TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT
31 de gener 2019
30 de gener 2019
29 de gener 2019
Mistificació
«(…) la
literatura es válida por su poder de mistificación, tiene en la mistificación
su verdad; conque una falsificación, en cuanto mistificación de una
mistificación, equivale a una verdad a la segunda potencia.»
Italo Calvino, Si una
noche de invierno un viajero [traducció d’Esther Benítez]
28 de gener 2019
25 de gener 2019
Demà recital a La Impossible
dissabte 26 de gener
18.30 h.
LLIBRERIA LA IMPOSSIBLE
C. Provença, 232 de Barcelona
TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT
24 de gener 2019
De puta
Fer de puta
Sara
ha fet divuit anys i ja en fa tres
que
treballa de puta. Fer de puta
no
és pas, per Sara, una feina indigna.
De
fet a Sara li va bé de fer
de
puta. Tot i que en el fons, potser,
allò
que realment complau a Sara
és
el fet de poder dir que treballa
de
puta. Perquè Sara sap molt bé
com
ens escandalitza de sentir
que
el que li agrada més és fer de puta.
I
és per això que, sempre que pot, Sara
explica
com li és grat de treballar
de
puta. I tanmateix ens tranquil·litza
prou
que a Sara li plagui fer de puta.
Carles M. Sanuy, Les ciutats i els homes
23 de gener 2019
22 de gener 2019
Déu avorrit
«Ara
ja puc dir que la por era la rialla d’un déu avorrit; o bé les passes de
l’infant que no s’hi veu, entre els armaris arraconats. Ara ja puc dir que la
por ens la van fer menjar amb cullera d’altres boques. Ara, per tant, ja sé que
no cal defensar-nos de l’inexistent. Perquè, què existeix que no sigui la por
de no saber de qui i de què?»
Màrius Sampere, Àlien i la terra Promesa
21 de gener 2019
Hangars
Plora tu que pots
que jo tinc pedres
i hangars farcits
de caixes negres.
Plora tu que pots
jo tinc tronada seca
i quan l’erm m’aclapara
és teva l’aigua dels meus ulls
evaporada.
Foto: Double Bind, Juan Muñoz
18 de gener 2019
Pavelló del crit
/el mundo dispara con su dolor inalterable
soy el fantasma que huye de sí mismo
el espejo roto donde reside mi rostro/
/yo te amo cuando amanece
y mientras el sol quema mi cuerpo
necesito tu respiración a mi lado
necesito tu verdad cerca de mí/
/soy la enajenada del pabellón del grito
donde no quiero que acaben nuestros nombres/
soy el fantasma que huye de sí mismo
el espejo roto donde reside mi rostro/
/yo te amo cuando amanece
y mientras el sol quema mi cuerpo
necesito tu respiración a mi lado
necesito tu verdad cerca de mí/
/soy la enajenada del pabellón del grito
donde no quiero que acaben nuestros nombres/
La Princesa Inca, del seu blog
17 de gener 2019
Tubercles
Quan
un fet passat és reviscut amb tanta força no en podem dir record, hauríem de
parlar de presa de consciència dels tubercles que ens sostenen.
Martí Sales, Huckleberry Finn
16 de gener 2019
Escriptors que escriuen
«Lo que pasa es que hay muchas personas que,
cuando dicen en su juventud "yo quiero ser escritor", en realidad lo que quieren es
funcionar socialmente como escritores, eso es lo que les gusta. Tener el carné
como para poder opinar, ir a congresos, tener una figura social profesional. Y
encuentran que el problema que plantea eso es que tienen que escribir, cosa que
no les gusta. Entonces escriben un libro cada diez años, con un gran esfuerzo,
o recopilan artículos de manera que mantienen en vigencia su carné de escritor.
Por eso muchas veces he dicho, cuando me preguntan por esto, que no me gustan
los escritores que no escriben. Porque veo que hay escritores que funcionan
como escritores y que en realidad no son escritores de vocación. Y en mi caso,
que he publicado tantos libros, pequeñitos pero tantos, hay como un rechazo
contra mí por ser muy prolífico. Un amigo me decía, cuando le dije que venía a
México a participar en cosas públicas: "Llevá un revólver, y cuando
empieces a hablar, ponelo sobre la mesa y decí: la primera vez que se pronuncie
la palabra prolífico , me pego un tiro. Así los vas a tener controlados".
Porque prolífico ahora se ha vuelto un término despectivo. Si es prolífico, no
puede ser bueno. Pero eso viene justamente de todos esos escritores que no
escriben y que se defienden así. ¿Qué otra cosa puede hacer un escritor que
escribir? Es decir, si lo que escribe se publica, es porque hay algún interés
en publicarlo, algún editor interesado, algún lector interesado en leerlo. Así
que no veo el motivo para despreciar lo prolífico.»
César Aira, a l’entrevista de Pablo Duarte (Letras Libres, 30.11.2009)
15 de gener 2019
Avui recital a la Taverna Pervers
TAVERNA PERVERS
C. Hercegovina, 24 de Barcelona
avui a les 19.00
Tindré el plaer de recitar amb la poeta
Maria Antònia Massanet
TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT
14 de gener 2019
Demà recital a la Taverna Pervers
TAVERNA PERVERS
C. Hercegovina, 24 de Barcelona
dimarts 15 de gener a les 19.00
Tindré el plaer de recitar amb la poeta
Maria Antònia Massanet
TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT
11 de gener 2019
Asfalt
Sobre
el mateix asfalt caminaré,
El
mateix que sosté cases i pisos
I
oficines. Estovalles d’hule
Que
suporten tanta vaixella urbana.
Si
les estiro, quin estrall en caure.
Com
una taula parada, de sobte.
Miques
de ciutat a terra, de sobte.
Anna Pantinat, Construcció de la nit
10 de gener 2019
Del braç
AMISTAT DEL BRAÇ
El metro anava ple. Jo m'agafava
al barrot niquelat vora la porta.
Tenia el braç tibat, i tolerava
aquell pes tebi, persistent, a l'avantbraç.
Quedàvem poca gent quan vaig girar-me.
Era molt jove. Lletja i pobra, descarnada,
com una prima cabra mogrebina
que premia amb el front, tancant els ulls,
abalançada per tota carència,
un braç encara de ningú, lliure i promiscu,
i no veia que ja algú es reprenia
i s'isolava al seu davant. Jo, massa jove
també, no havia après a reconèixer-me
en l'acceptació més que en la tria.
Vaig abandonar el braç, que no fos meu,
i no els vaig mirar més, anguniat
fins a l'estació, i el súbit trenc
d'una corda del cello, la més baixa.
Gabriel Ferrater, Les dones i els dies
09 de gener 2019
Resignació
«Tal
vez se trate de una resignación: resignarse a ser escritor y seguir
escribiendo.»
César Aira, citat per Enrique
Vila-Matas a Fracasa otra vez (al
recull de textos Impón tu suerte)
08 de gener 2019
Moltes Cartes
QUAN
SERÉ MORT
Quan
seré mort escriu-me moltes cartes
que
tornaré a ser viu durant el temps
que
me les portarà el carter a casa.
Josep Lluís Aguiló, Banderes dins la mar
07 de gener 2019
Somier
L’home va fer els déus.
Canvià el pànic a l’horitzó
per una por plena de portes.
Tant és el talaiot
la creu
les puntes que tingui una estrella
dibuixar a la sorra amb una branca
o un somier rovellat que fa de tanca.
04 de gener 2019
Ulls
«Aquests
ulls que us miren a través d’aquest poema són els meus, ja que visc com una
paraula més entre les ratlles oloroses de la vida escrita.»
Josep-Ramon Bach, Alteritats
03 de gener 2019
Flâneur
«El flâneur es parte de la multitud pero se
distancia de ella; disfruta del espectáculo de la ciudad y es crítico con él;
observa lo que sucede a su alrededor pero también vuelca su mirada sobre sí
mismo; acepta y al mismo tiempo se rebela ante el hecho de que su subjetividad
está constituida por una vida urbana con la que tiene una relación compleja.»
Patricio Pron, a l’article Si tienes el tiempo suficiente (Babelia, El País, 10.8.2018)
02 de gener 2019
Subscriure's a:
Missatges (Atom)