28 de febrer 2019

Avui poeta resident a La Inexplicable

El dijous, 28 de febrer a les 18h en Joan Vigó torna a La inexplicable com a poeta resident.
Durant una hora, de 18h a 19h, en Vigó es passejarà per la llibreria, prendrà notes, potser escriurà un nou poema o algun fragment de la seva propera novel·la. Conversarà amb tothom qui s’apropi i vulgui preguntar-li per la seva poesia o saber més d’en Russell, el protagonista de la seva primera novel·la, Haiku a Brooklyn, que acaba d’editar a la col·lecció Cicuta de Labreu Edicions.
A més si compreu algun dels seus llibres podreu ser l’única persona assistent a un ‘recital d’aprop’.
Si voleu conèixer una mica més al nostre Poeta Resident tafanegeu el seu blog, Mafia mental, Per a tots els gustos: poesia, narrativa, exhumacions poètiques i fins i tot ha escrit i interpretat un curtmetratge: Ponerse al día

27 de febrer 2019

Demà poeta resident a La Inexplicable

El dijous, 28 de febrer a les 18h en Joan Vigó torna a La inexplicable com a poeta resident.
Durant una hora, de 18h a 19h, en Vigó es passejarà per la llibreria, prendrà notes, potser escriurà un nou poema o algun fragment de la seva propera novel·la. Conversarà amb tothom qui s’apropi i vulgui preguntar-li per la seva poesia o saber més d’en Russell, el protagonista de la seva primera novel·la, Haiku a Brooklyn, que acaba d’editar a la col·lecció Cicuta de Labreu Edicions.
A més si compreu algun dels seus llibres podreu ser l’única persona assistent a un ‘recital d’aprop’.
Si voleu conèixer una mica més al nostre Poeta Resident tafanegeu el seu blog, Mafia mental, Per a tots els gustos: poesia, narrativa, exhumacions poètiques i fins i tot ha escrit i interpretat un curtmetratge: Ponerse al día

25 de febrer 2019

22 de febrer 2019

Demà recital a Arenys de Mar - Generació (H)Original


DEMÀ 23 DE FEBRER


a les 19 hores
en el marc de l'exposició
GENERACIÓ (H)ORIGINAL

Presentació del llibre GENERACIÓ(H)ORIGINAL
a càrrec dels autors del projecte 
i de l’editora Ester Andorrà de LaBreu Edicions

Recital poètic a càrrec de Jordi Vintró i Joan Vigó

Centre Cultural Calisay
Riera pere Fita, 31
Arenys de Mar



21 de febrer 2019

El punt de vista administratiu



«No es difícil cambiar el nombre de pila, bueno, no quiero decir desde un punto de vista administrativo, casi nada es posible desde ese punto de vista, el objetivo de la administración es reducir al máximo tus posibilidades de vida, cuando no consigue pura y simplemente destruirla, desde el punto de vista administrativo un buen administrado es un administrado muerto»

Michel Houellebecq, Serotonina [traducció de Jaime Zulaika]

20 de febrer 2019

Botifarró antropocèntric



«El mito es una forma estereotipada de ver lo real, indudablemente. Lo que ocurre es que tiene una acepción noble cuando se relaciona con la poesía. Dice Lichtenberg que para que exista fuego tiene que haber un espacio, tiene que haber un vacío; sin espacio no hay fuego. El mito surge porque la ignorancia crea un espacio que se rellena con lo que se necesita, con lo que se quiere o con lo que sencillamente más a mano está. Entonces, los mitos son una especie de morcilla antropocéntrica, un relleno.»

Bernardo Atxaga, a l’entrevista d’Íñigo Domínguez (JotDown Magazine, gener 2019)

19 de febrer 2019

Allò que falta


«El poeta también existe en lo que le falta.»

Tomás Sánchez SantiagoCómo parar setenta pájaros (Antología poética)

14 de febrer 2019

Massa curta


«La vida es demasiado corta para entrar en todas las batallas.»

Anish Kapoor, a l’entrevista de Virginia Collera (El País Semanal, 14.8.2018)


13 de febrer 2019

Totèmic



«En cualquier caso, para mí los libros son un bien sin mezcla de mal alguno. En mi opinión, una pared, una habitación llena de buenos libros, es algo totémico. Estoy convencido de que los libros son algo tan bueno que muchas veces no hace falta ni leerlos. Basta tenerlos cerca para poder sentir su protección.»

Abelardo Linares, a l’entrevista de Fran G. Matute (Jot Down Magazine, març 2018)

12 de febrer 2019

Grandesa



«A veces uno no necesita El Partenón, ni otra gran estructura, cuando un edificio humilde o una cabina de teléfono exhibe su grandeza en la forma de expresar un significado.»

Joel Mereyowitz, a l’article de Gloria Crespo Maclennan (Babelia, El País, 12.10.2018)

08 de febrer 2019

Sense por



QUI NO TÉ POR

Qui no té por i estima a la vegada
la mar i el vent, es va fent gran així:
nedant sempre en perill damunt la cresta de l’onada.
Només d’un llamp en closa nit podrà morir.

Joan Vinyoli, A hores petites


07 de febrer 2019

Societat mesquina



«Nosaltres vam dir prou i cadascú ho va fer com va poder. Només per això ja valia la pena d’haver vingut a la vida en un planeta tan bonic, però en una societat tan mesquina.»

Joan Vinuesa i Baliu, Hem d’anar a l’Índia (records d’un viatge freak)

06 de febrer 2019

Desert


«Aquell desert, aquell desert després del desert, era la soledat. Jo hi venia caminant des de sempre, sobre la seva arena repetida.»

Josep Palàcios, alfAbet (a La imatge, vol. I)


05 de febrer 2019

Exili i reconciliació


«El poeta (i entenent que tothom pot ser poeta, que al poeta veritable no li calen llorers) és el que escriu, el que se’n sent i el que diu que n’és; no pertany a una categoria de persones humanes extraordinàries. Per a mi, el poeta està en desacord amb aquest món real i hi sent un desacord filosòfic i metafísic. I aquest malestar, es transforma en escriptura. Per tant, la poesia ens exilia del món i alhora ens reconcilia amb nosaltres.»


Antoni Clapés, a l’entrevista de Laura Basagaña (Llavor Cultural, gener de 2018)

04 de febrer 2019

01 de febrer 2019

Gala


Dura com un minúscul còdol marí,
sensata com una dona que estima i és estimada,
apassionada com una amant abandonada,
tendra com la mare d’un fill en perill,
dolça com un nen malalt,
silenciosa com el cor d’un bosc infinit,
enamorada com un jove animal cec,
freda com una fruita a l’ombra,
forta com els braços oberts d’un roure mil·lenari,
protectora com una gruta humida,
innocent com l’ou que s’acaba d’obrir,
pura com un home que rep l’extremunció,
hàbil com la trompa d’una abella vampiressa de les flors,
àgil com la cursa d’una arrel per un terra rocallós,
bona com l’aigua fresca d’una font un dia de molta calor.

Gala Dalí, La vida secreta. Diari inèdit [traducció d’Estrella de Diego]