30 de setembre 2010

Raons


Escric per escriure’m
lligat a la roda
una puta més.

Venc estrips de vida
per sostre i nevera
per tenir temps.

Per poder cridar al desert
la misteriosa vida
als quatre vents.

Escric i em venc
lligat a la torxa
que em crema les dents.

Paraules comprades
a la cantonada
del món espès.

29 de setembre 2010

El més gran dels realismes


"La poesía abre la escala de lo real y cambia la vida, el lenguaje, la visión o experiencia del mundo, la capacidad de realidad de cada uno, la posibilidad de creación. La poesía crea realidad, crea presencia. Es una explosión de ser a través de un uso diferente de las palabras."

Roberto Juarroz, de la conferència La poesía: el mayor realismo posible (1986)

28 de setembre 2010

28 graus


Tasto de nou l’escalf.
El sol insulta i llepa
greixós de llanterna.

La llum em diu d’una vida estranya
plena de reguerots de lava
que duen absurds arreu i enlloc.

Moneda d’una sola cara:
no es pot oblidar tot el que es vol.

27 de setembre 2010

Remor de fons


“Hoy lo sé: hay en los libros que nos gustan cuadros que nunca olvidaremos, pero a su lado viajan también frases que, como rumor de fondo, habrán de acompañarnos hasta el fin de nuestros días”.

Enrique Vila-Matas, Lejos de Veracruz

23 de setembre 2010

Bilbao


La Barmacia. Grans gintònics com cal, servits en copa ampla i confortable. Decoració caòtica i bigarrada. Fusta omnipresent, motllures àrabs, sostre enteixinat, miralls picats, pots de ceràmica de farmàcia antiga. Il·luminació breu, sense estridències. A la barra, nosaltres i dos japonesos. Un mira futbol a la tele. L’altre fulleja un Cuore del bar. Presta especial atenció a un reportatge sobre minifaldilles que no escauen gens bé a les famoses. L’única cambrera parla en veu prou alta rere la barra. Una trucada intercontinental, a un destí centre o sud-americà. No costa massa temps deduir que parla amb la seva filla. No para de repetir el seu nom. Gairebé cada frase inclou el nom de la filla, com si aquesta repetició la fes més propera. Com si la reiteració del vocatiu aconseguís bastir una autoritat seriosament qüestionada per la distància i els set anys que fa que no la veu. Un i un altre cop, el nom es barreja amb consells i recriminacions, amb descripcions d’una vida massa dura, incompresa per l’adolescent que no fa cas a l’àvia, allà tan lluny. La conversa s’allarga en una lletania repetitiva com un mantra. Ens acabem el gintònic. Faig el gest de pagar. Ella deixa l’auricular damunt la barra, cobra, dóna les gràcies i somriu. Mentre marxem, torna a agafar l’aparell i continua la conversa i la repetició sistemàtica del nom. El nom que ens acompanya carrer avall: Linda Georgiani, Linda Georgiani, Linda Georgiani...

22 de setembre 2010

Realitat propera


La poesia allunya de les aparences
i fa propera la realitat.
Memòria: perdre’s com en un dellà
que és sols l’aquí, darrera
cortines transparents.

Joan Vinyoli, del poema No res, un fum

21 de setembre 2010

En aquest mar de pedra seca


Em criden les veus de la ciutat perduda
pretèrits murs parlen amb gola de maó
cada cantonada és un topant que muta
amb escrostonada agonia d’enderroc.

Poemes fòssils mostren irats naufragis
passions, vides i records que enlloc no van
sorra de la platja la vorera gràcil
reixes i tanques, trencaones de secà.

Així és com esdevé: el canvi esborra el canvi
els morts s’enduen tota la memòria, avars
homes i dones amb màscara de savi
atents enxarxen el palangre del passat.

20 de setembre 2010

1er premi internacional de fotografia del Poblenou


Aprofitant la festa major del barri, s’ha convocat aquesta primera edició del premi, amb la temàtica Xemeneies de maó i palaus de vidre. Hi he participat amb la foto d'aquest post a veure què. No he passat més enllà d’estar entre els deu finalistes, però millor això que una puntada de peu a l’escrot, oi?

02 de setembre 2010

La bomba poètica


Callan los poetas, pero no son débiles.
La bomba en su bolsillo vuelve a hacer tictac.
Milan Richter, del poema Gritos en la noche (a El silencio de los árboles en Hyde Park)