29 de desembre 2017

Res com el foc


res com el foc, com la brasa
i la mà que l’agafa i es crema
el dolor
i no pas l’agònica successió
de flames i dies
                           incombustibles
i un aire inflamat a dins
la perversa impotència
d’un fat que no és sinó espera

Anna Dodas, El volcà


28 de desembre 2017

L'únic perill


«En el mundo hay un único peligro: morir de falta de intensidad, apagarse.»

Alessandro Baricco, a l’entrevista d’Íñigo Domínguez (Jot Down Magazine, agost 2017)

27 de desembre 2017

Llibreries


«Viajamos para descubrir pero también para reconocer. Sólo el equilibrio entre esas dos acciones nos proporciona el placer que buscamos en los Viajes. Las librerías casi siempre son una respuesta segura a ese respecto: su estructura nos tranquiliza, porque nos resulta siempre familiar; entendemos intuitivamente su orden, su disposición, lo que pueden llegar a ofrecernos; pero necesitamos al menos una sección en que reconozcamos el alfabeto y sepamos leerlo, una zona de libros ilustrados que podamos hojear, manchas de información que de ser preciso –o por simple azar- podamos descifrar.»

Jorge Carrión, Librerías-edición ampliada


26 de desembre 2017

La fotografia


«Creo que la fotografía está cambiando mucho. Simplemente porque todos tienen una cámara y ya no puedes sacar una mala foto. Siempre tienen la exposición correcta, siempre están enfocadas. La fotografía química duró 160 años. Ese periodo ha terminado. Ahora estamos en los dígitos. Puedes alterar cualquier cosa con rapidez. Así que ya no te puedes creer una fotografía nunca más. Tampoco era posible antes, pero ahora es de verdad. Ahora me puedes poner a mí dándole la mano a cualquiera. La fotografía ha perdido su veracidad, si es que alguna vez la tuvo.»


David Hockney, a l’entrevista de Pablo Ximénez De Sandoval (El País Semanal, 10.10.2016)

25 de desembre 2017

Oblit floral


Portes i finestres cegues
balcons barrats
lliurats a l’amnèsia.

A dins, la runa.

L’oblit floral de la pols.




22 de desembre 2017

Retalls


LA COLA ES AL COLLAGE…

Al poeta Juan Jorge Bautista

Ya he recortado todos los papeles. He llegado
A ese borde de los años cuando se mira atrás en el fracaso.
Todo está derramado por los suelos, cuchillos y colores y papeles,
Esperando que vuelva con mi nudo de fiebre en las orejas
Y pegue para siempre una pata de pájaro a la luna,
Un sol al ojo, un verde al amarillo.

Cae el polvo. Escarbando, escarbando encuentro a las beatíficas
Señoras, sombreros y botines, ropa interior de cuero.
¡Qué carajos!
                    Todas apolilladas en las tumbas,
Semillas de otro sol, el grabador les dio cien años
Más y puedo verlas recorrer esas páginas
Del libro y Ser otras, casi las mismas mariposas.
Las tijeras no juzgan, cortan trapos de tinta y salta el escorpión
Que guardaban secreto entre sus piernas.
                                     Ahora no recuerdan,
Sólo son mitad máquina, mitad hembras. Muestran su corazón
Tras de las plumas de un abanico que arrebata el tiempo.

Ludwig Zeller, Imágenes en el ojo llameante, 1999.


21 de desembre 2017

Geni i infantesa


«El genio no es otra cosa que la infancia formulada con nitidez.»

Baudelaire, a La Folie Baudelaire de Roberto Calasso [traducció d’Edgardo Dobry]


20 de desembre 2017

Incongruència


«El món humà és incongruent. Sortim de terra i tornem a terra. En l’endemig, fem el boig.»

Adrià Pujol, La carpeta és blava

18 de desembre 2017

Certeses de mare


Certeses de mare,
orelles de nen.

Qui et dirà després
que tot allò no era fútil
que després dels monòlits
hi ha el desert.

La línia discontínua dels carrils.
L’angoixa d’on posar-te.




15 de desembre 2017

Final de funció


ACTA EST FABULA

Diu que va creuar
el Roine amb Anníbal,
acompanyat
de milers de guerrers
i trenta-set elefants
- és Polibi, a la Història,
qui en forneix la xifra.

Sosté, porfidiós,
que aconseguí el velló d’or
i que en encallar la nau
tots els mariners
van carregar-la, a collibè,
durant dotze jornades.
Enllà –Apol·loni ho explica-,
els esperaven les Hespèrides
i una terra d’oliveres,
fonts i blats.

Assegura, també,
que fou esclau
entre piràmides,
botxí de guillotina
i guerrer d’un castell
encimbellat.

Però ara, un cop més,
atemorit m’observa
des d’un bar de mala mort.
L’escena es repeteix,
eternament,
entre silencis mutus.

I quan li enfonso
la daga al cor
sé que el meu nom,
temps ha, fou Brutus.

Lluís Calvo, Talismà


14 de desembre 2017

Laberints


«¶ Tots els laberints porten al final del laberint. Però el final del laberint és el començament del laberint: del mateix, ¿d’un altre? ¶ No, no n’hi ha cap altre. No hi ha sinó el laberint que porta a l’embolic de la mort.¶»

Josep Palàcios, El laberint i les nostres ombres en el mur (a La imatge, vol. I)


13 de desembre 2017

La primera pàgina


«Todo ha empezado siempre ya antes, la primera página de toda novela remite a algo que ha sucedido ya fuera del libro.»


Italo Calvino, Si una noche de invierno un viajero [traducció d’Esther Benítez]

12 de desembre 2017

Individualitzar


«El savi generalitza, l’artista individualitza.»

Jules Renard, Els burgesos són sempre els altres. Del Diari de Jules Renard (1887-1910) [Selecció i traducció d’Antoni Clapés]

11 de desembre 2017

Paper Kodak


Fotos paper Kodak
a la capsa de fusta
que va fer l’avi.

Parents
desconeguts
tu mateix
ressuscitats al record.

Pinso de memòria
a la sobretaula dels vius.




08 de desembre 2017

Camí de silenci


Camino del silencio

Y ahora cállate. No dejes que a tus labios
se asomen nunca más las palabras que hoy
has dicho por vez última. Guarda la voz
para tu soledad. Que tu trabajo
sea el silencio, el gozo o el dolor de callar
lo que las horas te dieran, lo que aprendiste
en los días luminosos que se fueron.

Eloy Sánchez Rosillo


07 de desembre 2017

Fer-se comprensible


«Si busco fer-me comprensible, és per raons d’estricte dramatisme, de mantenir amb mi mateix un diàleg impossible i inútil.»

Josep Palàcios, Cops de daus (a La imatge, vol. I)


06 de desembre 2017

Por a ofendre


«El miedo a ofender ha terminado por otorgar el púlpito a los patriarcas del populismo.»

Rubén Amón, a l’article Y la tolerancia acabó con la tolerancia (El País, 05.03.2017)


05 de desembre 2017

Un joc molt seriós


«El juego -a veces un juego muy serio-, forma parte de la historia de la literatura.»

Enrique Vila-Matas, a l’entrevista de Laura Fernández (El Cultural, 10.2.2017)


04 de desembre 2017

Les antenes quan fa vent



Les antenes quan fa vent
recullen els cabells i els
fils dels records dels morts.

S’hi aferren estones
però el vent esmola l’oblit
i se’ls enduu cada diumenge.

Perquè no hi ha res més
que aquesta successió d’atzars
que fan l’autòpsia al silenci
en edificis vençuts.

Els morts
són habitacions buides quan passeges.




01 de desembre 2017

Inapel·lable


desfés
            el que ja és fet


                                    esberla
la lògica inapel·lable de la pedra

habitar l’essència primigènia
de la sorra


                 l’arbitrarietat del caos


la vida que orbita entorn de no-res


Carles M. Sanuy, La condició lítia