31 d’agost 2015

Catàleg


Faré l’exposició:
l’antologia dels meus fracassos.

Faré un poema amb els títols que van ser porta i prou
miraré les espirals de temps en papers no rellegits
pensats en el buit intersticial de l’agonia
conats i esforç, tot maquinària
allà on l’alè rebrega les dèries truncades.

Sols per això
per aquesta voluntat de saber-me enlloc
en aquest bar sense semàfors
podré ser el contemporani que sap
que el poema és un projectil sense diana

que la seva paràbola és el dibuix afrodisíac
de la certesa inútil
de l’èxit aclaparador de l’atropellat.


28 d’agost 2015

Veritats


desperta!
s’han acabat les presses,
les mans amables, les disfresses càndides.

què més podries esperar?
ja tot és veritat.

fins i tot la mentida.


Francesc Garriga Barata, Swing

27 d’agost 2015

Gustos de tarda de dissabte


«Quan una tarda de dissabte, passejo per un barri perifèric, m’agrada l’olor de colònia barata de les noietes que vesteixen amb un gust vulgar.»
Feliu Formosa, A contratemps. Diaris.

26 d’agost 2015

Pura merda


“El 98 % de los edificios que se hacen hoy son pura mierda, carecen de sensibilidad, sentido del diseño y respeto por la humanidad.”

Frank Gerhy, a l’article El arquitecto Frank Gehry dedica una peineta a las críticas a su obra de Jesús Ruiz Mantilla (El País, 23.10.2014)

25 d’agost 2015

Menció Especial per a PONERSE AL DÍA


Érem finalistes i finalment PONERSE AL DÍA ha guanyat una menció especial del jurat del MÈDIT, Festival de Cinema Mediterrani de Menorca, en la seva 7ena edició.



I, per reblar el clau, avui IB3 programa PONERSE AL DÍA.

Un bon dimarts!



24 d’agost 2015

Tafurera nit


En conec la mandra insomne
quan el temps aixafa temps.

La nit
els sinònims de la nit
em fan boira
i grumolls per escriure
una novel·la de capítols curts
obsessius
com la carn que em gronxa els somnis
prop de la porta del pati.
Persianes perennes sense verd
només amb testos d’esquerda
un safareig mig ple
i el ressò d’una gota.

Allà la voluntat em grata
la barca varada del full.
La tensió acumulada als canells
cansats de separar llunes
per abeurar-me de domini
allà on assajo
la dansa impossible d’innocents
que em mostren
llengües i dents
assedegades dels meus dolls.

Tot passa dins la boira llet,
en aquest trànsit d’insecte
engabiat d’instints.

Amb la primera llum podré
dibuixar gossos als núvols
compartir el trànsit foll
dels primers ocells.


21 d’agost 2015

La brasa


A LA POESIA

                             El poeta és veritablement lladre de foc
                                                                           Rimbaud

De vegades el full és un gran pantà blanc
on, els signes són crits, soterrat hi ha l’infern.

T’he estimat tant de ver que he volgut agraït
ser poeta i t’he dat de tot cor la meva ànima.

El festiu vaixell ebri s’ha enfonsat i el jove
de la vall amb dos tirs al costat era Déu.

Sense tu res no hauria tingut emoció
ni hauria estat tan bell açò que en diuen viure.

Je ne sais plus parler. Tot està consumat.
Més que lladre de foc, sóc la brasa d’un somni.


Ponç Pons, Pessoanes

20 d’agost 2015

Ombra muda


POÈTICA

Menjar com qui no menja el nom:
no la maduixa quasi impúdica
damunt del blanc de la ceràmica,
sinó l’ombra muda de l’hivern
que en el silenci acull l’esclat
per no ser allà esperant-ne el fruit.
Menjar el que no diu cap paraula
i així, amb la boca plena, escriure.

Mireia Calafell, Tantes mudes


19 d’agost 2015

Animal fragrant


«El poema es otra cosa. Es un oído atento. A lo otro que hay en lo que se percibe. Lo percibido anterior a su formulación. Para formularlo de nuevo, qué duda cabe, pero con sólo el in-dicio, lo in-decible por decir apenas sugerido. Pasar entre las formas como un animal entre la hierba, quedando tan sólo la fragancia en su pelaje. Una fragancia es un ritmo, un color, una vibración en curso. Por lo que a mí respecta, aspiro a ser el humilde aprendiz de ese animal. Llegar al poema como quien vuelve de caminar por el monte con la chaqueta mojada, y la pone ante el fuego y humea, y aspira ese humo. ¿Qué palabras serían ésas?»

Chantal Maillard, a l’entrevista El no saber cargado de compasión, conversación con Chantal Maillard de Laura Giordani, Arturo Borra y Víktor Gómez (Manuales de instrucciones, 2010)


18 d’agost 2015

Impacte estètic



«Seria com dir que la poesia és l’art de mentir per esputar les veritats a la cara del lector. Però com deia Gabriel Ferrater, el poeta té l’obligació que no se l’entengui, malgrat que el lector té l’obligació de fer l’esforç d’entendre’l. Una obligació relativa, és clar, perquè si aprenguéssim a gaudir de la poesia simplement amb l’impacte estètic, hi hauria molts més lectors de poesia. A més, no hi ha una obligació d’entendre la poesia al peu de la lletra; o el fet d’entendre-la no significa anar sempre a buscar el sentit que li ha volgut donar l’autor. Hi ha un pas més senzill que és el de la significació: que és quan el lector se la fa seva i li dóna el seu propi significat; però és que encara hi ha un nivell més senzill de lectura, que és el de l’impacte estètic i prou.»

Marc Romera, a l’entrevista de Laura Basagaña (Núvol, 24.05.2015)


17 d’agost 2015

Perfils


Parlen perfils d’edificis vençuts
murs despullats
vestigis d’escales
colors
ombres d’armaris.

Cap runa no és apòcrifa.

Esvorancs de pica
taquigrafien els habitants del buit.

Interlineats de sabates perdudes
potes de taula amputades
lleixes un dia essencials
alimenten les herbes del ciment.

Els morts
són habitacions buides quan passeges.


14 d’agost 2015

Nocturn de Brossa


SUBRATLLA NOCTURN

Eh? El portal.
Su! Fff! La resta.
Uu! Grss! És alt,
alt. Ocell. Festa.

Què dius? El mal.
El pecat. Llesta.
El fumeral
ombrós. Agresta

Ah ja! Cobrir.
Oh! Amor! Una.
Un remolí.

Urk. Mrkrnu. Lluna.
Trsc. El camí.
Fut! Uuuuu! Ru runa.

Joan Brossa, Ball de sang


13 d’agost 2015

Caos


«sóc un creient del caos. El caos en el qual vivim té una gran bellesa, perquè és la interpretació humana d’una realitat inaccessible.»

Màrius Sampere, a l’entrevista de Jordi Nopca (Ara, 22.03.2014)


12 d’agost 2015

Malenconia


«La melancolía es consustancial al hombre occidental. Es difícil que la mente no nos lleve a creer en un mundo perdido, en una edad de oro que nos alienta la esperanza. Esta puede estar en el futuro o en el pasado. El reto está en la asunción del presente como una combinatoria de los tres tiempos. Podemos decir que la melancolía preña, pero la liviandad motoriza.»


Rafael Arráiz, a l’entrevista d’Antonio Jiménez Paz (Revista de Letras, 12.11.2014)

11 d’agost 2015

La lectura: motor de la vida


“[la lectura] es el gran motor de la vida no sólo porque nos inspira y nos revela el sorprendente significado de nuestra existencia, sino porque nos enseña a compartir; a salir de nosotros mismos para penetrar en otros mundos que acabamos reconociendo como propios. Y por fin comprendemos que el pulso desenfrenado de la alegría y el dolor, de la duda y la certeza, de la realidad y los sueños que yace en la literatura es en definitiva el espejo perfecto donde inevitablemente nos reflejamos. Flaubert tenía razón al decir: 'Lee para vivir'. Sabía bien que la palabra escrita se funde en nuestro interior y nos da la energía necesaria para afrontar mejor el difícil reto de nuestras vidas”.


Xavier Güell, a l’article de Winston Manrique Sabogal  ¿Cómo sería un mundo sin libros? (El País, 7.06.2015)

10 d’agost 2015

Despertar


A cada obrir d’ulls
els embornals del somni
ploren altres móns
a clavegueres d’amnèsia.

En llepo gotes condensades
al flexo
a la llibreta
damunt del llibre tancat.
Norais
vestigis efímers
estèrils de nosa.

Tenen regust de balena vertical
assedegada d’oxigen
d’un món que només serveix per respirar.


07 d’agost 2015

05 d’agost 2015

Escriptura i pensa


«La poesia, tal i com jo l’entenc, funciona més com un banc de proves i d’investigació que no pas la cosa narrativa. Sobre les fronteres de gènere, potser fóra bo escriure sense tenir en compte gèneres, però en tot cas primer cal passar-hi. Al capdavall, es tracta senzillament que l’escriure s’adapti a la manera com et funciona la pensa. Bé, i llavors treballar el text, és clar: polir, deixar descansar i tornar-hi, construir per capes, i que cada frase o vers funcioni per si sol. I estar obert a l’imprevist.»


Ramon Boixeda, a l’entrevista de Jaume C. Pons Alorda a Núvol (2.07.2015)

04 d’agost 2015

Devastacions


«Tots els pobles devastats són bessons.»

Serguei Dovlàtov, La maleta [traducció de Miquel Cabal]


03 d’agost 2015

Recompte


No serem mai prous
sols
per esgarrapar boira.
Sempre queden parets
on s’estavella tot.

Mai no serem prous
sols
els que sabem la victòria
del fracàs concret
on s’atura tot.

Prous no serem mai
sols
a la piscina de paraules
reescrivint-ho tot.