31 d’octubre 2017

L'escriptor


«(...) sea sincero o comediante, escritor es aquel que revela y se revela inevitablemente a través de la palabra escrita.»

Roberto Calasso, La Folie Baudelaire [traducció d’Edgardo Dobry]


30 d’octubre 2017

Jaume C. Pons Alorda m'entrevista a Núvol

foto | jaume c. pons alorda



Darrerament la llibreria Nollegiu de Poblenou ha estat l’espai on he entrevistat grans figures com Ana Blandiana o Denise Desautels. Qui no es pot sentir seduït per aquestes cortines vermelles de vellut de La Juanita antiga? Aquest regne de llibres és tota una institució, com altres llibreries i editorials que estan canviant a poc a poc el panorama. Torno al temple del llibreter Xavier Vidal, aquest cop, per entrevistar una figura diferent però igual d’apassionant, per la seva autenticitat i sinceritat i capacitat de sorpresa, un autor fins ara inèdit i que arriba a una primera publicació amb una feliç maduresa destacada: Joan Vigó (Barcelona, 1964), que ens presenta la seva primera obra poètica, Pastor d’antenes, a LaBreu Edicions, poemari que a hores d’ara ja ha arribat a una segona edició en molt poc temps i també ha estat motiu de filmació d’un nou vídeo de l’artista audiovisual Julián Álvarez. Aquest divendres 20 d’octubre, Joan Vigó ha participat en el Festival de Poesia Tocats de Lletra de Manresa en un recital a la preciosa Llibreria Papasseit. La seva rapsòdia, com és habitual en ell, és contundent, igual de contundent que quan ha dedicat la seva veu i la seva presència a qualsevol escenari, i és que Joan Vigó, mèdium d’excepció, havia estat, fins ara, la veu i la presència de l’autor rus Serguei Dovlàtov i d’altres figures excepcionals en esdeveniments públics. Però ara, aquí, per a Núvol, prodiga la seva obra i en parla amb bones i sàvies paraules, paraules atentes d’algú que com un caçador solitari ha sabut esperar el millor moment i la més encertada oportunitat per assolir la presa en la gran aventura de la supervivència i de la victòria final. El resultat és, en efecte, Pastor d’antenes, una fascinant mescla de textualisme, apocalipsi, subversió i manual d’urbanitat extrema.


25 d’octubre 2017

La novel·la


«(…) enamorados de ella, la vieja puta, la marrana sentimental y embustera, la vieja alcahueta madre de todos los sueños y encantamientos que el hombre es capaz de proyectar en este mundo. La novela.»

Juan Marsé, a l’article El paladar exquisito de la cabra (El País, 13.11.1994)


24 d’octubre 2017

Ofrena


Barbàrie íntima

M’he extirpat els òrgans
i te’ls he ofert
en ritual,
com tenim per costum
entre els pagans.
L’error:
no haver-te preguntat
quin déu adoraves.


Ramon Mas, Òsties

23 d’octubre 2017

Vídeo: Exhumacions poétiques segons Julián Álvarez


Fa uns dies vaig penjar el vídeo que Julián Álvarez va fer sobre Pastor d'antenes. De fet, aquell vídeo era un aprofitament del material improvisat que ell i Rosa Puig van copsar en una sessió de preparació per a un vídeo sobre les exhumacions poètiques que publico a La Charca Literaria.

En una segona sessió ens vam centrar en l'exhumació poètica que vaig publicar sobre Meridiano de sangre de Cormac McCarthy

I el resultat el teniu AQUÍ

13 d’octubre 2017

Absurd


QUIN ABSURD

Quin absurd, quina bestiesa!
Dius que aquest poema no l’entens.
Mira, un poema
és clar, l’has de llegir,
l’has de tastar, ensalivar,
l’has d’amassar, pair, fins i tot
el pots vomitar, però
entendre’l? Per què? No cal,
entendre’l, quin absurd, quina bestiesa.

A la velocitat de la llum
la llum ens avança
em deixa enrere,
cristalls de roca, la darrera vegada
de nosaltres.


Màrius Sampere, Dèmens

12 d’octubre 2017

Apàtrida


«Justament l’apàtrida esdevé lliure en un sentit nou i tan sols qui ja no està lligat a res no ha de tenir consideració amb res.»

Stefan Zweig, El món d’ahir. Memòries d’un europeu [traducció de Joan Fontcuberta]


11 d’octubre 2017

Els llibres són persones


«Intento tratar a los libros como ellos me tratan a mí, es decir, de hombre a hombre. Los libros son personas, o no son nada [...] En cuanto se quiere encontrar una utilidad utilitaria a la literatura se la ve languidecer, encogerse y perecer. Una librería es ese lugar gratuito y perfecto que no puede servir para nada.»


Claude Roy, El amante de las librerías (citat per Jorge Carrión, Librerías-edición ampliada)

10 d’octubre 2017

Natura humana


«La natura humana potser vacil·la entre el bé i el mal, però va directament a l’estupidesa.»

Josep Palàcios, Cops de daus (a La imatge, vol. I)


09 d’octubre 2017

Fong atòmic


Plànols a la sorra.

Cervesa al sol.

Cridar amorrat al coixí.

Tot inútil si el que vols
és com és què és qui.

Si les preguntes fan l’home:
per què l’arbre que dibuixa un nen
s’assembla sempre a un fong atòmic?





06 d’octubre 2017

Demà comença a Besalú Liberisliber


Aquest cap de setmana tindrà lloc a Besalú LIBERISLIBER 2017 

El dissabte dia 7, a les 19 h., a l'antic Hospital de Sant Julià
Tindré el plaer de participar a l'ESCARAMUSSA POÈTICA


05 d’octubre 2017

Liberisliber 2017 a Besalú


Aquest cap de setmana tindrà lloc a Besalú LIBERISLIBER 2017 

El dissabte dia 7, a les 19 h., a l'antic Hospital de Sant Julià
Tindré el plaer de participar a l'ESCARAMUSSA POÈTICA


03 d’octubre 2017

Prova d'amor


«Y es probable que llega a tanto el valor de un pedo, que es prueba de amor; pues hasta que dos se han peído en la cama, no tengo por acertado el amancebamiento»

Quevedo, Gracias y desgracias del ojo del culo


02 d’octubre 2017

Massa carretera


Aquesta nit té massa carretera
que no faig servir.
Massa benzinera abandonada.

Els solars fan niu.

Hi ha aquella llum de polígon.
Fanals bornis. Tristos
com la pols de ciment
aquell vespre al baixador de Vallcarca.

Trens assedegats de túnel
ombres predadores
el mar brillant de petroli
on la lluna escopia el gris.

Allà on regalimen
els fills i el gos que no tindré.