28 de febrer 2018

Salvar un país


«Salvar un país és més difícil que redimir el gènere humà. Però, com a pretensió, igual d’idiota.»

Josep Palàcios, Cops de daus (a La imatge, vol. I)


27 de febrer 2018

Trajecte




RES no hi ha que em separi
dels humans.
Aquest vent,
com als altres, m'exalta i em fa ser
feliç, vagament lliure.
Molt sovint he passat
pel camí de la llum,
els muscles erts
per la feixuga capa de l'hivern,
i he vist amb complaença la riuada
dels meus semblants.
Algú en diria viure,
potser més, escolar-se cap a les fondes simes,
si no fos perquè, sense jo voler-ho,
m'atur per veure com s'enlaira,
morat, de nit, un sol desconegut,
com al rellotge el darrer gra d'arena
un sol instant,
abans de caure a la copa invertida
del temps i l'obediència.

Margalida Pons, Altres poemes

23 de febrer 2018

Deshabitar


deshabitar la ciutat

on hi ha aquells barris, imagineu-hi camps.
on hi ha aquell estadi, imagineu-hi una masia.
on hi ha aquella avinguda, imagineu-hi maresmes.
on hi ha aquell jardí, imagineu-hi una pedrera.
on hi ha aquell port, imagineu-hi una platja.
on hi ha aquell passeig, imagineu-hi una riera.
on hi ha aquell carrer, imagineu-hi horts.
on hi ha aquella plaça, imagineu-hi un cementiri.

i així tota l’estona, fins a esborrar-ho tot.
i així tota l’estona, fins a esborrar-nos del tot.

Eduard Escoffet, Menys i tot


22 de febrer 2018

Incomoditat


“El poeta viu i expressa la seva incomoditat amb el món.”


Antoni Clapés, Converses - Antoni Clapés/Carles Hac Mor

21 de febrer 2018

Enuig


«El primer fastidio para un sistema totalitario es la literatura.»

Antonio Tabucchi, a l’entrevista d’Alberto Ojeda (El Cultural, 15.3.2010)


20 de febrer 2018

Coses


«Que et caigui el cigarret vol dir coses.»

Adrià Pujol Cruells, Picadura de Barcelona

19 de febrer 2018

Crònica d'un recital a La Inexplicable


Joan Vigó i Eduard Escoffet reciten a La Inexplicable


Arrel del recital que vaig compartir amb l'Eduard Escoffet a La Inexplicable el passat dimarts dia 13, he conegut un nou projecte vinculat a la poesia que té molt bona pinta.

Tres estudiants de periodisme de la UPF (la Nura Portella Genestar, la Clàudia Pérez Garriga i la Lúa Pena Dopazo) han engegat Barna'n Vers, un blog d'actualitat poètica a BCN.

Han estat molt amables en publicar una crònica d'aquest recital, cosa que els agraeixo moltíssim.

1000 gràcies a totes tres i ànims a sac!

16 de febrer 2018

Plantar


PLANTAR SOBRE LA TERRA

Plantar sobre la terra
els peus. Ja no tenir
por. Sentir com puja
la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra
aixoplugar algú que
també se senti sol, sola
com tu, com jo.

Montserrat Abelló, El blat del temps

15 de febrer 2018

Temps vegetal


La dimensió vegetal del temps


La mort s'atura sobre meu;
no m'esparvera, cau més aviat
dins l'àmbit de la nosa.
I s'escola la vida sobrant
de moltes hores, marge avall,
i creix la mort als arbres
que sobreviuen a casa pròpia.
Ressona, en el meu cap, la dimensió
vegetal del temps que no viuré
ni escriuran per nosaltres:
el temps de les tortugues
i els bibliòfils.

Margarita Ballester, L'infant i la mort

14 de febrer 2018

09 de febrer 2018

Sol


DIÀRIAMENT

Posa-li comes i punts
a aquesta angúnia
i bateja les illes
que suren damunt l'oli groguenc del pànic.
Perquè estàs sol, aquí, amb la teva eina
i a les fosques.
Troba-li la veta, a aquest caos,
i teixeix paraules i cançons:
perquè estàs sol i ningú no ha de venir
a aidar-te, si victoriós,
a desnossar la presa.
Si vençut, ningú no t'ha de plorar.
Edifica el teu dia i l'escarada
a part dels plors, a part
de les falzies i dolors que te resquillen,
dóna de banda les roses rialleres:
perquè estàs sol.
Únicament t'aguanta
el pols de la diagonal forjada
amb el teu esforç.
(Diàriament, tan diàriament, sols diàriament
aquesta labor te justifica diàriament).
Tan sols aquesta labor te justifica.


Guillem d'Efak, El poeta i la mina

08 de febrer 2018

Els nostres mals


"Esper el dia que desapareguin tots els Estats, perquè aquest dia desapareixeran tots els nostres mals."

Blai Bonet, a l'entrevista de F. Rotger (El dia del Mundo, 7.2.1993)

07 de febrer 2018

Fer nens


El més lleig del món modern
són els blocs dels habitatges,
no per la construcció,
ans perquè s'hi encabeixen
les parelles per fer nens.
Avui ja podríem fer-los 
de manera molt millor
en un sol palau de vidre. 


Miquel Bauçà, Els estats de connivència

06 de febrer 2018

Urbs


CIUTAT


Te n'he parlat tantes vegades, de la meva ciutat, 
la ciutat dels meus divuit anys, els carrers, les cases, 
el castell al cim, el riu, les sèquies, 
l'alegria dels bars, l'alegria del vi, 
els besos ebris, fugissers, com l'escuma, 
l'atzur del cel sota els àlbers del riu... 
Te n'he parlat tantes vegades, però alguna cosa 
més enllà de persones i objectes em fuig, 
alguna cosa molt meva, un vent íntim 
que hi és cobrint-ho tot com aleshores la boira.


Dolors Miquel, El vent i la casa tancada

05 de febrer 2018

L'evident


Als rails
sotracs de nit.
Ritmes de mapa.

Departament buit
farcit de presències
d’ecos confusos de maletes.
El somni inquiet em duu els absents.

Espurnes de pantògraf
grinyol de vies
vaivé que fa silenci allà on no hi és.

I malgrat tot, l’evident:
qualsevol que vol ser nen
saluda sempre els trens que passen.


02 de febrer 2018

Estar sol


CADA ÉSSER

Cada ésser està sol,
no pot sortir-ne, de l’u meravellós,
arreu és el punt isolat
i la seva rodona.

M’ho diu i torna a dir
l’eco superior: existir
és fer-ho a l’aigua i el foc. Tots dos
ens reclamen amorosament.

Aquesta solitud prové del pacte
entre l’elegit i l’insaciable
devorador dels àngels expulsats. Ara no sé
què segueix, només que cada ésser
està sol i Déu no va venir.

Màrius Sampere, Dèmens


01 de febrer 2018

La salvació de res


«Un dia, proclamarem desafiadorament: “Alliberats, per fi, de mestres i de referències, enmig d’una societat indiferent i fins i tot hostil, avui, els qui no estem compromesos en la salvació de res, ja podem fer, cadascú, la nostra pròpia literatura”.»

Josep Palàcios, Cops de daus (a La imatge, vol. I)