14 de novembre 2019

Falconeig



Com la mort,
talment la copa d’alabastre fi
implora el tacte sucós dels llavis,
l’incendi corpori
o l’harmonia visceral de l’excrement,
així el silenci edifica
l’habitacle secret de la paraula.
Fer i desfer les llums del meu paisatge,
oberta la matèria a l’ofici de la carn.
Com la mort,
falconeig de l’ombra i ritual de cossos.

Jaume Pont, Jardí bàrbar

13 de novembre 2019

Uniforme



«(…) despojado de todo asidero simbólico con el feliz y desdichado mundo de los hombres normales, que se salvan los unos a los otros hasta de las culpas más ostentosas gracias a esa invisibilidad que otorga el uniforme.»

Leopoldo María Panero, Narciso en el acorde último de las flautas

12 de novembre 2019

Qui no deixa res



«No se puede echar de menos durante mucho tiempo a quien no deja nada a su paso.»

Elizabeth Hardwick, Noches insomnes [traducció de Marta Alcaraz]

08 de novembre 2019

07 de novembre 2019

04 de novembre 2019

Vibració de les voreres



Treu la cadira al sol
fuma i saluda
mentre les ombres
et fan talls als pantalons.

Aixeca’t
serveix un quart de bourbon
posa l’ampolla a la bossa
fes l’espiral de paper
mentre la Bellesa
vibra a les voreres.

01 de novembre 2019

No hi ha tren



PIONERS

El tren avança
i a la vegada
no hi ha tren
ni ha nascut el moviment primer,
encara.

Tothom ha quedat amb algú.

Fins i tot l’home sol
s’ha criat a la finestra.

Anna Gual, Altres semideus


31 d’octubre 2019

Rutina



«Durante meses se abandonó a ese simulacro de la felicidad que es la rutina.»

Julio Ramón Ribeyro, Silvio en el Rosedal (a Antología personal)

30 d’octubre 2019

Avui EXHUMNACIONS POÈTIQUES i DOVLÀTOV a La Inexplicable


Com no podia ser d’altra manera, l’enorme èxit del projecte Poeta Resident a La Inexplicable ha passat completament desapercebut. Com diu el gran poeta Josep Palàcios,

«Cap flor de glòria no hem de guanyar en aquesta batalla:
sols la bellesa de ser supremament derrotats.»

I és des d’aquesta perspectiva gloriosament suïcida que emprenem de nou el gest del salt al buit, d’un buit ple de barri de Sants, d’un buit folrat de tossuderia imbatible, per anar a parar al mateix epicentre de sempre: els llibres, la poesia, les paraules fent surf a l’obaga d’aquesta Terra condemnada.

És des d’aquest penya-segat  on el megàfon s’esgargamella i proclama que no vol aixecar cap famèlica legió, que abomina de qualsevol cosa que s’assembli remotament a res col·lectiu, a cap intent fastigós de gregarisme execrable.

És des d’aquesta llibreria amb soterrani i refugi des d’on creixerà inexorablement el crit indòmit de la individualitat. De la sagrada acràcia creativa. Perquè només sabent-nos sols podrem deixar de ser orfes.

I per això exhumarem poesia d’on no n’hi havia. Aquest serà el miracle, molt més important que el dels pans i els peixos. A anys llum de fer pans de les pedres. Perquè qui ho vulgui podrà ser posseïdor de la bomba que fa esclatar narracions per fer-ne cràters de poemes.

Exhumació o mort!

I DESPRÉS...


29 d’octubre 2019

Demà EXHUMACIONS POÈTIQUES i DOVLÀTOV a la inexplicable


Com no podia ser d’altra manera, l’enorme èxit del projecte Poeta Resident a La Inexplicable ha passat completament desapercebut. Com diu el gran poeta Josep Palàcios,

«Cap flor de glòria no hem de guanyar en aquesta batalla:
sols la bellesa de ser supremament derrotats.»

I és des d’aquesta perspectiva gloriosament suïcida que emprenem de nou el gest del salt al buit, d’un buit ple de barri de Sants, d’un buit folrat de tossuderia imbatible, per anar a parar al mateix epicentre de sempre: els llibres, la poesia, les paraules fent surf a l’obaga d’aquesta Terra condemnada.

És des d’aquest penya-segat  on el megàfon s’esgargamella i proclama que no vol aixecar cap famèlica legió, que abomina de qualsevol cosa que s’assembli remotament a res col·lectiu, a cap intent fastigós de gregarisme execrable.

És des d’aquesta llibreria amb soterrani i refugi des d’on creixerà inexorablement el crit indòmit de la individualitat. De la sagrada acràcia creativa. Perquè només sabent-nos sols podrem deixar de ser orfes.

I per això exhumarem poesia d’on no n’hi havia. Aquest serà el miracle, molt més important que el dels pans i els peixos. A anys llum de fer pans de les pedres. Perquè qui ho vulgui podrà ser posseïdor de la bomba que fa esclatar narracions per fer-ne cràters de poemes.

Exhumació o mort!

I DESPRÉS...




28 d’octubre 2019

BAR



Bar

Llambrego l’òrbita dels cambrers.
El pedestal dels bevedors d’ombra.
Les àvies del cafè amb llet.
El gest absent de la lectora.

Reüllo el berenar dels policies.

Un xinès a la màquina
especula amb percentatges.

Al racó faig de mussol
atent al metrònom
de la vida dels altres.

24 d’octubre 2019

La novel·la



«Cuando en realidad sólo se puede ser gran novelista cuando no se quiere escribir otra cosa que una novela, con todos los riesgos que esto implica, cuando se la respeta y se admite por anticipado la posibilidad del fracaso, sin excusa ni defensa posible, pues de lo contrario la novela termina burlándose de nosotros.»

Julio Ramón Ribeyro, Prosas apátridas

23 d’octubre 2019

Algun lloc on amagar-se



«Podía ver el camino que se abría frente a mí. Yo era pobre e iba a continuar siéndolo. Pero tampoco deseaba especialmente tener dinero. No sabía qué es lo que quería. Sí, lo sabía. Deseaba algún lugar donde esconderme, algún sitio donde no tuviera que hacer nada. El pensamiento de llegar a ser alguien no sólo no me atraía sino que me enfermaba. Pensar en ser un abogado, concejal, ingeniero, cualquier cosa por el estilo, me parecía imposible. O casarme, tener hijos, enjaularme en la estructura familiar. Ir a algún sitio para trabajar todos los días y después volver. Era imposible. Hacer cosas normales como ir a comidas campestres, fiestas de Navidad, el 4 de Julio, el Día del Trabajo, el Día de la Madre... ¿acaso los hombres nacían para soportar esas cosas y luego morir? Prefería ser un lavaplatos, volver a mi pequeña habitación y emborracharme hasta dormirme.»
Charles Bukowski, La senda del perdedor [traducció de Jorge Berlanga y Ernesto Giménez-Caballero]

22 d’octubre 2019

Orgasme



«Què és un orgasme sinó la manifestació ocasional –i, per tant, real– d’una felicitat esclatant, sensual en diverses dimensions, totes pròpies i invasives?»

Màrius Sampere, Àlien i la terra Promesa

21 d’octubre 2019

Nèmesi



Nèmesi

No s’ho val
tret que sigui a llarg termini.
Quan no recordes
allò que et va ferir.
Només el dolor.

T’acostes primitiu
la bava et raja
sents esquerdes
al cruixir dels dits.

Però et lligues l’ànsia.
Cal que el ganivet sigui tranquil
i vols ser digne del forjat.

T’acostes.

Somrius.

A l’encaixada
a cau d’orella
recites l’odi.

Esventres.

Deixes enrere
la cascada de sopa
de sang i budells.

La gent xiscla
i corres vers la nit
amb els ulls molt oberts
entre rialles.


18 d’octubre 2019

POETRY SPAM


ATENCIÓ ATENCIÓ

Hi ha una nova revista antipoètica en marxa gràcies a l'energia de Joan Deusa i de moltíssima gent entusiasta


hi col·laboro amb autèntic plaer



17 d’octubre 2019

Espies i delators



«(...) saps que la principal arma dels tirans són els espies i els delators,  que cada dia naix un tirà i els espies i els delators es compren a un preu de misèria. »

Josep Palàcios, Ocells miralls (a La Imatge Vol. II)

16 d’octubre 2019

Proletariat digital




«La inteligencia artificial es una ilusión. No existe ni existirá (…) Lo que hay es software de códigos escritos por humanos para explotar a otros humanos. Todos trabajamos para Facebook o para Google. Cuando usas el buscador, generas un rastro, produces algo y eso es trabajo. Y luego sus algoritmos, producidos por humanos, se utilizan para anticipar tu comportamiento y el de los demás, para ganar dinero con tu trabajo. Es lo que llamo el proletariado digital. (…) el posthumanismo, el transhumanismo, la idea de que nuestras máquinas se parecen a nosotros y de que la inteligencia artificial nos amenaza es solo marketing. Es pura ideología para tener bajo control al proletariado digital.»

Markus Gabriel a l’entrevistan d’Ana Carbajosa (El País, 1.5.2019)


15 d’octubre 2019

Economistes



«El mismísimo Galbraith decía que la principal función de los economistas es hacer que los astrólogos parezcan respetables, y alguien los definió (a los economistas) como “esos expertos que hoy nos dicen lo que pasará mañana y mañana nos explicarán por qué no ha pasado”».

Carlo Fabretti, a l’article El profeta es un impostor: ciencia, seudociencia y protociencia (JotDown Magazine, agost de 2019)

10 d’octubre 2019

Abocador



"Vertedero. Obligados a vivir en la incesante acción, convertimos el presente en un desecho. Ni siquiera somos contemporáneos nuestros".

Ramón Andrés, Poesía reunida. Aforismos.

09 d’octubre 2019

Tabac i longevitat



«Si buscas la longevidad estás negando la vida. Porque ¿cómo estás viviendo? Yo siento que tengo que vivir cada momento. Y lo hago. Sé que fumar puede que mate, pero si es así es como la vida, es un lento asesino. En el paquete de cigarrillos dice: ‘Los fumadores mueren más jóvenes’. ¿Como Churchill? ¿Como Roosevelt? Fumó 10 cigarrillos al día durante 70 años. Hitler nunca fumó. No dejaba que nadie fumara en su presencia. Este es el triunfo de Adolf Hitler. Lo es, y no me gusta.»

David Hockney, a l’entrevista de Pablo Ximénez De Sandoval (El País Semanal, 10.10.2016)

04 d’octubre 2019

Aire



Retrato

Cuanto puede el aire es
Mostrarnos su semblante
De planeta vencido,
Quizás servirte de espejo
Cuando te desnudas
O tomar, sombríamente,
Tu lugar cuando respiro.


Jorge Eduardo Eielson, Doble diamante

03 d’octubre 2019

Natalitat



«Evidentemente, el afán reproductivo no afecta solo la individualidad familiar, sino que se extiende a escala mundial. El programa de la Agenda 2030 de las Naciones Unidas se propone acabar con los problemas del planeta, y ha localizado diecisiete «Objetivos de Desarrollo Sostenible» que hay que resolver imprescindiblemente. Y es interesante notar que casi todos los que se enumeran se solucionarían en buena parte con un control de la natalidad. Pero claro, es un tema caliente, que huele a eugenesia, castración y represión, y ni gobiernos ni expertos se atreverían a mencionar ni siquiera el asunto. Todos conocen y entienden perfectamente el problema y la solución, a grande y pequeña escala, pero no se puede mencionar, no se puede nombrar, ni siquiera insinuar entre líneas, como cualquier tabú que se precie. Porque la reproducción es sagrada, es un instinto natural. Y nos olvidamos de que también matar o violar son instintos naturales. En evolución el único parámetro que cuenta es cuánto te reproduces, tú y tu linaje. No hay otro valor que este a ojos de la selección natural. Cueste lo que cueste alcanzarlo. Cuanto más te reproduces, más se difundirán tus genes en las generaciones siguientes. Es la ley de las medusas, de los jabalíes, y de los piojos. Y la naturaleza, en su constante ambición de satisfacer este criterio, nunca es moral o justa.»

Emiliano Bruner, a l’article La leyendadel hombre mono, su triunfo y su maldición (Jot Down Magazine, desembre 2018)


30 de setembre 2019

A la gola


L’incendi
el Sol
la torradora.

Batega l’enllà
de pedra i sorra.

Respiro forn
m’ofego senil
en aquest teatre sense apuntador
amb l’aforament complet
d’alabatres a la gola.


27 de setembre 2019

Per no matar



En defensa del taco

El taco.
Nada de que es pobreza de leguaje,
es todo lo contrario,
riqueza y libertad de nuestro idioma.
¡Coño con los señores académicos que no sueltan uno!
(así les va en la vida).
El taco evita bofetadas,
bronquitis y altercados,
es ético, gracioso y sano,
“canto por no llorar”.
Yo taqueo por no matar.

Gloria Fuertes, El libro de Gloria Fuertes. Antología de poemas y vida.

26 de setembre 2019

Penjaments



«Fa uns anys vaig conèixer una mica alguns ambients de poetes a San Francisco, i la conclusió que en vaig treure és que les capelletes i l’amiguisme són arreu i en el mateix grau de putrefacció –poetes beat inclosos. I si parles amb artistes, aquests diuen més penjaments, encara, del seu gremi.»

Antoni Clapés, Converses - Antoni Clapés/Carles Hac Mor

25 de setembre 2019

Aigua




ara digues ‘aigua’

                            amb la solemnitat

del ritus


            com qui pronunciés
el nom prohibit d’un déu atàvic
i en fer-ho convoqués la fúria
acumulada al llarg dels anys

                                              digues
aigua


         i negui la veu els camins
i les dreceres
                      els marges que constrenyen

la vastitud sencera del paisatge.

Carles M. Sanuy, La condició lítia