30 de novembre 2015

Va ser una efemèride


En aquest recital, que en sí mateix ja va ser una efemèride (aquí, la crònica), vaig tenir el plaer de llegir un experiment poètic dels que més m’agrada fer. Manllevar versos d’altri i provocar l’aparició d’un nou poema del qual no he escrit ni un sol mot. Malgrat tot, no deixa de ser un nou poema que no existia i, per tant, també el concepte d’autoria es pot posar en qüestió. Poesia de voltor?

En aquesta ocasió vaig partir de la data de l’efemèride: 25.11.2015. Si en sumem tots els dígits dóna 17. I a partir del 17 vaig muntar el dispositiu poètic que, com sempre que faig aquestes coses, no deixa de ser un homenatge a Oulipo.


El punt de partida: documents word on vaig enganxant poemes que trobo per la xarxa d’autors que m’interessen. Seguint l’ordre alfabètic amb què són desats, agafo els primers 17 autors, dels quals faré servir la totalitat o part del vers número 17 del primer poema de cadascun. Si el primer poema no té prou versos, continuo comptant fins a trobar-lo en el següent.
Així, els 17 versos del poema resultant són manllevats, per ordre, dels següents poetes:


  1. Agustí Bartra
  2. Albert Ràfols Casamada
  3. Àngel Terron
  4. Anna Aguilar Amat
  5. Anna Gual
  6. Bernat Munar
  7. Biel Mesquida
  8. Blanca Llum Vidal
  9. Dolors Miquel
  10. Elies Barberà
  11. Ester Andorrà
  12. Esther Vallès
  13. Felip Demaldé
  14. Feliu Formosa
  15. Genís Cano
  16. Guillem d’Efak
  17. Jaume Pérez Montaner

I el poema resultant diu així:

Trigareu, orenetes,
com espases enlaire cavalcant per nuvolades
groc blanc vermell negre
(i imagino altres dones
així, sense obstacles).

Ser el germen d'alguna cosa ens du més enllà de la veritat
Suràvem confegits dins el mirall del passadís
i d'aigua salada.

Era una casa bruta, plena de haixix i de moros,
i als carrers, vaticinis, veus...
i l'avorriment, si vols
en el que ha mort la vida
on les paraules xiulen com l'hèlix
udol o refilet.

Verge estergida de l'escala
llevau-me aquesta palmera
per clots ombrívols.


27 de novembre 2015

Enyor


PLAY BACK

El cel sembla un pedaç de lona blanca.
No haurem sabut ser lliures. Freturosos,
hem obeït a impulsos que ens dictaven
oracles atziacs com aquests àmbits
de crisantems i boira. Com enyor
cafès cosmopolites de països
imaginaris, des d’on no he de veure
jamai la lluna de gener dels versos
innovadors que no hauré escrit. O, tènue,
la pluja contra un malva de bells dies
ficticis, dones que no he conegut.

Antoni Vidal, Bandera blanca


26 de novembre 2015

Cec de mi



Mai no m’he volgut conèixer
sempre he estat cec de mi
allà m’he trobat discret
com un pretèrit simple
i perfet
com haver viscut
i inútil
com no saber-ho

Eduard Carmona, Llibre dels errors


25 de novembre 2015

AVUI 25N, a l’Horiginal: EFEMÈRIDES RELATIVES!


Avui, 25 de novembre, l’Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries, hO.r.i.n.a.l., ens convida a jugar amb les efemèrides.

L’atzar del calendari produeix  perverses associacions (tan suggerents com allò del paraigua i la màquina de cosir...) que per la via de l’absurd, ens obren la finestra creativa. 

Avui és un dia de micro obert.
Obert a totes les especulacions del calendari.
Obert a les casualitats amartellades.
Obert a l’atzarosa manipulació del temps, l’espai i la poesia pròpia, la poesia d’altri, la poesia apòcrifa, la poesia experimental.
Obert a la sana especulació poètica.

Juguem amb el 25 de novembre! Regaleu-nos les vostres elucubracions!

I recordeu que sempre estarem salvats pel lema que avui, 25 de novembre, s’escau més que mai:

Se non è vero, è ben trovato!

Serà avui a l'Horiginal, a les 20.30, al C. Ferlandina, 29 (molt a prop del Macba)

24 de novembre 2015

demà: 25N a l’Horiginal: EFEMÈRIDES RELATIVES


Demà, 25 de novembre, l’Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries, hO.r.i.n.a.l., ens convida a jugar amb les efemèrides.

L’atzar del calendari produeix  perverses associacions (tan suggerents com allò del paraigua i la màquina de cosir...) que per la via de l’absurd, ens obren la finestra creativa. 

Demà serà un dia de micro obert.
Obert a totes les especulacions del calendari.
Obert a les casualitats amartellades.
Obert a l’atzarosa manipulació del temps, l’espai i la poesia pròpia, la poesia d’altri, la poesia apòcrifa, la poesia experimental.
Obert a la sana especulació poètica.

Juguem amb el 25 de novembre! Regaleu-nos les vostres elucubracions!

I recordeu que sempre estarem salvats pel lema que el 25N s’escau més que mai:

Se non è vero, è ben trovato!



23 de novembre 2015

Claus


Claus inútils.
Història morta d’un pis.

Pols als clauers:
mètode del temps
d’explicar-se amb ferro.

Cartes sense bústia
la tenebra dels panys.


20 de novembre 2015

Endins de la terra


COM M'AGRADA

Com m’agrada escriure en una llengua
que diuen que es mor.
Quina sensació de pau i alleujament
portar-la de baixada cap als aiguaneixos,
l’obaga, l’entrecuix, la santa dona
de les primeres clarors.

S’obria el sexe i jo obria els ulls
i vaig llegir, per les parets sagnants,
això: parlaré!
I ara dic, ara que ho sé tot
de l’amor i dels lladres,
com més fonda la mort, més endins de la terra!


Màrius Sampere, Si no fos en secret. Antologia poètica de Màrius Sampere a cura de D. Sam Abrams i Jaume Subirana

19 de novembre 2015

Fa trons


‘AREIA ESCRITA’

Tenc una tenda de campanya lusa.
La plant discretament pel nord de l’illa
a les platges desertes de setembre.
Menj pa fet meu i fruita,
passeig, escolt, escric,
parl amb els arbres,
llegesc el mar.

                      No ho dubtis:

Viure és més que existir.

Damunt la sorra
agraesc a la nit els seus misteris
i encenc un foc humit de llenya morta.
El fum sembla una ofrena,
el vent canvia...
M’invent l’eternitat.
Fa trons.

                      Plou terra.

Ponç Pons, Pessoanes


18 de novembre 2015

Porta al vent


ebria del silencio
de los jardines abandonados
mi memoria se abre y se cierra
como una Puerta al viento

Alejandra Pizarnik, Aproximaciones (a Poesía Competa)

17 de novembre 2015

Realitat


“En el cine, como en tantas cosas de la vida, lo que de verdad tiene sentido es prolongar el gesto y la figura más allá de la derrota que diariamente nos infligen el tiempo y la muerte: la realidad.”


Juan Marsé, citat per Jordi Bernal a l’article El cine según Juan Marsé; diamantes entre el serrín (Jot Down Magazine, agost 2015)

16 de novembre 2015

Pinball


Semàfors nous
rasants i voltes
encofrats
bastides noves
embornals.

Com bar pintat de nou
hi reconec topants
enyoro taques
fums antics
asprors
taules de sempre.

Dels rodals de got,
olímpics rastres de la por,
mai no en faran net
però.

Tot muta i tot hi és.

Reboto pinball en un joc sense sortida.


13 de novembre 2015

PONERSE AL DÍA a un altre Festival



Ponerse al día forma part de la selecció oficial del  EVOLUTION! MALLORCA INTERNATIONAL FILM FESTIVAL, que s’està celebrant a Palma de Mallorca fins el 15 de novembre d’enguany (el programa complet aquí).

Demà, dia 14, dins la secció International Spanish & Drama Shorts, al Cineciutat de Palma, a partir de les 19 hores, projecció de Ponerse al día.

Alea iacta est!

Cineciutat
C. Emperadriu Eugènia, 6
Palma de Mallorca
Dissabte 14 de novembre a les 19 h.





12 de novembre 2015

La malifeta


60

Sembla un càlcul fet a posta:
la durada d’un vivent
és la justa per aprendre,
per saber a bastament
el gros de la malifeta
que els déus varen disposar...
L’estultícia és instal·lada
tot al llarg de l’univers
i les dones, certes tribus
de la banda de ponent,
malden per reproduïr-ne
un per un, els fonaments...
Cosa més agafadissa
no se’n troba sinó al Feu.


Miquel Bauçà, En el Feu de l'Ermitatge

Foto: Assumpció Gloriosa, Ocaña 1982

11 de novembre 2015

Servents


«Però, en realitat, els servents tenen una estimació molt més gran del que sembla cap als seus amos odiosos. I més gran que cap a ells mateixos, evidentment.»

Serguei Dovlàtov, La maleta [traducció de Miquel Cabal]


10 de novembre 2015

Si un dia


«Si un día, de pronto, comprendiésemos toda la literatura, sería el fin de la literatura.»

Juan Tallón, a l’article Adoro los prólogos, aunque los aborrezco (Jot Down Cultural Magazine, 26.02.2015)

09 de novembre 2015

Frontera


Pertinents mossegades
dibuixen la frontera.

Tatuatge plaer
cada marca.
Allà on la paret
se’n riu dels edificis
i es replega llençol
a l’avinguda dels cossos.


06 de novembre 2015

Poema a la paret


fràgil

Mots estesos al sol,
diàlegs fent la migdiada.
Tibo el fil
de veu-teranyina.
Et crido.
Te'm trenques.

Anna Garcia Garay


05 de novembre 2015

Possibilitat


Estàtica

No t’ho dic per res. Però crec
que convé que tenguis en compte
que hi ha una possibilitat
que moris sol,
amb els calçons cagats,
i que al teu cadàver,
emmortallat amb vòmit i sang,
sols el vetlli l’estàtica del televisor.


Josep Lluís Aguiló, Llunari

04 de novembre 2015

Final feliç?


«Ara vull parlar de les novel·les que acaben bé. ¿Què us semblen, així en general, les novel·les que acaben bé? A mi em molesten. Les novel·les que acaben definitivament bé, sense cap contrapunt, en les quals l’escriptor practica una sèrie de moviments rocambolescos o afegeix epílegs grotescos i coses així per tenir contents els lectors i poder vendre trilions de còpies de la seva caqueta, no m’agraden. Els escriptors de novel·les que acaben bé són escriptors que pareixen novel·les mortes perquè la vida mai no acaba d’anar bé, fins i tot quan sembla que sí que va bé la molt puta deixa alguna escletxa perquè recordis que, definitivament, no pot acabar bé del tot perquè, si no, no seria vida ni seria res més que una indignant novel·leta de merda.»

Miquel Adam, Torero d’hivern


03 de novembre 2015

Els llibres que no llegim


“los libros que no leemos están llenos de advertencias; nunca las conoceremos, o llegarán demasiado tarde.”

Javier Marías, Lo que dijo el mayordomo (a Mala índole. Cuentos aceptados y aceptables)


02 de novembre 2015

Ha plogut


Ha plogut.
Els llums es dupliquen.
Tot brilla amb la mentida de la nit.

Amb fulgor d’eufòria,
disfressat d’obsessió,
petjo la llamborda
atent al degoteig
dels rius efímers.

Carrers i edificis amarats
em duen el fang etern
memòria d’excavadora de gel
a les vísceres de les decisions
inevitablement tardanes.

I sempre torna a ploure.