30 de desembre 2016

Cuirassa de valquíria


AMB CORATGE

Ser valent no és només
esbotzar portes a queixalades.
Hi ha un coratge valuós
en la gosadia de desaparèixer lentament,
acompanyant el mànec de la porta
sense soroll i sense fúria
i marxar quan tothom dorm.

Amb el pas ferm de la princesa del pèsol
cuirassada de valquíria.

Míriam Cano, Ancoratge


29 de desembre 2016

28 de desembre 2016

El dolor d'escriure


«Amb els anys t’adones que escriure és dolorós perquè és un acte de fe. Si més no, escriure en català ho és. I la fe, a banda de significar “confiança” o “paraula donada”, també vol dir “promesa”. O sigui que quan s’encén el ciri, quan es creu que en català es pot dir tot, ja no hi ha marxa enrere. És un acte de fe: la nostra llengua se’ns apareix com un ésser insondable i rebel. Perquè, en definitiva, quan hom lluita per la paraula exacta, per la definició més arran possible de la cosa definida, aviat s’estampa contra un impossible.»


Adrià Pujol Cruells, Picadura de Barcelona

27 de desembre 2016

Bell caos


«Bueno, todo es leer. Y el orden en que uno lee. Es imposible calcular qué parte de la voz narrativa es deudora de qué escritor, pero sospecho que le debemos algo a todos los que leemos. Se trata de un bello caos, decenas y decenas de capas que se van superponiendo, formando un estrato desde el que escribes.» 

Juan Tallón, a l’entrevista de Jorge Morla (El País, 25.5.2016)

26 de desembre 2016

Ciutat diorama


A la ciutat diorama
perdre’s en la palpenta
enemic del paper en blanc.

Dron de la por florida
cavalcar l’escarabat ancorat
a l’olla dels signes.

Detectiu que tus sota el fanal
rebregar tossuts intents a la butxaca
obsedit pel que s’escapa.


23 de desembre 2016

Prec


ORACIÓN POR LOS BORRACHOS

Señor, da de beber a todos estos que ahora se levantan,
destrozados, farfullando palabras desde el centro del infierno,
mientras espían a través de las ventanas
la espantosa realidad del día que comienza.

Malcolm Lowry, El trueno más allá del Popocatépetl. Poemas escogidos [versió de Juan Luis Panero]


22 de desembre 2016

Massa difícil


«En esta sociedad es demasiado difícil estar con uno mismo, siempre hay alguien intentando venderte un paraguas.»

Paco Ibáñez (La Contra, La Vanguardia, 27.12.2012)


21 de desembre 2016

Saber mirar


«no sabía mirar, es decir olvidar los nombres de las cosas que se ven.»

Paul Valéry, citat per Roberto Calasso, a La Folie Baudelaire [traducció d’Edgardo Dobry]


20 de desembre 2016

Silenci


«No solo actuamos, hablamos, pensamos, soñamos; también preservamos nuestro silencio sobre algo. Toda la vida nos callamos sobre quiénes somos, algo que solo nosotros sabemos y sobre lo que no podemos hablar con nadie. Sin embargo sabemos que quienes somos y eso que no podemos decir constituyen la “verdad”. Somos aquello de lo que guardamos silencio.»

Sándor Márai, Los rebeldes [traducció de Marta Komlósi]


19 de desembre 2016

Victòria


La contemplació del sostre
convoca les darreres esquerdes.

Les ombres fèrtils
pinten tot el que quedarà per fer.

Callaran immòbils
les restes del naufragi.

Es marcirà el llampec.

Aquest fracàs serà
el tro mut de la victòria.


16 de desembre 2016

Enfilalls de sol


moltes de les coses que abans no vas gosar
fer   ara sí que tens prou coratge
de fer-les   però no pots    a la sang
ja no t’hi creixen lliris    camines    arrossegant


amb les sabates
enfilalls de sols petits    que no
encalenteixen

Antònia Vicens, Fred als ulls


15 de desembre 2016

Mai exemplar


«El arte es una acción personal que puede valer como ejemplo, pero nunca tener un valor ejemplar.»

Isidoro Valcárcel Medina, a l’entrevista de María Fraile Yunta (Tendencias del Mercado del Arte)

14 de desembre 2016

Mandra creativa


«Crec que la feina de la creació —de l’artista— consisteix a desvincular-se, a deixar de ser baules d’aquest engranatge [de productivitat]. L’art és un refugi per als mandrosos, per als que no volen formar part d’aquesta maquinària. És la mandra agafada en un sentit creatiu, no pas la mandra de no fer res; sinó l’impuls constructor d’altres realitats. És la mandra de formar part d’un sistema que és un gran engany. Un gran engany que fa que tot funcioni, perquè si tothom es posés a participar d’aquesta mandra creativa la màquina s’aturaria i seria un caos. Que seria divertit, també.»


Marc Romera, a l’entrevista de Laura Basagaña (Núvol, 24.05.2015)

Foto: estudi de Ferran Garcia

12 de desembre 2016

Tren


Adopto la forma del tren,
vorejo edificis dissecats.
La llum d’oasi al vagó
la via
els passos a nivell
camions llunyans estiben el temps
sota el carabassa dels fanals.

Paisatge on dibuixo
amb covardia mamífera d’ullals formidables
aquests ferros que em menen
a deixar enrere les guspires del pantògraf
a ser l’expedicionari dels anars
a saber que la via no s’acaba
i que tot són només baixadors
empaperats de paraules
on convoco els silencis
amb la mentida del poema.


09 de desembre 2016

Sòl de paraules


Dies esparsos

S’uneixen les ombres embogides
en el sòl de les paraules
quan de nit tornava a casa
sense canviar la pell de la terra.

Tan amorós l’esclat de l’alba
i el pare somiant camps de concentració.

Retinc del llit del silenci
el so glaçat dels llençols i m’abraço a la vaca
d’Atom Heart Mother, de Pink Floyd.

Paco Fanés, El joc de l’alba


08 de desembre 2016

Tridimensionalitat de l'escriure


«Creo que en nuestro oficio [escritor] hay dos estadios: la invención, que es juego, y la redacción, que es trabajo (o se parece más al trabajo, aunque con vastos recreos). Escribir es cosa mental, redactar es una artesanía, que yo veo cercana a la escultura, porque de lo que se trata es de dar volumen y forma, esa tridimensionalidad que tiene la buena escritura.»

César Aira, a l’entrevista de Inés Martín Rodrigo (Cultural ABC, 27.07.2015)


07 de desembre 2016

Feina de poeta


«Frente al diario asalto del lenguaje mendaz o vacío, la poesía china promovía la “rectificación de los nombres” confuciana: que las palabras han de significar lo que se dice con ellas, que es tarea del poeta restaurar su significado, que el poeta, como el gobernante ilustrado, era una persona de palabra.»

Eliot Weinberger, La invención de China (a Las Cataratas) [traducció d’Aurelio Major]


06 de desembre 2016

Propietat


«El sentit de la propietat és natural. Si només existís un home sobre la Terra es consideraria -i seria realment- el propietari del món.»

Francesc Pujols, del llibre Francesc Pujols per ell mateix d'Artur Bladé i Desumvila


05 de desembre 2016

Encenalls binaris


Els arxius eliminats
són testaments
d’un messies toxicòman
massa acostumat
a ignorar el temps.

El crepitar de la paperera
identifica immolacions constants
de l’aproximació impossible.

Accepto la violència
d’aquest amor
en forma d’encenalls binaris.


02 de desembre 2016

Porcellada d'Àger 2016


Enguany, la Porcellada poètica d’Àger homenatja a Benet Rossell i Carles Hac Mor. Hi tindré el plaer de poder dir poemes en record de tots dos.

Aquí podeu consultar el programa de tots els actes del cap de setmana, que inclouen una exposició de Benet Rossell (Lo Quixon) i altres actes, com el recorregut en homenatge seu fins al cementiri.

01 de desembre 2016

Porcellada d'Àger 2016


Enguany, la Porcellada poètica d’Àger homenatja a Benet Rossell i Carles Hac Mor. Hi tindré el plaer de poder dir poemes en record de tots dos.

Aquí podeu consultar el programa de tots els actes del cap de setmana, que inclouen una exposició de Benet Rossell (Lo Quixon) i altres actes, com el recorregut en homenatge seu fins al cementiri.

30 de novembre 2016

L'experiència


¿La experiencia es un regalo que llega demasiado tarde?

«La experiencia también es vejez, por eso llega tarde. Cuando aprendes que no debes hacer algo es cuando ya lo has hecho y te ha salido mal.»

Ana María Matute, a l’entrevista de Lídia Penelo (Público, 25.11.2010)


29 de novembre 2016

Curiositat d'occident


«Por tanto, no hay duda de que el intelectual debe ser siempre independiente, no puede adular ni a las masas ni a los poderosos; otra cosa es que sea, como mínimo, curioso que en Occidente los más críticos con el Estado sean profesores universitarios que están pagados por el Estado. Esto es un hecho tan cómico como el que los artistas se disfracen de antisistema pero luego expongan en el MACBA.»


Ignacio Vidal-Folch, a l’entrevista d’Anna Maria Iglesias (Revista de Letras, 17.12.2014)

28 de novembre 2016

Seca obsessió


La ràdio escup paraules al coixí
jo busco la son
que em durà
suposo
a un nou demà,
a carrers i amunts soterrats,
al cel que es replica
amb nous pinzells de vent,
a la torta agonia del deure,
a la nosa impàvida,
al desig

a la seca obsessió de dir.


25 de novembre 2016

Tiba


Em tiba la pell
si aboco massa ànima
al cos que em limita.

Míriam Cano, Ancoratge


24 de novembre 2016

Un problema cultural


«No sé si fue Gabriel Zaid quien observó que el gran problema cultural de nuestro tiempo no lo provoca la gente que no sabe leer ni escribir, sino la que no quiere leer y no para de escribir. Puede que tenga razón.»

Javier Cercas, a l’article La barbarie de la literalidad (El País Semanal, 29.6.2016)


23 de novembre 2016

Les opinions dels catalans


«Els catalans som donats a tenir una opinió rodona sobre qualsevol aspecte del país. Toqui de prop el tema de les nostres competències o no. I sovint, com més lluny de la pròpia aptitud sigui el debat, més opinió hi vessarem. Potser per això ens costa tant tenir-ne un, de país. Ens involucrem. No deixem que els professionals facin cadascun el seu paper. Els flequers redacten constitucions. Les peixateres n’estripen. I els tapers de Palafrugell les van desobeir totes.»


Adrià Pujol Cruells, Guia sentimental de l’Empordanet

22 de novembre 2016

Internet i democràcia


«La democracia de Internet es un ágora donde todos hablan y nadie escucha.»

Luciana Castellina, a l’entrevista d’Albert Lladó (Revista de Letras, 5.7.2016)


21 de novembre 2016

Eivissa 1982


Es tractava del doll de mar
a la boca.
De la sal del temps.

Jugaves a ofegar-te
a morir llepat per l’aigua.
Els peixos fugien
i podies agafar tallarines amb la mà.

Un avorriment sagrat
similar a la grava.


18 de novembre 2016

Poema és


Sucesión de sonidos elocuentes movidos a resplandor, poema
es esto y esto y esto
Y esto que llega a mi en calidad de inocencia hoy,
que existe porque existo y porque el mundo existe
y porque los tres podemos dejar correctamente de existir.

Juan Larrea, a la revista Favorables París Poema (núm. 1, juliol 1926, fundada pel propi Juan Larrea i César Vallejo)


17 de novembre 2016

Llei seca


«Por lo visto, Pechmann hacía treinta años que no probaba nada de alcohol y había pasado a humanizarse y a comportarse como una persona muy razonable. Pero, según solía comentar el propio Pechmann, abandonar las tinieblas etílicas y querer darse de alta en la raza humana le había llevado a descubrir que no había tal raza humana.»


Enrique Vila-Matas, Aire de Dylan

16 de novembre 2016

Engrunes


Sóc capaç de veure móns
en cada nova paraula:
les engrunes són turons
en l'horitzó de la taula.

Josep Pedrals, del seu blog

15 de novembre 2016

Inspiració


«Una frase tòpica: “Inspiració, sí; però que t’agafi treballant.” Jo crec que la inspiració són els elements de la pròpia experiència que actuen ja fora del teu control. Una experiència en dos sentits: vital i cultural, o moral i literària.»

Feliu Formosa, A contratemps. Diaris.


14 de novembre 2016

Noses


Conductes freqüents
canonades i costums
van per dins.

Et sorprens en descobrir
un gest odiat en el teu cos
un dir que no diries
lligat a la sang.

Noses.

Cal fer paciència.
Cal un glop de pedra seca
per tirar avall tot el grumoll.


11 de novembre 2016

Parets


FACUNDIÓS

Sortit de mare el riu, les parets,
en ser de fang, es desfan.
Sense haver-se desbordat el riu,
les parets continuen essent de fang.
El pitjor d’això és que les parets
no són pas de fang,
perquè ni tant sols hi ha parets, ni riu,
ni, doncs, desbordament.
La inundació és mental.
Ara: com que no hi ha cap ment
que pensi en cap inundació,
aquesta tampoc no s’esdevé.

Carles Hac Mor, No ben bé


09 de novembre 2016

Pàtria


«La pàtria són les caminades que es poden fer a peu entorn el teu poble.»

Jules Renard, Els burgesos són sempre els altres. Del Diari de Jules Renard (1887-1910) [Selecció i traducció d’Antoni Clapés]

08 de novembre 2016

Desig sexual


«El desig sexual tan sols és un recurs per allargar l‘hora d’anar a criar malves.»

Adrià Pujol Cruells, Picadura de Barcelona

07 de novembre 2016

La lluna



La lluna
la puta
dels homes consol
jo sóc qui la mira
ajagut tot gandula
al terral del silenci.

Hi veig la llet
l’agror dels ocells adormits
la lenta crepitació d’avions
al cel vermell de fanals
il·luminats d’inèrcia.

Amb ulls roents de mandra
mossego els núvols
que dibuixen espigons.

Si caigués l’onada
s’apagaria el cigarret,
em deixaria amarar.

Ho escriuria.


04 de novembre 2016

Sol a casa


SOL A CASA

No hi ha ningú. La primavera dóna
pas a l’enyor des del seu cor d’insectes.
Com una simetria de les fulles
gronxades pel ponent cau el destí.
Haurem escrit, a força de no ser
feliços, versions voluptuoses
d’aquesta identitat que en deim els dies.
L’extracte és una rara lucidesa.
Perquè el voler, l’orgull, les pedres fòssils
i qualsevol amor no fan la ruta
del caos. Quan tot anunciï el vespre,
com un nard, com el nostre atreviment
més bíblic, veurem el sol en la dalla.

Antoni Vidal, Bandera blanca


03 de novembre 2016

A l'antiga


«Ha estat educada a l’antiga, amb la llàstima com a virtut i amb la penitència, quasi, com a recompensa.»

Sebastià Portell, El dia que va morir David Bowie


02 de novembre 2016

Epifania apàtrida


«Y cuando vienen en masa recriminando mi epifanía apátrida les digo que si me quedo aquí es porque leo, que yo no soy de aquí: me tiñe una mudanza.»

Willy McKey, Paisajeno

01 de novembre 2016

Sinònims


«No hi ha sinònims: només hi ha els mots necessaris, i el bon escriptor sap quins son.»

Jules RenardEls burgesos són sempre els altres. Del Diari de Jules Renard (1887-1910) [Selecció i traducció d’Antoni Clapés]

31 d’octubre 2016

Taxi


Al taxi
missatges en urdú.

L’home eficient em passeja
i la gent més enllà del vidre
no sap
si acabarà parlant sola.

La noia cordant-se la sabata
edifica el desig
ran del semàfor.

El xofer i jo
fem del coll
els ulls de les mans.

El verd ens obliga
a fer un record
que sobrevisqui el trajecte.


28 d’octubre 2016

Làmpades


No hay nada que me impida
oír la Voz del árbol
cuando sueña,
las plegarias que brotan
de sus hojas.
Ya no me queda nada
por perder,
pero soy tan feliz
que soy feliz tan sólo,
y los ramos floridos
de la infancia
se encienden como lámparas
cuando acaba la noche.

José Corredor-Matheos


27 d’octubre 2016

Homes


LOS HOMBRES

Los hombres sólo quieren que les coman el rabo
Tantas horas al día como sea posible
Tantas chicas bonitas como sea posible.

Fuera de eso, les interesan cuestiones técnicas.


¿Ha quedado bastante claro?


Michel Houellebecq, Configuración de la última orilla [versió de Altair Diez]


26 d’octubre 2016

Com s'ha d'explicar això?


«Nunca se sabrá cómo hay que contar esto, si en primera persona o en segunda, usando la tercera del plural o inventando continuamente formas que no servirán de nada. Si se pudiera decir: yo vieron subir la luna, o: nos me duele el fondo de los ojos, y sobre todo así: tú la mujer rubia eran las nubes que siguen corriendo delante de mis tus sus nuestros vuestros sus rostros. Qué diablos.»

Julio Cortázar, Las babas del diablo


25 d’octubre 2016

Dins la cova


aucuna patata

Iată-l mergănd prin lucruri,
Cumpănindu-şi lumea
Marin Sorescu

a l'interior de la cova
que és el lloc de les foscors
on tremolen les idees
les passions fan cara d'os
al més fondo de la inèrcia
al rebost sense colors
al principal primera
al naixement dels sorolls
allà on dorms quan malsomies
al lloc on recordes les pors
allí
d'allò
quan fóreu
allò que fóssiu
el foc en farà runes
les runes s'esdevindran pols
la pols material artístic
i totes les arts emocions
les emocions tornaran plors
els plors crits de nadons
i els nadons acabaran
també convertits en records
allà dins de la cova
tot és ira i tot amor

tot comença

i tot se mor


Eduard Carmona, del seu blog