27 de febrer 2015

Llum, mar i vent


Biografía

Tuve amigos que morían, amigos que partían
Otros quebraban su rostro contra el tiempo.
Odié lo que era fácil
Me busqué en la luz, el mar, el viento.

Sophia de Mello [versió de Diana Bellessi]


26 de febrer 2015

Veu

El sopar homenatge a Serguei Dovlàtov
Foto: Ester Andorrà

No és freqüent rebre elogis. I més rar encara que siguin per escrit i, a més, de manera pública.
El passat dia 24 va tenir lloc al Capverd un sopar d’homenatge a Serguei Dovlàtov, organitzat per LaBreu Edicions i el traductor al català de l’escriptor rus, Miquel Cabal. Va ser ell, en Miquel, qui va cuinar excel·lents menges russes que tothom va empassar amb fruïció.



Després de les postres i el vodka, vaig ser convidat a llegir uns fragments del darrer llibre publicat: Els nostres. I arrel de la meva lectura l’escriptor i antropòleg Adrià Pujol i Cruells ha publicat l’escrit que es reprodueix a continuació al seu blog Escafarlata.
No cal dir que m’ha agradat molt, especialment l’exageració que tant m’honora en comparar-me amb en Lemmy Kilmister. Això només ho fa un amic. Gràcies, Adrià.
I aquí el seu text:


La veu d’en Joan Vigó, per Adrià Pujol i Cruells

Al cinquè llibre del Nou Testament, titulat Fets dels Apòstols, s’explica la conversió de sant Pau. Saule de Tars es dirigia a Damasc amb altres homes. Perseguien cristians per dur-los a jutjar a Jerusalem. En un punt del camí, una llum celestial va encegar-lo, i Saule va caure del cavall. Llavors una veu tronadora li va parlar. Era la veu de Jesús i del Senyor.
El món es va aturar.
Saule va ser dut a Damasc pels seus acompanyants. Durant tres dies no s’hi veia de cap ull, no menjava ni bevia, fins que Jesús li va enviar Ananies, que li curés la vista, que el bategés i que el convertís en un evangelitzador eficaç. Saule, altre cop escoltant aquella veu tronadora, va ser posseït per l’Esperit Sant, i es va convertir en Pau.
Enllà d’aquests fets, va morir decapitat, durant les persecucions neronianes.
Una veu tronadora. No és cap secret que déu crea el món tot emparaulant-lo. Aquí i a la Xina. La veu és un atribut diví que se’ns va donar en la foscúria dels temps. La veu i la paraula. Per això quan algú sap modular i sap projectar, té una veu carismàtica, i de propina sap llegir en veu alta i sap mastegar les paraules, ens embadalim.
És el que em passa a mi amb la veu del poeta Joan Vigó. L’he sentit recitar en ocasions, i sempre em garratiba. Quan s’hi posa, els locals es converteixen en caixes de ressonància, per grans que siguin. I la seva veu entra i surt dels oients, els petrifica. La seva veu és la veu més antiga de totes, aquella veu pol·linitzadora, severa i abissal.
El dimarts 24 de febrer vaig assistir a una dovlatada organitzada per Labreu. Reunió d’adeptes, i menjar rus cuinat per Miquel Cabal, traductor de Dovlàtov al català. Al marge de l’originalitat (és com si Ferran Ràfols ens cuinés menjar escombraria nord-americà, a tenor de ser el traductor de DFW), i al marge que la vetllada fos ben agradable, la cirera la va posar en Joan Vigó. La seva veu tridimensional.
Joan Vigó és el nostre Lemmy Kilmister. Va llegir Dovlàtov a pulmó, i la gent li va demanar un bis. La seva veu va escombrar el bar, es va escapar per portes i finestres, va córrer pels carrers i pels terrats, i la ciutat se’n va omplir sencera, va callar, i en acabat es va convertir al dovlatovisme.

Foto: Adrià Pujol


25 de febrer 2015

L'autor


«El autor lee lo que el lector no lee.»

Mario Bellatin, a l’entrevista de Julia Azaretto (publicat a Le Clé des Langues, Fira del Llibre de París, 2009)


24 de febrer 2015

Aquell vespre de sang i fetge

El passat dia 19 es va presentar a l’Horiginal (seu de l’o.r.i.n.a.l., l’obrador de recitacions i noves actituds literàries) el curt Ponerse al día, dirigit per Pep Bonet i amb guió de l’autor d’aquest blog.



L’espai comptava amb detalls made in Ferran Garcia que, juntament amb la Núria Isanda, van confeccionar, ad hoc, uns pinxos de botifarra de sang i paté d’allò més viscerals.

Decapitat i Enforcat by Ferran Garcia
Foto: Xavier Salvó

Sembla que tot va anar molt bé i la gent que s’hi va congregar (gràcies a tots) tenia la pinta de que no reia ni aplaudia per obligació. Tots contents.

Agrair des d’aquí a la Nú Miret i a en Jaume C. Pons Alorda la seva bonhomia intrínseca, la seva col·laboració fraternal sense condicions, el seu saber fer, el seu talent sempre a punt, en aquesta ocasió al servei d’aquesta vetllada que tal vegada algun dia es pugui repetir.

Nú Miret
Foto: Xavier Salvó

Jaume C. Pons Alorda 
Foto: Xavier Salvó

La meva emoció i la meva gratitud a tots.

Joan Vigó
Foto: Mikel Pedregal

I feu un clic si voleu saber què n’ha dit el blog de l’orinal


23 de febrer 2015

Terrat


Fragments d’edificis la pols
la petita platja que escombro
abans d’emprar el recollidor.


20 de febrer 2015

Poeta i Boxador


POETA I BOXADOR

Si sóc boxador
             És perquè sóc poeta,
                        I si sóc poeta
No és pas perquè sóc boxador,
Sinó perquè voldria ser
           Diplomàtic engalipador,
           Marcolfa ensalivadora,
           Remador més que no rimador,
           Musclo endrapat per una balena,
           Acròbata, cactus, lord,
           Banc de seure, finestra,
           Jardí silvestre, llagut de vela llatina,
           O qualsevol altre cosa.
I si em dieu que no sóc
           Ni poeta ni boxador,
                      Us demostraré que sóc
El qui no sóc,
           El qui pertot va negant la creu
           Car he nascut a tot arreu
           I em trobareu arreu
           Sia amb pluja, sia amb neu,
I si fa sol, faig com el llangardaix
Que cerc a encaix en un calaix
            Amb taula parada per Bakunin,
            Mal que l’anarquia se’m fa estreta,
            Que no sóc pas paleta.


Berlín, 1907


Arthur Cravan [versió de Carles Hac Mor]

19 de febrer 2015

És avui!



Avui, a les 20.30, a l’Horiginal (C. Ferlandina, 29, de Barcelona, molt a prop del Macba), tindrà lloc el

VESPRE DE SANG I FETGE

En el marc del qual es presentarà per primer cop a la ciutat de Barcelona el curt


Dirigit pel prestigiós fotògraf i documentalisa Pep Bonet i amb guió d’un tal Joan Vigó

PERÒ AIXÒ NO ÉS TOT, NO!

La presentació del curt anirà precedida (i seguida) per:

RELATS VERTIGINOSOS, CUBELLS PLENS DE SANG, VÍSCERES, TERROR EXTREM, POESIA ESBUDELLADA, ASSASSINS EN SÈRIE, ANTROPÒFAGS...

AMB LA COL·LABORACIÓ IMPRESSIONANT, IMPRESCINDIBLE I ESTEL·LAR DE:

Actriu espectacular i artista plàstica total

Poetàs hiperbòlic i sensacional, magne traductor de Walt Whitman

Els quals em faran l'honor d'acompanyar-me en aquest vespre que promet ser un canó d’endorfina per als vostres cervells maltractats per la realitat.

Us ho perdreu? O és que teniu por? Si és gratis!



18 de febrer 2015

Demà



Demà dijous 19 de febrer, a les 20.30, a l’Horiginal (C. Ferlandina, 29, de Barcelona, molt a prop del Macba), tindrà lloc el

VESPRE DE SANG I FETGE

En el marc del qual es presentarà per primer cop a la ciutat de Barcelona el curt


Dirigit pel prestigiós fotògraf i documentalisa Pep Bonet i amb guió d’un tal Joan Vigó

PERÒ AIXÒ NO ÉS TOT, NO!

La presentació del curt anirà precedida (i seguida) per:

RELATS VERTIGINOSOS, CUBELLS PLENS DE SANG, VÍSCERES, TERROR EXTREM, POESIA ESBUDELLADA, ASSASSINS EN SÈRIE, ANTROPÒFAGS...

AMB LA COL·LABORACIÓ IMPRESSIONANT, IMPRESCINDIBLE I ESTEL·LAR DE:

Actriu espectacular i artista plàstica total

Poetàs hiperbòlic i sensacional, magne traductor de Walt Whitman

Els quals em faran l'honor d'acompanyar-me en aquest vespre que promet ser un canó d’endorfina per als vostres cervells maltractats per la realitat.

Us ho perdreu? O és que teniu por? Si és gratis!



17 de febrer 2015

Algú que rectifica


“La poesía es todopoderosa e insignificante. Insignificante porque su influencia en el mundo es mínima. Poderosa por su relación con el lenguaje. La política vacía de sentido las palabras —democracia, justicia, libertad—, los poetas llaman la atención sobre ese vacío. Las palabras pierden su valor si no se corresponden con la cosa que designan. No es nada nuevo. Confucio lo llamaba ‘rectificación de los nombres’ y eso es un poeta: alguien que rectifica”.

Rafael Cadenas, a l’entrevista de Javier Rodríguez Marcos (El País, 17.10.2014)


16 de febrer 2015

Plànol seqüència


Ulleres de sol
Aire
Carreteres cel·luloide

Fer que et matin
No posar-ho fàcil

Darrera rialla
Contrallum
Pickup
Aromes de benzinera

Estètica sofà

Pantalles de nit
rebotant balcons.


13 de febrer 2015

Pareidolia


PAREIDOLIA

Em deu enganyar la ment
car veig tot allò visible
curULL de monstres bULLents
en un xup-xup impossible.
¿On m’haurà NAScut l’efecte
que m’ho fa mirar tan nostre
que ja troBO CAda objecte
carregat dels trets d’un rostre?

Josep Pedrals, del seu blog

12 de febrer 2015

D'avui en vuit



El dijous de la setmana que ve, dia 19, a les 20.30, a l’Horiginal (C. Ferlandina, 29, de Barcelona, molt a prop del Macba), tindrà lloc el

VESPRE DE SANG I FETGE

En el marc del qual es presentarà per primer cop a la ciutat de Barcelona el curt


Dirigit pel prestigiós fotògraf i documentalisa Pep Bonet i amb guió d’un tal Joan Vigó

PERÒ AIXÒ NO ÉS TOT, NO!

La presentació del curt anirà precedida (i seguida) per:

RELATS VERTIGINOSOS, CUBELLS PLENS DE SANG, VÍSCERES, TERROR EXTREM, POESIA ESBUDELLADA, ASSASSINS EN SÈRIE, ANTROPÒFAGS...

AMB LA COL·LABORACIÓ IMPRESSIONANT, IMPRESCINDIBLE I ESTEL·LAR DE:

Actriu espectacular i artista plàstica total

Poetàs hiperbòlic i sensacional, magne traductor de Walt Whitman

Els quals em faran l'honor d'acompanyar-me en aquest vespre que promet ser un canó d’endorfina per als vostres cervells maltractats per la realitat.

Us ho perdreu? O és que teniu por? Si és gratis!

11 de febrer 2015

Avui Dovlàtov a la Calders


Avui dimecres, a les 19.30, a la Llibreria Calders (Ptge. Pere Calders, 9 de Barcelona –prop del Mercat de Sant Antoni)
Com Dovlàtov va conèixer la mare dels seus fills?
En quines estrambòtiques circumstàncies?
Una dona tranquil·la pot ser alhora inquietant i tenir la mirada freda i dura com la cantonera d’una maleta?
Totes les respostes avui, a les 19.30, a la Llibreria Calders.
Tothom hi serà benvingut.


10 de febrer 2015

Els escriptors


«La verdad es que con los escritores uno se puede emborrachar, pero nunca querer resolver al unísono las dificultades técnicas que uno y otro tienen en sus respectivas vidas o novelas o residencias chinas. Porque verles hablar de esas cosas a dos escritores es tan penoso como ver a dos futuras madres comentar detalles de sus respectivos embarazos y creer que están hablando de un único asunto.»

Enrique Vila-Matas, Kassel no invita a la lógica


09 de febrer 2015

No sorra


Pensar-hi no és fer-ho
això ho sap tothom.

També sé la runa
del temps decebut:
grava sota els peus
que mai no serà sorra.


06 de febrer 2015

L'amor: només això


En una estación del metro

Desventurados los que divisaron
a una muchacha en el Metro

y se enamoraron de golpe
y la siguieron enloquecidos

y la perdieron para siempre entre la multitud

Porque ellos serán condenados
a vagar sin rumbo por la estaciones

y a llorar con las canciones de amor
que los músicos ambulantes entonan en los túneles

Y quizás el amor no es más que eso:

una mujer o un hombre que desciende de un carro
en cualquier estación del Metro

y resplandece unos segundos
y se pierde en la noche sin nombre

Óscar Hahn


05 de febrer 2015

Francesc Garriga Barata (1932-2015) In Memoriam


vesteixo teranyina de paraules
i enfilo un cop i un altre
l’agulla de cosir
possible amb impossible.

joguina amb cos de fang mig fet amb presses
i a l’últim dels sis dies,
no puc fugir dels mots banals
que han despertat els meus dimonis.

paraules.
en tinc la boca plena
no sé ni amb qui ni quan podré desfer-me’n.
la mort rosegarà, perquè no callo,
les últimes.

tempesta de silencis
les tardes mal llegides.

Francesc Garriga Barata, Tornar és lluny (Premi Carles Riba 2012)


Foto: Ester Andorrà


04 de febrer 2015

Trist


Trist com un vaixell dins d’una ampolla

Trist com una capsa de mistos en una casa
on han deixat de fumar.
Trist com el sabó d’una actriu glamurosa
quan surt de la dutxa.
Trist com la píndola de l’amor
a la butxaca d’un mort.
Feliç com un ratolí en un balancí.
Feliç com una dentadura...
No, un moment! Alguna cosa falla!
Trist com un escarabat de maig el juny.
Trist com un campió de menjar frankfurts
sopant en un restaurant de peix.

Charles Simic, Mestre de disfresses [versió de Marta Pera]


03 de febrer 2015

Desafinar


«El món, diguin el que diguin els cronistes del poder, desafina per norma.»


Adrià Pujol i Cruells, del seu blog

02 de febrer 2015

Presentació de PONERSE AL DÍA



el proper dijous 19 de febrer, a les 20.30, a l’Horiginal (C. Ferlandina, 29, de Barcelona, molt a prop del Macba), tindrà lloc el

VESPRE DE SANG I FETGE

En el marc del qual es presentarà per primer cop a la ciutat de Barcelona el curt


Dirigit pel prestigiós fotògraf i documentalisa Pep Bonet i amb guió d’un tal Joan Vigó

PERÒ AIXÒ NO ÉS TOT, NO!

La presentació del curt anirà precedida (i seguida) per:

RELATS VERTIGINOSOS, CUBELLS PLENS DE SANG, VÍSCERES, TERROR EXTREM, POESIA ESBUDELLADA, ASSASSINS EN SÈRIE, ANTROPÒFAGS...

AMB LA COL·LABORACIÓ IMPRESSIONANT, IMPRESCINDIBLE I ESTEL·LAR DE:

Actriu espectacular i artista plàstica total

Poetàs hiperbòlic i sensacional, magne traductor de Walt Whitman

Els quals em faran l'honor d'acompanyar-me en aquest vespre que promet ser un canó d’endorfina per als vostres cervells maltractats per la realitat.

Us ho perdreu? O és que teniu por? Si és gratis!