29 de juny 2012

A la del què diran



Quin lent vast maldecap
et creua auster la cara.

La cicatriu ignorant.

La mirada igual a zero.

I així vius
pendent de què pensen
tots aquells que t’ignoren.

28 de juny 2012

Així va el món...



«Así va el mundo, hacia su destrucción manifiesta, que no será, pobres poetas, pésimos inventores, un Apocalipsis espectacular, una gran fiesta con fuegos artificiales místicos y revelaciones trascendentales en un cielo digitalizado, sino una caída completa en la banalidad, un ocaso de la grandeza, un hundimiento total de la vida en su sentido moral y un eclipse de la inteligencia en las simas de la trivialidad más absoluta y absorbente, como un programa de televisión eterno»

Juan Francisco Ferré, Providence

26 de juny 2012

Llibre obert



Un libro abierto también es la noche

Margueritte Duras, Escribir (traducció d’Ana Maria Moix)

25 de juny 2012

Un record se m’ha fet vespre



El tenia quasi tot
l’aire quallava
el mur, aquella cara, la veu,
el fanal exacte de l’exacta cantonada.
Fins i tot l’ombra del pedrís. L’angle.

De cop
mentre el passat sencer venia
el futur immediat d’aquell passat
ha fet més via.

I el record se m’ha fet vespre.

22 de juny 2012

Llindar de tenebra

.


lenguaje, lindero de tinieblas


Paul Celan, Compulsión de luz (versió de José Luís Reina Palazón)

21 de juny 2012

l'avís dels ocells



orenetes i falciots
celebren el capvespre
en vols a tocar del terrat

a sac passen i criden
la daga d’ala
talla l’aire en cercles que no entenc

l’obstinació concèntrica
xiscla per recordar-nos el no res

el vol travessa els ulls
un cop i un altre
en cercle d’obsessió

fins que per l’aliment o qui sap què
canvia el dibuix i l’acrobàcia
llavors s’allunyen amb el crit
per saludar a algú altre
amb l’encanteri del vol

llesquen cel
esquiven antenes
     salvatges
anuncien a crits l’estiu que s’acosta
l’humida estació de la mort

criden l’advertència
per això tornen
saben com som


SOBRE LA FOTOGRAFIA: 
L’oreneta de fusta forma part d’un grup de tres, totes diferents. Van ser fetes pel meu avi, Pep Vigó (Sitges 1903-Barcelona1973), ebenista, a finals de la dècada dels cinquanta o a principis dels seixanta del s. XX

19 de juny 2012

Petits detalls



«Cualquier poema bueno se convierte de alguna manera en algo abstracto. Pero siempre tiene que ver con la realidad, con la vida del poeta o con la vida de otros [...] la poesía se salva por los pequeños detalles.»

Wislawa Szymborska, a l’entrevista Pequeños detalles de Szymborska (Javier Rodríguez Marcos, El País, Babelia, 05.12.2009)

18 de juny 2012

El poema i la pedra



ARTE POÉTICA

                                        Every poem an epitaph
                                                                ELIOT

Un poema si no es una pedrada
–y en la sien–
es un fiambre de palabras muertas
si no es una pedrada que partiendo
de una honda certera
se incrusta en una sien
y ya hay un muerto.

Ramón Irigoyen, Cielos e inviernos

15 de juny 2012

Alliberament



El pitjor dels paisatges:
la bòfia indigne del retret
tacat amb el greix dels esclaus.

És lluny fa temps
rere boscos que mai no trepitjaré
vora els avencs del fàstic
a la vall possible del mai més.

Ara només busco paraules:
el camí sense mapes del meu desert.

14 de juny 2012

Res a fer



«I va caure el silenci del present, del qui ja no té els braons forts ni quinze anys, del qui ja sap que no ha fet res en tota la seva vida perquè no hi ha res a fer.»

Baltasar Porcel, La lluna i el Cala Llamp

13 de juny 2012

Collage mafiamental (13): La basílica Violència de l’última mort


Cliqueu per ampliar.
El text diu: 
"La basílica Violència de l'última mort obre un museu per finançar en quatre dies la rehabilitació.
Inquietud policial"

12 de juny 2012

Desnonament



M’embargaren la paraula
perquè devia temps al silenci.

Antonina Canyelles,  Pièrcing (a Putes i consentits)

11 de juny 2012

Temps enllà



Tots els records avui se’m barregen, tenaços
i, alhora, dòcils a la meva tasca
de saurí, que endevina les deus de l’aigua obscura
temps enllà, en un terreny ple de fonts estroncades...

Jordi Pàmias, del poema Jocs (a La casa dels avis)

08 de juny 2012

Tisora



La lluna bruta retalla el blanc.

Llum humida
veu de desert
memòria de sorra escrita amb noms i objectes.

Calma:
la mandra eterna bressola la contemplació.

La diagonal que delimita la fosca
m’ofereix dos segons de lucidesa
l’èxtasi efímer d’una revelació.

La felicitat intensa i breu d’un cop de puny de lluna.

07 de juny 2012

Rats



D'HORES DESPENTINADES

Ara que tinc les hores davant meu
i em xuclen temps endins despentinades
i em deixen el record sense relleu,
ineficaç forat de foradades
que es creuen per espais arrossegats;
ara que tinc davant xarop de llunes,
m'assec a llit i jec i dic als rats:
rosegadors, raeu-me, feu-me runes,
feu polseguera, feu rovell, feu cendra,
feu i desfeu el breu viatge breu,
aquest llampec, aquest brogit d'un dia,
feu i desfeu, preneu, tot és per prendre
ara que tinc les hores davant meu,
i que no tinc les hores que tenia.

Eduard Sanahuja, Mirador

05 de juny 2012

Semblança


«Tota semblança amb la coincidència és pura realitat!»


Josep Pedrals, El Furgatori

04 de juny 2012

Consells Picabia



«No trabajen, no amen, no lean, no piensen en mí; encontré la risa nueva que da el dejar ir. No hay nada que entender, vive para tu placer, no hay nada, nada, nada más que el valor que le darás tú mismo a todo.»

Francis Picabia, Jesucristo rastacuero (a Francis Picabia. Poemas, Vol. II, traducció de Tatiana Lipkes)

01 de juny 2012

El temps mai no es perd





El temps mai no es perd.
Les hores perdudes
són llegenda de monòlegs interiors.
Nits de vigília d’un vell que beu sol.

El temps mai no es perd
llisca
fa reguerots
brota memòries
es fa teranyina
gep i avenc
cruix de fusta.
Tot i els boscos d’agulles
sempre sap on va.

Els temps mai no es perd.
Com vols perdre un tren que no s’atura?