31 de març 2014

Possibilitat


Si el múscul de la identitat trontolla,
que es trenqui.

Busca els bocins
porta’ls al bar Introspecció
fes-ne sorra amb culs del got.

Barreja la sorra amb bourbon
fes invocacions amb fum
brinda pel trencaclosques dinamita.

Mira borrós els falciots com tornen.


28 de març 2014

Verí


ALGÚ

Algú va començar
fa molts de segles
a engolir el verí.
Després l’aturava
just a mitja gola.
L’agredolç nèctar
mai no ha cessat
de tenyir èpoques.

Daniel Busquets, El clímax


27 de març 2014

No dels vostres


No em faceu preguntes,
Ni retrets:
Jo no som un dels vostres. 

Àngel Terron, fragment del poema Gregori Perelman renuncia a la medalla Fields de matemàtiques (À mon seul désir)

Foto: detall de "Caixa de núvia" de Miralda (col·lecció MACBA)

26 de març 2014

L'estàtua


«Debiera haber en las plazas una estatua al escritor desconocido igual que tiene el soldado desconocido. Un monumento solemne y frágil, con una llama alimentada eternamente de miles de pseudónimos.» 

Javier Pérez Andújar, En compañía de Curtis Garland (pròleg al llibre Yo, Curtis Garland , autobiografia de Juan Gallardo Muñoz, il·lustrada per José Antonio Troya)

25 de març 2014

Primavera


Urara (ha llegado la primavera)

Aunque vaya al dentista la primavera es alegre
La primavera es alegre aunque sea dentista

Aunque florezca la primavera es alegre
La primavera es alegre aunque reverdezca

Aunque me suba a un autobús la primavera es alegre
La primavera es alegre aunque se me suba un autobús

Aunque reciba una carta la primavera es alegre
La primavera es alegre aunque reciba una carta

Aunque tenga hambre la primavera es alegre
La primavera es alegre aunque tenga calambre

Aunque baje la escalera la primavera es alegre
La primavera es alegre aunque baje la marea

Aunque esté sola la primavera es alegre
La primavera es alegre aunque tenga cola

Aunque se me escape mi enamorado la primavera es alegre
¡La primavera es alegre aunque no sea alegre!


Toskiko Hirata, a Poesía japonesa Contemporánea [versió de Kazunori Hamada]

24 de març 2014

Bocamoll


Em vaig quedar dues branques
d’aquell xiprer.

Això només ho sé jo
les branques
i el xiprer.

No podré guardar el secret.


21 de març 2014

Horitzons


«Veig l'art i la literatura com un possible eixamplament d'horitzons cap a la llibertat, com uns instruments de penetració al coneixement humà.» 

Joan Brossa, Vivàrium

20 de març 2014

En nom del pare?


ZERO

Per què sempre
en nom del Pare
i mai
en el de la Mare
que ens va parir?

Antonina Canyelles, La duna i la cascada

19 de març 2014

Orelles


“La oscuridad está llena de orejas. Ya que no ve, oye.”

Ramón Gómez de la Serna, Nuevas páginas de mi vida

18 de març 2014

Humor i imaginació


“La imaginació consola als homes del que no poden ser. L’humor els consola d’allò que són”
Winston Churchill

Foto: detall de l’obra The Nature of Visual Illusion (Juan Muñoz, 1994-1997, col·lecció MACBA)

17 de març 2014

Mastegar l'avorriment


Mastegar l’avorriment
fixar-se en els detalls
en un racó palpable
amagat de velocitats i rutines.

Avorrir-se com la neu
com un nen
fer castells amb caixes
matar formigues amb dit omnipotent.

Una mena de fantasia immutable
persistent com la taca a la pell
o la fascinació paraula.

Mastegar l’avorriment
repassar l’esquerda
mentre una cançó tossuda
s’allarga eterna pel cervell.


14 de març 2014

El 9 d’abril a l’Horiginal


El dimecres 9 d’abril tindré el plaer de dir els meus poemes acompanyats de fotografies dins del cicle de l’O.R.I.N.A.L. (Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries). Tothom hi és convidat.

Lloc: Horiginal (C. Ferlandina, 29, molt a prop del MACBA)
Dia: dimecres 9 d’abril
Hora: a les 20.30

13 de març 2014

El nostre temps és la memòria


«La primera veritat, i potser l’única, que podem afirmar conscientment sobre nosaltres mateixos és que existim perquè durem en el temps, i el nostre temps és la memòria, no és el pensament.
(...)
La memòria és l’últim fonament de l’escriptura perquè és també el fonament últim de la vida dels humans: de la pròpia en tant que pròpia, i també en tant que connectada amb la dels altres. Però no és un fonament sòlid, és infinitament dubtós i movedís, infinitament fràgil.»

Joan F. Mira, El tramvia groc


12 de març 2014

El lloc


«Como si fuese un hombre que intentara fijar su posición en el mundo. Si es que existía tal sitio. Si acaso era conocible.»
Cormac McCarthy, En la frontera [traducció de Luis Murillo Fort]

11 de març 2014

Vergonya


«Quin turment, sentir-te avergonyit de la teva Pàtria.
Quines mans indiferents i ineptes han governat  la seva vida, forassenyadament o per interès. Amb quines fisonomies arrogants, pèrfides i desencaixades es presenta al món. Quin beuratge corromput que li aboquen, en lloc d’un menjar sa i espiritual. En quina ruïna i misèria tan extremes ha hagut de viure el nostre poble, que no té forces per desempallegar-se’n.»


Aleksandr Soljenitsin, Vergonya [traducció de Francesc Permanyer Netto]

10 de març 2014

Anacronisme


Una casset descabdellada
a la vorera.
Un anacronisme concret
que el vent remena
entortolliga
com fems elàstics del record.

Hemorràgica
la cinta abraça el tronc
el peu gris de paperera
i fa manyocs.

Feia molts cendrers
que una serp de casset
no em saludava.

He fet de talp
de bon minaire
per tal que les escates
saltin en gratar la pell al túnel.

La provocació magnètica però
com un insult de nen
superdotat i cruel
ha fet per agafar-me del turmell.

L’he deixat enrere
confiat en la voracitat del monstre dels anys.


07 de març 2014

Demà passat


El diumenge dia 9 tindré el plaer de dir poemes del llibre Afamats conjuntament amb la seva autora, l’Ester Andorrà, tal i com ja vam fer a l’Exquisits, el Festival poètic d’estiu de Ripoll l’estiu passat.
Serà a les 13 hores a la llibreria Nollegiu del Poblenou (C. Amistat, 20).
Poesia a l’hora del vermut!


06 de març 2014

El poema segons Gimferrer


«Per mi el poema és una entitat sonora feta de ritmes i imatges que poden funcionar plàsticament, sonorament o totes dues coses.»
Pere Gimferrer, a l’entrevista de David Guzmán (El País / Quadern, 31.01.2014)

05 de març 2014

Metro


«En el principio fueron los olores. Yo tenía ocho años y desde el suburbio bonaerense donde vivíamos, mi abuela me llevaba de visita a casa de unos amigos.
Primero, un tren local, luego un tranvía y por fin, desde el centro de la ciudad, el subterráneo, que los porteños llamaban 'subte' casi como si le tuvieran miedo a la palabra completa y quisieran neutralizarla con un corte desacralizador.
Hoy sé que el trayecto en 'subte' no duraba más de veinte minutos, pero entonces lo vivía como un interminable viaje en el que todo era maravilloso desde el instante de bajar las escaleras y entrar en la penumbra de la estación, oler ese olor que solo tienen los metros y que es diferente en cada uno de ellos.
Mi abuela me llevaba de la mano (su traje negro, su sombrero de paja con un velo que le cubría la cara, su invariable ternura), y había esos minutos en el andén en que yo veía la hondura del túnel perdiéndose en la nada, las luces rojas y verdes.»

Julio Cortázar, Bajo nivel


03 de març 2014

El proper diumenge


El diumenge dia 9 tindré el plaer de dir poemes del llibre Afamats conjuntament amb la seva autora, l’Ester Andorrà, tal i com ja vam fer a l’Exquisits, el Festival poètic d’estiu de Ripoll l’estiu passat.
Serà a les 13 hores a la llibreria Nollegiu del Poblenou (C. Amistat, 20).
Poesia a l’hora del vermut!