31 d’octubre 2018

La felicitat en poesia


«En poesía, la felicidad, que es tanto como el talento, está muy a menudo absolutamente reñida con el éxito.»

Abelardo Linares, a l’entrevista de Fran G. Matute (Jot Down Magazine, març 2018)


30 d’octubre 2018

Tres pisos


«Arriba hay una tienda que comercia con artículos religiosos. Sobre ella, una armería; y en la última planta, una agencia de publicidad especializada en marcas de jabón. Si la Historia Occidental fuese un edificio de 3 pisos situado en el centro de Manhattan en los años 20, se parecería a esta joya arquitectónica.»

Ishmael Reed, Mumbo Jumbo


29 d’octubre 2018

26 d’octubre 2018

Aquest diumenge 5è aniversari de la NOLLEGIU


AQUEST DIUMENGE DIA 28

5è ANIVERSARI DE LA LLIBRERIA NOLLEGIU/JUANITA

AUTORS, TRADUCTORS, EDITORS 

I LECTORS OKUPEN EL CARRER

MÉS DE 30 AUTORS CONFIRMATS!!!

AVÍS: assassins en sèrie d'escriptors,
aquesta és la vostra!
(JO TAMBÉ HI SERÉ I PENSO DEFENSAR-ME)

aquí tota la informació


d'11.30 a 14 hores
C. Pons i Subirà, 3
El Poblenou - Barcelona

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

25 d’octubre 2018

Massoquisme exhibicionista


«Massoquisme exhibicionista: dos gaudis alhora i socialment, no sols tolerats, sinó aplaudits.»

Josep Palàcios, Cops de daus (a La imatge, vol. I)


19 d’octubre 2018

Dama experta


Ara que et saps

Ara, que finalment has arribat
a aquella edat que anomenen madura,
que t’has tornat sorrut i impertinent
i murri, que t’estimes poc o massa
segons d’on bufi el vent; ara que et saps
sensat i descregut i escèptic, fóra
potser el moment de donar-te un respir
i assaborir pausadament la vida:
Siguis atent als plaers més petits,
no et requi el temps ni et neguitegi l’esma
i per si un cas –i si prou et convé-
busca l’ofici d’una dama experta.
Ara, que has arribat a aquella edat
que diuen que és assenyada i madura.

Carles M. Sanuy, Les ciutats i els homes


18 d’octubre 2018

Avui començo a fer de poeta resident a La Inexplicable


L'Anun i la Glòria, factòtums de La Inexplicable, fan honor al nom de la seva llibreria i fan coses desconcertants, indesxifrables. Una d'elles: convidar-me a fer de poeta resident. La cosa es posa en marxa avui dijous a les 19.

Faré un recital inaugural i hi haurà un petit aperitiu.





La Inexplicable
Carrer Galileu, 78
 barri de Sants de Barcelona

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

17 d’octubre 2018

AVUI A BADALONA I DEMÀ RESIDIRÉ A LA INEXPLICABLE

avui
l'Horiginal a Badalona



TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

i demà a La Inexplicable...




L'Anun i la Glòria, factòtums de La Inexplicable, fan honor al nom de la seva llibreria i fan coses desconcertants, indesxifrables. Una d'elles: convidar-me a fer de poeta resident. La cosa es posa en marxa demà dijous 18 a les 19h.

Faré un recital inaugural i hi haurà un petit aperitiu.





La Inexplicable
Carrer Galileu, 78
 barri de Sants de Barcelona

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT


15 d’octubre 2018

Homicida


Tots guardem l’homicida
al calaix de dins
allà on un dia
potser la mà
ens farà omplir la butxaca.

I sortirem al carrer
sols
amb el convenciment del ferro.

I sabrem d’una vegada on anar.


12 d’octubre 2018

Nadius


DEL TARANNÀ DELS NADIUS

Passen els dies empenyent
els anys. Hi ha visitants que parlen
dels nadius com de gent calmada
i són els que varen confondre
amb abúlia i indolència
la contenció necessària
per sobreviure en aquesta illa.

Els illencs es contenen sempre;
es posen plets i se saluden.

És necessari ser educat;
curós amb els detalls petits,
si no, en un espai tan migrat,
s’anirien matant entre ells.

Acabarien abocats
a l’extinció inevitable.

Josep Lluís Aguiló, Banderes dins la mar


11 d’octubre 2018

Trànsit


«La librería como aeropuerto. Como lugar de tránsito: de pasajeros y de libros. Puro ir y venir de lecturas.»

Jorge Carrión, Librerías-edición ampliada


10 d’octubre 2018

Graons de vertical condemna


PLANY PER UN DESTÍ D’INÚTIL POEMA

Si hagués nascut insolent i bel·líger
sense el pes justicier de la memòria
ni la pàtria penjada com un jou,
hauria devastat, a cop calent,
els lligams de l’estirp i els seus graons
de vertical condemna. Igualment, ara,
fugiria, orfe pelat de silenci,
cap a les encontrades de la fosca
on l’omissió es torna saviesa
i la hipòtesi, ulls que sense plors
palpen totes les aigües de la llum.
En el remot país de la paraula
abdicaria d’aquest meu destí
de poeta en lleialtat vigilada
i abraçaria els somnis paral·lels
del pèrfid vendaval de la bellesa.

Josep-Ramon Bach, Doma civil  a L’INSTINT, Obra poètica 1962-1993


09 d’octubre 2018

És la pressa


«La culpa no és de ningú. És la pressa, la culpable. En un minut, un poema; en un dia, un llibre; en un any, la fi del món.»

Màrius Sampere, Àlien i la terra Promesa


05 d’octubre 2018

Les ciutats i els homes


Les ciutats i els homes

                        (a Feliu Formosa, que ens va fer conèixer Brecht)

És veritat que totes les ciutats
s’assemblen. Com també, de fet, els homes,
els uns als altres en el fons s’assemblen.
I també és cert que es tornen, amb el temps,
com les ciutats, els homes, i que es fan
amb la claror del dia lluminosos
i amples, i que després, com més avança
el vespre, semblen reclosos i hostils.
És veritat que s’han fet, les ciutats,
inhòspites, perverses, i que els homes,
com elles, s’han tornat grisos i opacs.
Al capdavall, però, han estat els homes
qui han aixecat les ciutats i és així
que les ciutats tant als homes s’assemblen.

Carles M. Sanuy, Les ciutats i els homes


04 d’octubre 2018

Contra la solitud


Poética 

     A Aurora de Albornoz 

     Mas se fue desnudando. Y yo le sonreía.
     Juan Ramón Jiménez


Vino primero frívola -yo niño con orejas-
y nos puso en los dedos un sueño de esperanza
o alguna perversión: sus velos y su danza
le ceñían las sílabas, los ritmos, las caderas.

Mas quisimos su cuerpo sobre las escombreras
porque también manchasen su ropa en la tardanza
de luz y libertad: esa tierna venganza
de llevarla por calles y lunas prisioneras.

Luego nos visitaba con extraños abrigos,
mas se fue desnudando, y yo le sonreía
con la sonrisa nueva de la complicidad.

Porque a pesar de todo nos hicimos amigos
y me mantengo firme gracias a ti, poesía,
pequeño pueblo en armas contra la soledad.

Javier Egea, Poesía completa (Vol. II) Obra dispersa e inédita


03 d’octubre 2018

Poesia segons Oteiza


«El experimento poético nace cuando el hombre no tiene sitio en el lenguaje, las dificultades para hablar, cuando este modo de no decir diciéndolo todo y casi más, hacia la soledad personal donde el roce anterior de la palabra que se evita, el esfuerzo evitado a su costumbre, nos devuelve la esperanza, la intimidad alterada para los demás. Si viviéramos íntegramente, indivisiblemente (poéticamente) no abusaríamos de palabras como poesía, amor, belleza, tantas otras que yo en mi intimidad detesto. Tratamos de escribir, de entender, de nombrar, de alcanzar con la punta de los dedos, lo que sospechamos que nos falta. Solamente el dolor y la soledad en este esfuerzo por alcanzar las cosas y devolverlas a los demás, hacen personal y fuerte al hombre (el poeta). No digo con esto que debemos (el artista) buscar (ni siquiera cristianamente que debamos aceptar) el dolor, la soledad. Solamente trato de decir que lo que da verdaderamente grandeza a nuestra muerte es lo que produce esto que debemos entender por poesía.»

Jorge Oteiza, Poesía - Edición crítica de la obra de Jorge Oteiza


02 d’octubre 2018

Ocultació


«Perquè la poesia s’oculta rere la poesia.»

Màrius Sampere, Àlien i la terra Promesa


01 d’octubre 2018

Noses fondes


Canonades
conductes
costums:
van per dins.

Et sorprens en descobrir
un gest odiat en el teu cos
un dir que no diries
lligat a la sang.

Noses fondes
allà on reposa l’esclusa
de tots els martells.