29 d’abril 2015

Més sobre les cites


«Aquí podría aplicarse una cita de Wallace Stevens, que resulta oportuna para el caso: “Las citas tienen un interés especial, ya que uno es incapaz de citar algo que no sean sus propias palabras, quienquiera que las haya escrito”.»

Enrique Vila-Matas, Fuera de aquí. Conversaciones con André Gabastou


28 d’abril 2015

Cirlot invoca


A APOLO MUSAGETA

Un inmenso dolor quiere ser canto.
En la orilla celeste del paisaje.

Coronado de olivos suplicantes
¡Oh Dios, arrodillado, yo te invoco!

Intento comunicar tus ojos fríos,
tus sienes de platino inaccesible.

Voy vestido de negro, rosas negras
ofrezco a tus sublimes manos puras.

Tú que fuiste pastor, mírame esclavo
por senderos que pisan los corderos.

Domina mi temblor con tu inmutable
sonrisa que refleja el horizonte.

Las nubes lentamente me traspasan,
me muevo en un silencio desolado.

¡Incéndiame de espadas y de gritos
y mira cómo sufro entre tus labios!


Juan Eduardo Cirlot, Árbol agónico

27 d’abril 2015

Troballa


Em vaig trobar fa temps.
El mirall era una cantonada
vista mil cops.

Vaig ensopegar amb mi
ulls hostils cap a mi
el jo esquerdat
mentre florien llambordes
i era possible
la relectura dels núvols.

Em vaig trobar i era l’altre
aquell que ara també
busca entre façanes
noves finestres
marquesines
per no mullar el paper.

Vaig mirar la pols
que em fa la platja que escombro.


24 d’abril 2015

estimar els llibres


mastego les paraules dels libres
que tinc a prop.
amics que van i vénen
dels llocs més impensables.

m’agraden les paraules
que afalaguen,
i estimo les més àcides,
tions de foc que encenen
respostes a silencis mal covats,
i tant se val què diguin. m’acompanyen.

i ho sé per mi,
per mi que estimo els llibres,
pels temps que oblido,
pels amics que enyoro.


Francesc Garriga Barata, Swing

23 d’abril 2015

Avui, Sant Jordi

Foto: Marta Vilardell



Hi ha gent que compra llibres per no llegir-los
per subjectar portes quan fa vent
per fer bonic
perquè no sigui dit
perquè se suposa que és patriòtic.

Hi ha qui es pensa que l’autoajuda és literatura
hi ha qui es pensa que a la poesia
només hi ha flors
i altres merdes romàntiques i bucòliques.

Hi ha qui és mereix un ramat d’hòsties.

Massa gent se’l mereix.

Així us indigesteu de rànquings
de ficció i de no ficció
cretins dels collons.

Jo, el que és jo, 
llegiré Dovlàtov.

A les 12 del matí a la parada del Passeig de Gràcia 17


I a partir de les 18 hores davant de la llibreria Nollegiu, al C. Amistat, 22 (El Poblenou de Barcelona)



 Tothom hi és convidat.


22 d’abril 2015

Vigència de Dovlàtov


«- En quatre paraules, què passa al nostre país?

Karamzín només en va necessitar dues:

- Que roben –va respondre»


Serguei Dovlàtov, La maleta [traducció de Miquel Cabal]


Per cert, demà Sant Jordi, llegiré Dovlàtov per duplicat.

A les 12 del matí a la parada del Passeig de Gràcia 17



I a partir de les 18 hores davant de la llibreria Nollegiu, al C. Amistat, 22 (El Poblenou de Barcelona)




 Tothom hi és convidat.

21 d’abril 2015

Com els peixos


nius d’escuma

Menjaves com els peixos
dins la peixera de l’ull,
l’estómac de sucre, l’armari
on la roba es desfila com devorada
i l’únic temps real
és la fam dels insectes.
T’empassaves l’aigua
i eixamplaves l’habitacle del buit.
Entre vidres la vida era una esfera,
el niu que digereix la imatge
dels homes fent-se un lloc
entre la gana dels altres.

Joan Duran i Ferrer, Paisatge convencional


20 d’abril 2015

Paisatge


Al fons del got
hi ha la perduda avinguda
on torno
quan el somni em ressuscita
en pisos i carrers que no conec.

Els semàfors s’espatllen
per fer-me l’ullet
per dir-me que sóc tot sol
enmig dels carrers deserts
on remunto façanes
per veure a les finestres
cossos que no em veuen.

L’intangible paisatge del desig.


17 d’abril 2015

Què és la lluna?


ECO

–Explica’m, tu, que és el sol. –El sol.
–Explica’m què és la lluna. –La lluna.
–I per què en Pere plora amb desconsol?
–Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

–I les muntanyes què són? I els estels?
–No són més que els estels i les muntanyes.
–I aquestes canyes? I aquestes arrels?
–Doncs no són més que això: arrels i canyes.

–I aquesta taula? I aquest balancí?
I aquestes mans que fan l’ombra xinesa?
Digues: i el món? I l’home?
–Heus aquí
l’última forma de la saviesa:

Mira’t a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més.

Joan Brossa, Sonets del vaitot


16 d’abril 2015

15 d’abril 2015

Un sonet de Shakespeare


Sonet LXXXIV

Qui és que diu més, o pot dir més encara,
que aquest ric cant: que només tu ets tu?
En quins confins emmurallats s’empara
qui prova que se’t pot igualar algú?

Magra penúria viu en el plomí
que al seu tema no infon ni un tros de glòria,
però el que escriu de tu, si encerta a dir
que tu ets tu, podrà ennoblir la història.

Només copiant el que en tu ja està escrit,
sense enlletgir el que al natural és clar,
el calc donarà fama al seu sentit
i admiraran l’estil aquí i allà.

Als teus bells dons, hi admets un malefici:
volent el cant, el cant es fa artifici.

William Shakespeare, Sonets [traducció de Txema Martínez]


14 d’abril 2015

Imperfecta perfecció


Paco Rabal
- Eso de la perfección imperfecta tiene que ver con la frase que tanto le gusta: crecer es insistir en los propios errores.

Carlos Saura
- La digo a menudo, se la oí a Cortázar: "Insiste en tus errores porque ésa es tu verdadera personalidad". Se aprende de los demás, pero el desafío es ser tú a través de lo que haces. Yo soy perfeccionista en la técnica. Me gusta ir preparado, pero dejando el margen de misterio que hay en todo, cuando escribes, cuando ruedas, cuando pintas, y que depende de la energía del momento, de la atmósfera, del entusiasmo, y por eso yo acepto la imperfección.


Carlos Saura-Paco Rabal Frente a Frente, article d’Elena Pita (La Revista de El Mundo, núm. 130, 1996)

13 d’abril 2015

A Macedonio Fernández


había peligro de que le añadiera una palabra prescindible

Macedonio Fernández, Brindis insistente

Mai no és l’estiu que jo voldria.

Els quinze graus lluny
a topants on la jupa
té el coll amunt
i deixen fumar als bars.

Allà on dones eixorques
ofereixen genolls imperfectes
de bellesa ficció
a ran de faldilla
i amb somriures marbre
brinden amb joc d’escot.

Un estiu per escriure a cada pas
i a cada taula
brindis Macedonio.

10 d’abril 2015

Paraules, portes...


«Amb les paraules només podem passar per sobre de les coses, sense entrar-hi, sense ficar-nos-hi a dins. ...Com llegir un llibre només mirant la coberta. Les paraules són així: ens fan creure que diuen coses. Només ens deixen lliscar per damunt de l’aigua i ens pensem que hem fet un viatge submarí. I això, un cop s’ha descobert... Després ja res no pot ser igual. Creus que amb la paraula ho tens tot, que ja has entrat a la cambra, que tot ho veus, que tot ho pots, que ho domines tot... I amb la paraula l’únic que tens és que saps on es guarda la clau per poder obrir la porta. I encara potser és una clau equivocada. O no és aquella porta. O la porta no dóna enlloc. O... O només dóna a una altra porta, que potser dóna a una altra i a una altra... O la clau és d’una porta que no té pany. Això: Amb la paraula tens la clau d’una porta que no té pany. I, a més, és la clau equivocada. I la porta no dóna enlloc.
...I ens pensem que ho tenim tot.»

Víctor Sunyol, Birnam

09 d’abril 2015

Tornar-se silenci


«La clave está en volverse silencio para que el silencio nos regale melodías, dolor para que los dolores se deslicen hasta nosotros, espera para que la espera ponga por fin en marcha sus resortes. Escribir es saber apoderarse de secretos que aún no sabemos transformar en diamantes.»


León-Paul Fargue, El peatón de París [traducció de Regina López Muñoz]

08 d’abril 2015

Amistat amb les paraules


«En una carta [de Felisberto Hernández] a la escritora y amiga Paulina de Medeiros:
“…yo tengo como un proceso de amistad con las palabras: primero me hago amigo directo de ellas; y después me quedo muy contento cuando se me aparecen juntas, dos que nunca habían estado juntas, que habían simpatizado o se habían atraído en algún lugar de mi alma no vigilado por mí.”»

Marcos Abal, a l’article Apariciones y desapariciones de Felisberto Hernández (Jot Down Cultural Magazine, novembre, 2011)


07 d’abril 2015

Entre molt i poc


«Cada uno de nosotros tiene quizá mucho que decir, pero hay muy poco que decir sobre ese mucho.»

Fernando Pessoa, citat per Jean-Yves Jouannais a Artistas sin obra. “II would prefer not no”.


06 d’abril 2015

Dilema


A quin norai amarres
en aquest port aspre
a quina ficció veritat.

Voldries una treva estranya
color plom de vorera molla
en aquesta rada d’esquerdes.

Saber el què de la paraula
part del secret.
Una pau crua.


03 d’abril 2015

Swing

Foto: Ferran Garcia


caïm no va saber que havia mort abel.
la mort, paraula nova.
se n’adonà més tard. ja no podia
parlar amb el seu germà.

li va costar de creure
que un déu fos tan malvat.

i va fugir.

i encara avui és el que fem millor,
fugir.


Francesc Garriga Barata, Swing

02 d’abril 2015

Vida d'hotel


«(...) la vida de hotel es la única que se presta de veras a las fantasías del hombre. Perezoso, noctívago, excéntrico; aquel que escoge vivir en un hotel es cliente por encima de todo, muy especialmente en América, y la norma, el imperativo, es ponerse a su servicio sin mostrar jamás extrañeza, ya solicite unos gramos de radio o un elefante...»


León-Paul Fargue, El peatón de París [traducció de Regina López Muñoz]

01 d’abril 2015

La majoria


«La majoria de gent considera irresolubles els problemes que tenen una solució que no els convé gaire. I no paren de fer preguntes, tot i que no volen sentir respostes sinceres.»
Serguei Dovlàtov, La maleta [traducció de Miquel Cabal]