25 de febrer 2010

"Apenas..."


"Apenas él le amalaba el noema, a ella se le agolpaba el clémiso y caían en hidromurias, en salvajes ambonios, en sustalos exasperantes. Cada vez que él procuraba relamar las incopelusas, se enredaba en un grimado quejumbroso y tenía que envulsionarse de cara al nóvalo, sintiendo cómo poco a poco las arnillas se espejunaban, se iban apeltronando, reduplimiendo, hasta quedar tendido como el trimalciato de ergomanina al que se le han dejado caer unas fílulas de cariaconcia. Y sin embargo era apenas el principio, porque en un momento dado ella se tordulaba los hurgalios, consistiendo en que él aproximara suavemente sus orfelunios. Apenas se entreplumaban, algo como un ulucordio los encrestoriaba, los extrayustaba y paramovía, de pronto era el clinón, la esterfurosa convulcante de las mátricas, la jadehollante embocapluvia del orgumio, los esproemios del merpasmo en una sobrehumítica agopausa. ¡Evohé! ¡Evohé! Volposados en la cresta del murelio, se sentían balparamar, perlinos y márulos. Temblaba el troc, se vencían las marioplumas, y todo se resolviraba en un profundo pínice, en niolamas de argutendidas gasas, en carinias casi crueles que los ordopenaban hasta el límite de las gunfias."

Julio Cortázar, capítol 68 de Rayuela

24 de febrer 2010

Ocell de la pau


Diu que l’ocell de la pau
va morir
abans que el dibuixessin.

Diu que no era ni ocell
era l’esquelet d’un tuk-tuk
l’ànima d’un gos sec
camí de formiga
saliva de cuc.

Diu que mai va ser joc
que volia forats d’agulla
era l’espurna de sorra
posada a l’ull d’un camell.

Diu que abans que el dibuixessin
ja li havien clavat un coltell.

23 de febrer 2010

Recony!


"Què són les flors? L'entrecuix de les dones fa més bona olor. Totes dues coses són naturals, per això ningú no gosa indignar-se pel que dic."
Daniïl Kharms (1930), Petita antologia de Daniïl Kharms (edició de Miquel Cabal Guarro)

22 de febrer 2010

Rescat


Bombers arriben. Dona penjant d’una finestra. Les dues mans aferrades a l’ampit. Cames al vent. La grua acosta una cistella. Tres homes experts valoren el fet. El cap de la unitat avalua la situació en segons. De coses d’aquelles n’ha viscut a muntanyes. Mira les càmeres dels noticiaris a la vorera. Els xafarders telèfon en mà sense perdre detall. De cop imagina demandes, jutges solemnes, opinions, Youtube. Explica als seus subordinats com agafar la dona per no ser assenyalats d’abusadors sexuals. La faldilla, el cul tan a prop, tot mereix una acurada anàlisi. Delimita exactament la posició de les mans. La mena de presa per tal que la dona no es vegi violentada en la seva anatomia més íntima. Cal ser professionals. I semblar-ho. Tot està decidit i comencen a acostar el braç de la grua. La dona no té més força i es fa merda set pisos després.

19 de febrer 2010

El temps no és un palíndrom


“Cada palabra, por otra parte, incluso la más ridícula, pronunciada poco antes de la muerte de una persona baila en la frontera oscura de la profecía, pero es necesario no olvidarse nunca de que el tiempo corre en un único sentido, y lo que se puede ver recorriéndolo marcha atrás resulta equívoco. El tiempo no es un palíndromo: partiendo del final y remontándolo hacia atrás todo parece ir adquiriendo significados distintos, inquietantes, siempre, y no hay que dejarse impresionar por estas cosas”.

Sandro Veronesi, Caos calmo

18 de febrer 2010

D'hivern


Ulla l’extrem
albira l’excèntric
avui fa gana d’absolut.

La roba estesa
als terrats d’antenes
fa soroll de bufetada.

Remolins a la vorera
papers, fulles i plàstics
oferts a l’anonimat de la llamborda.

El mar et duu l’aroma
podrit i salat
empasso aire
glopejo aquest moment
de llum i vent.

17 de febrer 2010

Tenir por


"En un pueblo de Escocia venden libros con una página en blanco perdida en algún lugar del volumen. Si un lector desemboca en esa página al dar las tres de la tarde, muere."
Julio Cortázar, Instruciones-ejemplos sobre la forma de tener miedo (de Historias de Cronopios y Famas)

16 de febrer 2010

Declaració 20100124


De les flors
els cactus
(no sóc botànic
però punxen com la vida).

De Paraguai no en sé res
ni de tantes coses
i fuetejo el vent
amb fusta d’ànsia.

Tantes pàgines per llegir
l’amor
ciutats immenses
i només el temps just
per poder copsar-ho tot
en opció paisatge.

15 de febrer 2010

La cosa más jodida


“No hay cosa más jodida, viejo, que andar queriendo olvidarse de lo que todavía no ha ocurrido”

Rodrigo Fresán, Historia argentina

12 de febrer 2010

Ja em diràs


L’home en massa no val res
tan sols serveix l’individu
i tot i així sovint només
per fer nosa o per fer el mico.

11 de febrer 2010

Pèrdues


“Lo único que sé es que todas las juventudes se acaban perdiendo, como la mayoría de los cafés”

Joan de Sagarra, La Vanguardia (24.08.2009)

10 de febrer 2010

Geografia emocional


El ròssec del llapis:
el nen acotat a la llibreta
aprèn el misteri de parlar i oir
dins del seu silenci.

Llegir i escriure obren la closca
que mai més no serà obscura
des de llavors no em sé
sense literatura.

09 de febrer 2010

Poesia i literatura


“Por no tener género, por no ser, en rigor, literatura, la poesía puede estar en todas las formas que la literatura adopte. Su esencialidad y su sentido han de buscarse en la sensibilidad y en la existencia antes que en el lenguaje convenido”.

Antonio Gamoneda, del discurs de l'atorgament del Premio Cervantes 2006 (El País, 23.04.2007)

08 de febrer 2010

La contradicció


Parlar amb els morts
és cosa íntima
es fa en racons
tancats de l’ànima.

Al metro
fent fotos prop del cementiri
enmig d’una tarda silent
mirant el mar
o els maons
que ens han vist feliços.

És cosa que surt així
i no és procedent pensar-hi
ni dir-ho
tot i que acabo d’escriure-ho.

05 de febrer 2010

Groc


El tiempo, el viejo tiempo, que urde su venganza,
El incierto rumor de la vida que pasa
El silbido del viento, el goteo del agua
Y el cuarto amarillento en que la muerte avanza.

Michel Houellebecq, del poema So Long

04 de febrer 2010

Fotografia


Perdut ressegueixo
rastres humans
maons de memòria esquarterada.

Les parets són la veu
de la ciutat mutable:
despulles de pedra
a la ciutat cadàver.

03 de febrer 2010

Raons de l'art


“Nos han instruido mucho acerca del mundo, pero en realidad no han sabido explicarnos nada. Porque no hay una explicación. Es una buena razón para dedicarse al arte, mostrar el absoluto misterio de las cosas.”

Enrique Vila-Matas, La lluvia en Brighton, article publicat a El País (29.11.2009)