31 d’octubre 2013

Atletisme espiritual



«La poesía es un valor y un arte, no un producto. El hecho de que no sea un arte popular no invalida el hecho de que sea un mínimo que hay que salvar a toda costa en el seno de cualquier cultura: es una especie de activo atletismo espiritual. Las artes literarias en general - la poesía - actúan dentro de la cultura como un sistema inmunológico espiritual, son una auténtica fortaleza ante el enemigo, uno de los más fuertes edificios de que dispone la cultura.»

Seamus Heaney, a l’entrevista de J.M. Puig de la Bellacasa (La Vanguardia, 28.10.1992)

29 d’octubre 2013

Dues visions de la poètica per Ángel González



A VECES

Escribir un poema se parece a un orgasmo:
mancha la tinta tanto como el semen,
empreña también más en ocasiones.
Tardes hay, sin embargo,
en las que manoseo las palabras,
muerdo sus senos y sus piernas ágiles,
les levanto las faldas con mis dedos,
las miro desde abajo,
les hago lo de siempre
y, pese a todo, ved:
¡no pasa nada!
Lo expresaba muy bien Cesar Vallejo:
"Lo digo y no me corro".
Pero él disimulaba.


POÉTICA
a la que intento a veces aplicarme.

Escribir un poema: marcar la piel del agua.
Suavemente, los signos
se deforman, se agrandan,
expresan lo que quieren
la brisa, el sol, las nubes,
se distienden, se tensan, hasta
que el hombre que los mira
—adormecido el viento,
la luz alta—
o ve su propio rostro
o —transparencia pura, hondo
fracaso— no ve nada.

28 d’octubre 2013

M'ho jugo tot



Què serà abans?
la fi de la vergonya humana
o la destrucció del planeta?

Si em fas apostar
faig un all-in a l’opció dos.

I no hi haurà qui em pagui.

25 d’octubre 2013

Temps



DOS SEGONS

Sempre fa dos segons
de l’expulsió de l’edèn,
de la llar a les cames
i de la teràpia de l’estruç.
La càpsula del temps,
fer tard a tot i com si res.
Per sempre davallar
del pont sobre el riu erm
mentre la paciència
t’espera al llarg de la riuada
que passa o rebenta.

Ramon Boixeda, La pell fina

24 d’octubre 2013

El context conspirador



«La malaltia benigna però una mica patètica dels poetes dolents és creure’s genials, per sobre la mesura, per damunt de les muntanyes de merda i més enllà del bé i de mal, etc., etc… Per sort, com ja sabia el vell C.K. Chesterton, l’art és limitació. Hi ha art, precisament, allí on no hi ha obvietat i si l’essència de tot quadre és el marc–chestertoniana citació citable– és perquè fora del marc tot pot ser indeterminat, exagerat o brutal (com és la vida). L’art ens recorda la gran importància de les coses concretes, pensables (i fins i tot amables) en un context que gairebé conspira per fer-nos oblidar que pot ser possible la Bellesa.»

Ramon Alcoberro, del seu blog L’home que mira


23 d’octubre 2013

Pel·lícula trossejada



«A medida que pasan los años, la niñez deja de ser un relato explicativo para convertirse en una serie de imágenes fugaces en blanco y negro, cada una de las cuales tiene la fuerza autónoma de describir sin palabras un momento concreto. Con la edad, las ciudades se transforman en un hervidero de fantasmas, de presencias que se han evaporado, de madalenas proustianas que nos hablan de lugares y espacios que desaparecieron sin dejar apenas rastro. La memoria es una película troceada en fotogramas que por sí solos carecen de sentido.»

Xavier Theros, a l’article La vida a granel (El País, 22.08.2013)

22 d’octubre 2013

21 d’octubre 2013

Així tinc la tarda



Com xemeneia morta de fam de fum
així tinc la tarda.

Són minuts de vena seca
es gronxen a l’armari que no s’obre
reboten als terrats deserts.

Avui que no plou però vol ploure
no passen cotxes
ni aquella noia que passeja un gos amb sort.

Contemplo llargament la companyia dels ferros
les intermitències d’àmbar
d’aquest paisatge mirall.

Com la barana
esperaré l’excusa de la nit sense dir res.

18 d’octubre 2013

Demà passat El Monstre del Poblenou



ALLÀ ON CREIXEN LES MALES HERBES
CABARET FANTÀSTIC

Un compendi de lectures, cants, invocacions i altres
exercicis més difícils de definir.
Una celebració festiva de l'univers paraliterari
que envolta l'editorial Males Herbes.

Allà llegiré El Monstre del Poblenou, una història farcida de crims i poesia.

Tothom hi serà benvingut.

Diumenge 20 d'octubre, a les 21.30
HELIOGÂBAL (C. Ramón y Cajal, 80)
Entrada gratuïta

17 d’octubre 2013

Escriure és callar



«Escribir –decía Marguerite Duras– también es no hablar. Es callarse. Es aullar sin ruido.»

Enrique Vila-Matas, Barteby y compañia

16 d’octubre 2013

Aquest diumenge



ALLÀ ON CREIXEN LES MALES HERBES
CABARET FANTÀSTIC

Un compendi de lectures, cants, invocacions 
i altres exercicis més difícils de definir. 
Una celebració festiva de l'univers paraliterari 
que envolta l'editorial Males Herbes. 


Allà llegiré El Monstre del Poblenou, una història farcida de crims i poesia.

Tothom hi serà benvingut.

Diumenge 20 d'octubre, a les 21.30
HELIOGÂBAL (C. Ramón y Cajal, 80)
Entrada gratuïta

15 d’octubre 2013

Deixes del somni



“Viure l’instant i captar les deixes del somni”

J.V. Foix, al documental  És quan dormo que hi veig clar” (Jordi Cadena, 1988)

14 d’octubre 2013

Antigregarisme



Penjolls a les antenes
quan deixa de ploure.

Han renunciat a gotellades
refusen el ritme repicat
i busquen la solitud del sacrifici.

Poc a poc es suïciden elegants.
Escriuen el breu trajecte.

Sincopat batec d’aigua estavellada.

11 d’octubre 2013

Poeta, profeta



«El poeta ha de comunicar i ajudar la gent a viure. Sobretot els ha de fer reflexionar perquè pensin. Generalment, els poetes, particularment els joves, el que volen és passar a la història i la manera de passar a la història és estar bé amb els qui manen. S'adapten a tot, oi? Com un guant. El poeta hauria de ser el que era l'antic profeta. El profeta el mataven perquè se n'anava davant el faraó o l'emperador i li deia fill de puta.»

Joan Brossa (El Temps, 19.05.1997)

10 d’octubre 2013

Fer fotos



«Tomo fotografías para descubrir qué aspecto tendrá algo una vez fotografiado.»

Garry Winogrand (citat a La Fotografía de Susan Sontag) [Traducció de Carlos Gardini revisada por Aurelio Major]

09 d’octubre 2013

Cultura



       Explíqueme la relación que hay entre la cocina y la psicología social.
       El hombre es un caníbal.
       Empezamos bien.
       Mata para alimentarse y luego llama a la cultura en su auxilio para que les brinde coartadas éticas y estéticas. El hombre primitivo comía carne cruda, plantas crudas. Mataba y comía. Era sincero. Luego se inventó el roux y la bechamel. Ahí entra la cultura. Enmascarar cadáveres para comérselos con la ética y la estética a salvo.
       ¿Es usted crudívoro?
       No. Todo mi desprecio por la cultura en general como máscara lo aparco cuando se trata de la comida. La única máscara que acepto de buen grado es la cocina.

Manuel Vázquez Montalbán, El delantero centro fue asesinado al atardecer

08 d’octubre 2013

Forma de sabata



Mi corazón tendría la forma de un zapato
si cada aldea tuviera una sirena.
Pero la noche es interminable cuando se apoya en los enfermos
y hay barcos que buscan ser mirados para poder hundirse tranquilos.

Federico García Lorca, del poema Luna y panorama de los insectos -Poema de amor- (Poeta en Nueva York)

07 d’octubre 2013

Excepció



El temps inexistent
el dia etern
la nit segura

la sorpresa
a l’abast de cada dent

res no t’inquieta

tornes a ser nen
matant formigues amb el dit
assegut absort a la vorera
ignorant de la fosca dins del pit.

04 d’octubre 2013

Fills de carn



plega

esporuguida davant
el quiet àngel
a la fosca sala
tot recordant-me ell,
que fills de carn
no en tindrem mai. em
parla de dones menudes,
i plegant la meva roba
escampada enmig de la gent nua
s’asseu a prop per a entreveure on
s’instal·len les meves rampes,
suant.

Ester Andorrà, Afamats

03 d’octubre 2013

Solitari



RECURSOS PROPIOS

En los vericuetos de la lírica
retumban los cantares:

Nadie, sino el individuo,
habla la lengua
que las generaciones generan.

Y no es que el particular
levante la voz
como estandarte de la callada muchedumbre,
pues igual la padece:
el solitario
no puede más
que hablar de sí mismo.

Ramón Méndez Estrada, La Edad Dorada

02 d’octubre 2013

Fer-ne quaranta segons Brodsky



24 de maig de 1980

Jo he entrat a la gàbia en el lloc de la fera,
i he marcat amb clau roent la paret d’aquell forat,
he viscut vora el mar, he jugat a la ruleta,
he sopat amb no sé qui vestit de frac.

Mig món he contemplat des de dalt d’una glacera,
dos cops m’han recosit dels tres que m’he enfonsat.
He marxat del país que em va veure néixer.
Amb els qui ja no em recorden n’ompliria una ciutat.

M’he passejat per estepes on ressonen crits dels huns,
m’he vestit amb roba que ja torna a estar de moda,
he plantat sègol, he cobert l’era amb cartrons gruixuts,
i, excepte aigua seca, he begut qualsevol cosa.

He obert els meus somnis a la pupil·la del guàrdia sibil·lí,
he menjat el pa de l’exili sense deixar-ne ni una engruna,
he permès tots els sons a les meves cordes, a més del crit;
i vaig decidir-me pel mormol. Ara en faig quaranta.

Què en diria, de la vida? M’ha semblat més llarga del que toca.
Que no em solidaritzo amb res, només amb el lament.
Però fins el dia que m’omplin de fang la boca
d’ella en sortiran només mots d’agraïment.



Joseph Brodsky, Poemes escollits [versió de Judit Díaz Barneda]

01 d’octubre 2013

Els llibres conten



«Ha habido grandes criminales aficionados a los libros y a veces el refinamiento conduce a la crueldad… Los escritores no están siempre con los desvalidos o los buenos. Los libros no mejoran, cuentan.»

Eduardo Mendoza, a l’article de Flor Grajera de León Eduardo Mendoza: guía por los libros que hay que leer (El País, Tentaciones de verano, 15.08.2013)