ja puc contestar amb una mica més d'aire la primera pregunta (qui sóc?): sóc la veu coneguda que sembla que et cridi en la casa buida, sóc un de tants a la rambla dels desemparats, sóc un dels que organitzaren el viatge intergalàctic dels pobres, la desesperació dels rics, el consol de la gent gran. I la segona pregunta (per què escric?): no ho sé."

Enric Casasses, Qui sóc i per què escric...

02 de juny 2009

Misèries


“En aquest país nostre ningú no podrà arribar a creure mai que el seu veí de pupitre, de despatx o d’escriptori pugui ser gran cosa. Com que jo sóc minúscul, diu la mentalitat de la zona, segur que ell també ho és.
Tothom mira l’altre a través del mirall propi, i així anem.”

Abel Cutillas, La mort de Miquel Bauçà