31 de gener 2012

Tot li fa profit



Que et quedi ben clar: no sóc poeta.
Malgrat tot, l’única forma de coneixement és la Poesia,
vull dir, després de tot un seguit de provatures, assajos,
errors, correccions i cerveses, he arribat a la conclusió
que hom només pot aprehendre i aprehendre’s
mitjançant el quefer poètic. El motiu o la raó?
En primer lloc, perquè és inclusiva,
a saber, no malgasta el temps amb blederies disseminatòries,
no entén de disciplines de bisturí ni divendres a l’hora de tancar,
com tampoc d’academicismes amb nota al peu de pàgina.
L’antítesi? El cientisme aristolèlico-darwinista
que tot ho empastissa amb colònia dogmàtica, exclusiva i lògica.
Després, perquè té un funcionament a mode d’oxímoron,
pots ficar-ho tot dins el mateix sac, tot li fa profit,
no lluca contradicció ni negació ni cap casta d’estira i amolla,
sinó només aquella creativitat fresca com una fulla de menta.
També, sobretot, perquè és existencial, de batec i cor ardent,
tant n’hi dónes, tant en vol, sens conèixer límit, enfront ni clausura:
profunda, abeurada d’immediatesa, quotidiana,
de posat tranquil, pacient com un fumador de pipa
i, tanmateix, bella com un figuera d’hivern.

Miquel Perelló, de l’Homenot que no diu res, tercera part de La transformació de la Nit en Incendi. Textos intempestius al marge.

30 de gener 2012

Doble hipòtesi



Si fos pirata
em dutxaria de mort.
Els taurons m’estimarien.

Si fos qui sóc
certa simpatia pels taurons
la voluntat de ser destral
amb un bolígraf.

27 de gener 2012

Suc poètic



Què ets tu, figura resplendent de llum negra o
la bogeria que crida en totes les figues?
Jo sóc suc de poesia.

Jaume C. Pons Alorda, a Il·lumniacions (Fongs by Lord Alorda)

26 de gener 2012

Què fer amb el desert



Enloquecer al desierto
es mejor que poblarlo.

Roberto Juarroz, del poema 21 de Novena poesía vertical

25 de gener 2012

Arxiu



Paperots a un calaix
empassen pols i boira.

Podries fer-ne llenya
però no.

Qui sap si un dia el got
hi troba no un tresor
sinó deutes mal pagats.

I passes comptes.

24 de gener 2012

Por



Sin compañía excepto el miedo


Cómo empezó todo esto y por qué estoy aquí
en esta barra arqueada con la pintura marrón descascarillada,
papegaai, mescal, hennessy, cerveza,
dos viscosas escupideras, sin compañía excepto el miedo:
miedo de la luz, de la primavera, del lamento
de aves y autobuses volando a sitios lejanos,
y de los estudiantes yendo a las carreras,
de chicas brincando con el aire en sus rostros,
pero sin compañía excepto el miedo,
miedo de la fuente volando: y todas las flores
que conocen el sol son mis enemigos,
¿estas, muertas, horas?

Malcolm Lowry, Poemas [versió de Mariano Antolín Rato]

23 de gener 2012

Vertebrar el deliri



«El problema no es escribir, sino corregir. Para corregir, tu estado de espíritu debe ser completamente diferente. Ahí se tiene que estar vigilante. Y tratar de vertebrar tu delirio.»

Antonio Lobo Antunes, a l’entrevista d’Antonio Jiménez Barca (Babelia, El País, 14.01.2010)

20 de gener 2012

No tornar



LLOCS

No tornis mai als llocs on has estat feliç
- les ciutats del matí a tres quarts de nou,
o l’arbre dels ocells de la innocència,
les heretats del mar, els ports orientals.
Els punts incandescents del mapa dels records
contrauen ombres fèrries com una malaltia,
i és alè d’agonia la bellesa que exhalen.

Quim Español, 70 poemes

19 de gener 2012

Rellegir



Torno a les pàgines del budell.

Paraules que voldria meves
a prestatges que vetllen
el taüt amable de paper i tinta.

Horitzó de mis, de jos
de lloms plens de dits.
Pols protectora de temps i miralls.

Torno a les pàgines del budell
trobo de nou totes les pells
que em fan l’abric de veus.

18 de gener 2012

Escriure segons Ponç Pons


CALÇOBRE


Perquè escriure és també donar un sentit al món
I salvar del neguit un temps mortal absurd
Persever en la nit tot cercant fervent mots
Que emotius m'apuntalin fets versos la vida


Ponç Pons

17 de gener 2012

L'existència del món


"Cuanto más claro uno ve el mundo, más obligado está a simular que este mundo no existe. A veces pasa."


Rodrigo Fresán, Mantra

16 de gener 2012

El poeta segons Cirlot



EL POETA

Ese hombre de cabellera dispersa, no es otra cosa que el exhumador de un mundo antes irredento. Ha aprendido, sufriendo, fórmulas mágicas que los otros desconocen: conjuros para evocar y recrear las danzas interiores.
Razas sordomudas, perdidas en sus parajes profundos, cobran voz bruscamente y, desde el valle dormido bajo la niebla, ese coral suena iluminando regiones desoladas o magníficas.
Así hasta que toda la tierra se convierte en eco.

Juan Eduardo Cirlot, a Árbol agónico.

13 de gener 2012

Marató de mini recitals


El passat dimecres, en la represa del cicle de recitacions de l'Horinal, la proposta va ser la d'obrir el micro a tots els que vam voler participar en aquesta experiència polièdrica. Tot un plaer participar-hi i escoltar tanta gent interessant.


Fotografia: blog de l'o.r.i.n.a.l.

Paisatges


Els paisatges són estats d'ànim
i el temps és un desdoblament
de la Història.


Joan Brossa, del poema Traient el foc a llum

11 de gener 2012

Carrer sol



La lluna al mur
maons i escletxes.
Els semàfors fan feina inútil.

Camino
faig fotos
intento entortolligar records
fer del passeig testimoni
de dubtes massa eterns.

Camino.
Devoro llambordes de nit.
Els fanals ho saben.

10 de gener 2012

Sense perdó


El temps, però, mai no perdona, mai:
la vida no val més que una clofolla,
i encara és massa dir.


Joan Vinyoli, del poema Ens crèiem únics

09 de gener 2012

Molestar


- L'important és molestar
i la resta són punyetes.
És més patrimoni humà
que les restes dels hitites.


Miquel Bauçà, Rudiments de saviesa

06 de gener 2012

Cantar


No ignoro lo que olvido.
Canto para olvidarlo.


Fernando Pessoa, Odas (1914-1934), de Ricardo Reis

05 de gener 2012

El poema


"El poema és una illa oberta al món on les ones són les paraules i el preu de la llibertat són els taurons."


Josep-Ramon Bach, L'enunciat

04 de gener 2012

El poeta parla


"5. El poeta nos habla a todos sin hacer diferencia de nada."


Nicanor Parra, del poema Nota sobre la lección de la antipoesía

03 de gener 2012

Walser i l'art


"Pues en eso consiste precisamente el arte: en convertir la necesidad en una ventaja. ¡Transformación, cuántas posibilidades albergas!"


Robert Walser, Escrito a lápiz. Microgramas 1 (1924-1925)

02 de gener 2012

Del costum



Pensar sempre
com una funerària
24 hores obert.

Pensar sempre
com una maleta perduda
una llibreta amagada
una navalla a un calaix.

Malgrat que l’udol no anirà lluny
arrossegat el passat, què em queda?

Ser faroner pastor d’antenes.
Brandar el pal de fregar del drama humà
amb paraules i silencis.