31 de desembre 2019

Inacció



«Aprecio l’heroïcitat de la inacció per sobre de l’heroïcitat de l’acció. Aquest no és un posicionament contra la producció, com a descobridor d’un mal endèmic que caldria eradicar, sinó més aviat el plantejament d’un pensament crític, del qual la inacció podria ser una de les branques.»

Eloy Fernández Porta, L’art de fer-ne un gra massa. Una història de la saforologia, a partir de l’obra d’Oriol Vilanova.

30 de desembre 2019

Versió 2019



Urbs.

La ciutat és el ressò
és l’empremta, el ganivet
és l’arbre que creix tot sol
són les voreres cremades.

La ciutat és el mirall
on em reconec la cara
les llambordes fan un clot
per ensopegar mirades.

La ciutat mira de lluny
creix a ritme, mossegades
que fan els motors pertot:
compressors de mil tonades.

La ciutat em pren el lloc
i què vols que et digui, m’agrada
les imatges, les cançons
els bars on et bec quan parles.

La ciutat és un sol vers
que et dic orella amagada
entre els plecs d’un sol llençol
en tardes de llum extasiada.

La ciutat és el punyal
que fa sagnar les costelles
una diu que és el final
l’altra explota entre parpelles.

La ciutat plora de llum
regalima a la ferida
que veus retratada al mur
entre els esprais d’una vida.

La ciutat és el vaixell
que salpà de matinada
bodega amb llibres de vell
i una solitud gastada.

La ciutat m’ha travessat
el cor amb velles antenes
al terrat hi tinc un pou
enmig de toves arenes.

La ciutat és res és tot
els homes hi deixen petjades
les xemeneies de fum
les balises d’aquest drama.



27 de desembre 2019

La porta estreta

La porta verda, obra de Dora García (2013)

CANÇÓ DE L’ESCRIPTOR

Jo no volia pas tenir
ni ofici ni benefici
només arraulir-me amb un got
sobre les dolces gramínies
Vaig estirar l’estora entre els joncs
sentia la crida dels homes lliures
ai la meva vida
què importa
que pararan de blegar-se, els joncs
que es curarà, el leprós
tenia un corn i no el vaig bufar
em vaig beure un sake i un altre
sentia els homes lliures
embriagats de cel
què importa si ploro
que s’inflamarà, la lluna
que s’encongirà, la flama
banzai banzai
més val primer escriure
i morir després rai
el cràter blau
amb palla fresca
sentia la crida
dels homes lliures
el camí és dur
la porta estreta
què importa dic jo
amb el fenc just segat
que em fa de jaç
em vaig beure un sake i un altre
tant m’era posseir con ‘nar passant
vaig escriure el meu nom damunt de l’aigua
res més que el no-res sobre el cap
banzai banzai
més val primer escriure
i morir després rai
un miler de pregàries
i de records
guardats en terrisses
traiem els gots
de les prestatgeries
bevem per acomiadar-nos
de nosaltres
que tant si som reis
com si som drapaires
els joncs encara xiulen
el cor encara canta

Patti Smith, Auguris d’innocència [versió de Laia Malo]


26 de desembre 2019

Victòria del capitalisme



«El capitalisme ha aconseguit que la mendicitat tingui un futur brillant.»

Eduard Sanahuja i Yll, Monòlits. Frases fetes per commemorar desfetes.


25 de desembre 2019

El mal de les poques lectures


«Cuanto menos se lee, más daño hace lo que se lee.»

Miguel de UnamunoArtículos en 'Las noticias de Barcelona', 1899-1902.

24 de desembre 2019

Ignorància


Y es que nuestra ignorancia
se extetiende hasta el callejón de la pérdida

Carlos Bousoño, del poema La vejez (a El ojo de la aguja)


23 de desembre 2019

Exèrcit de parracs



L’autodestrucció
volgudament lenta
no és sinó la vida.

Gastem la quota d’aire
de batecs
en una hipoteca estranya.

Quan ho saps
l’assossec
floreix a la palma de la mà
posada a l’envà
de la cambra dels llibres.

La vorera s’eixampla soviètica
i desfiles desordenat
com un exèrcit de parracs
pel goig dels dies.

Binocles de saurí, inèdit

20 de desembre 2019

Els telèfons



CANCIONES VII
(Los teléfonos)

Como una araña
llega la noche
a todos los rincones de la Ciudad;
Todos escapamos,
las calles vacías mueren un poco más.

Y en este silencio,
los teléfonos comienzan
a llamar y a gritar,
a llamar y a gritar
en medio de la noche.

Como una mariposa
llega la luz
a todos los rincones de la ciudad;
la gente sale a la calle,
parece que no ha pasado nada.

Pero hay muchos rostros
en los que se adivina
que han estado llamando,
llamando y gritando,
en medio de la noche.

Bernardo Atxaga, Poemas & Híbridos (selección y versiones del propio autor, 1974-1989)


19 de desembre 2019

18 de desembre 2019

Per escriure



«Per escriure és qüestió d’apassionar-se en silenci.»

Robert Walser, El quadern de Fritz Kocher [traducció de Teresa Vinardell]

17 de desembre 2019

Què és el temps?


«El temps és un fill de puta, criminal, dolent, té mala fe, t’enganya, fa servir males arts. I no t’atropella: et devora, t’aniquila, et destrossa. Jo el deixo passar mirant per la finestra, procurant no pensar en quant temps ha passat.»

Jaume Sisa, a l’entrevista de Luís Hidalgo (El País Catalunya, 9.10.2019)

16 de desembre 2019

Si el final grinyola


Si el final grinyola
i les nafres són legió
el canó
em durà allà
on no hi ha preguntes.

Algú em trobarà ressec
com els papers.
Vestigis de l’intent d’allò que no s’acaba.

El clima
esquerdarà les paraules
el vent en farà el que vulgui
espirals
pluja vermella
esternuts a mil quilòmetres d’aquí.

I seré ratlla de lletra.



12 de desembre 2019

La condició humana inalterable



«(...) perquè l’horror i la injustícia no tenen aturador i es repeteixen gairebé sense variacions una i altra vegada, i perquè no hi ha res que canviï menys que la condició humana.»

Eduard Sanahuja i Yll, Nota de l’autor (a Monòlits. Frases fetes per commemorar desfetes)

11 de desembre 2019

Ridícul


«El hombre es el único animal experto en hacer el ridículo.»

Enrique Vila-Matas, La timidez como método (a Impón tu suerte)

10 de desembre 2019

Presons



«Les presons que hem acceptat es tornen llars, de vegades.»

Núria Busquet, Zona zero

09 de desembre 2019

39ena exhumació poètica: VIDA SUBACUÁTICA

Arrel de l'edició de VIDA SUBACUÁTICA
- recull de col·laboracions de 65 autors de
La Charca Literaria -
he fet una exhumació poètica del llibre

la podeu llegir aquí




06 de desembre 2019

Ramon Andrés fa un túmul a J.V. Foix



TÚMULO A J.V. FOIX


El límite es carnal, real omega,
y lo que un día ha de llamarse orilla
habrá tenido un tiempo de distancia,
los pómulos con luz de otros jardines.
Y yo, el apátrida, el no presentido
el expulsado y con oficio inútil,
cantaré porque vengo del fracaso.
Queda la nada, oh Foix  -¡oh Llull! ¡oh March!-,
la tierra olfateada por los perros,
no de Acteón, sino de los sentidos,
la duda como forma de razón,
la lujuria del viento que penetra
en los restos de un ruiseñor ¡y silba!,
mientras un pez arquea su combate
y pulsa en él la salvación del mar.

Ramón AndrésPoesía reunida. Aforismos.




05 de desembre 2019

Sentimental


«No soporto ser sentimental, aunque lo soy.»

Margo Glantz, a l’entrevista d’Anatxu Zabalbeascoa (El País Semanal, 3.11.2019)

04 de desembre 2019

Solterones



«Me gusta recordar la paciencia de las viejas solteronas, de algunas que parecían capitanes de barco con sus ojos azul cielo, su pelo de una blancura blanda y nívea y su alegría deslumbrante. Profesoras de música solitarias criadas con mano dura que, con dolor y disciplina, guiaban a los jóvenes hacia un punto muerto que había sido el suyo propio y les enseñaban las escalas de la desilusión.»

Elizabeth Hardwick, Noches insomnes [traducció de Marta Alcaraz]

03 de desembre 2019

Una exhumació poètica de Pastor d'antenes


vam celebrar un taller d'exhumacions poètiques.

La meva sorpresa va ser que la Gema (@ladylibrorojo) va lliurar-me
una exhumació que havia fet de Pastor d'antenes
És a dir, havia fet un poema amb els meus poemes.

El resultat és fantàstic, com podeu constatar a continuació. 
Gràcies Gema!

feu clic al text per ampliar



02 de desembre 2019

Només miro



Voyeur

Correu.
Jo us miraré asèptic
com un quiròfan.

Concilieu amb l’espectre
que us persegueix.

Accelereu si us plau.

Jo només miro.