31 de desembre 2012

La nit escup a les portes...



La nit escup a les portes
la feina bruta dels fanals
totes les ombres

persianes inútils
reciten el mantra del vent

i jo testimoni absent
de la nit i de les hores
volto la sínia de l’inconscient.

28 de desembre 2012

Indefensió



“Sólo la literatura está indefensa. No vive por sí misma; es juego y desesperación.”

Franz Kafka, Diarios (1910-1923) (traducció de Feliu Formosa)

27 de desembre 2012

Salvavides



“La lectura es como el paracaidismo: en condiciones normales la practican algunos espíritus arriesgados, pero en caso de emergencia le salva la vida a cualquiera.”

Juan Villoro, de l’article Leer para vivir

26 de desembre 2012

Giacometti diu



“La finalitat de l’art no és reproduir la realitat, sinó crear una realitat de la mateixa intensitat.”

Alberto Giacometti

25 de desembre 2012

En Brossa s'hi posa



L'ESGLÉSIA CATÒLICA ESPANYOLA

Puta paparra, carronya on fermenta
La claveguera de la llum del dia,
Apunta el seu coet lluna opulenta
I implora no fallir la punteria.

Teixeix sotanes una aranya lenta.
Com ballen amb les vides per la via
Que va del militar a la serventa!
Despullen amb les ungles pedreria.

Ens fa de mare i de pare, i s'engreixa
De tèrbola tenebra, i no desdenya
De beneir la reixa de la queixa.

Be mossegaire, mal de tots nosaltres,
Aquesta activitat d'ensenyar els altres
Aplica-te-la, porca, a tu mateixa.


  
Joan Brossa, Poesia rasa
Els poemes de Joan Brossa

24 de desembre 2012

Un dia



Un dia potser t’emportis
el pòrtic
l’envà difús de nosaltres.

Serà el moment mirall
la fosca pou dels ulls
el rebrec abisme
l’espai més gran entre costelles
ple de devastació
d’inútil celobert.

Hauré de tornar a fer obres.
A fer més gran
el terrat sense baranes del meu desert.

21 de desembre 2012

L'home sol





SOL 

A voltes, en llevar-se, l'home sol  
sent fred al cor, una dent que el mossega  
a causa de no haver sota el llençol, 
durant la nit, un cos per a la brega. 


I es mou feixuc, amb la recança oberta  
d'abandonar un lligam que desconeix,  
i mira el llit de nou i empal.lideix,  
veient la companyia tan deserta. 


Viu amb el pensament alatrencat,  
com si tot l'univers mudés de ruta  
i no trobés una esfera segura. 


I va tot sol i sent nosa al costat:  
algú que en el flanc dret se li detura  
fent-li present la seva vida eixuta.  


Josep Palau i Fabre, Càncer



20 de desembre 2012

Com entrar




"Hay que entrar en uno mismo armado hasta los dientes."

Paul Valéry, Cuadernos (1894-1945) (versió d’Andrés Sánchez Robaina)

19 de desembre 2012

Una teoría



TEORÍA

Soy lo que me rodea.

Las mujeres comprenden esto.
No se puede ser duquesa
A cien yardas de un carruaje.

Esto, pues, son retratos:
Un vestíbulo negro;
una cama alta rodeada de cortinas.

Esto son sólo ejemplos.

Wallace Stevens (versió d’Andrés Sánchez Robayna)

18 de desembre 2012

Cap por



El terror no és a la mort
és a l’oblit
aquest desert inevitable.

I cal assassinar la por
amb la mateixa arma:
               oblidant-la.

Ni és delicte
ni te’n fan pagar fiança.

17 de desembre 2012

L’artista anteriorment ignorat com a Ferran Garcia



El passat dimecres dia 12 (del 12 del 12) a l’Horiginal, a banda del recital de Carmen Camacho, els assistents vam tenir la sort de poder admirar l’exposició efímera d’en Ferran Garcia. Els habituals de l’H ja coneixem la seva obra, present a l’espai en diverses peces i intervencions artístiques que decoren i donen personalitat a aquest espai poètic, del qual el propi artista que ens ocupa i en Josep Pedrals en són factòtums.

“Escultures i objectes més o menys poètics” (sic) enfilats en 12 cadires, interpel·len l’espectador. Broques de finíssima factura que fan tremir el cervell amb pessigolles d’ironia. Poesia en estat pur i salvatge que brolla de la clepsa d’en Ferran. Tot un privilegi.















14 de desembre 2012

Ulises Lima diu


1 poeta es 1 microbio
      1 virus que habla
inundando con su vejiga-tercer ojo
Llorando lágrimas rojas
bajo la luz-celofán de las estrellas
rodando como una pastilla para seguir: seguir & seguir

Mario Santiago Papasquiaro, fragment del poema Sueño sin fin

13 de desembre 2012

Veïnat


Sap si la senyora ernesta
encara viu al tercer
és que truco i no contesta
no no ho sé sóc nou no ho sé

Enric Casasses, Coltells

12 de desembre 2012

Atzars



En poc temps he experimentat dues casualitats literàries. Sense tenir més referències que les dels autors, i no sobre les obres que ens ocupen, he viscut, he llegit (i no és el mateix?) obres que mantenen certa connexió. Per una banda, Elegia de Philip Roth i El mar de John Banville. Una darrera l’altra. Reflexions sobre la pèrdua, sobre el comiat del món, la solitud. Variacions sobre l’insomni existencial. Els dos llibres que he llegit després: Reflexiones de Robinsón ante un bacalao, de Manuel Vázquez Montalbán i La invención de Morel, d’Adolfo Bioy Casares. Dues obres sobre nàufrags que van a parar a una illa, un dels recursos per poder explicar-se el món a un mateix. Si la protagonista femenina de la primera duu el nom de Muriel, serà Morel el nom del personatge que vertebra la segona.

Segueix la vida i segueixen les casualitats. Tot normal.

11 de desembre 2012

Insomni


Demà serà diumenge: qui matina
per no fer res ja tem
que s'allarguin doloses
les hores,
insinuant-li devessalls d'insomne
suplici, sòrdides afliccions.

Joan Todó, del poema XXXIV (a El fàstic que us cega)

10 de desembre 2012

Efímera carn



Els forats s’enterren.
Seran ascensor del metro.

La nit tot ho aclapara
la vorera
tanques
rases
maquinàries aturades.

A tot arreu
el fals silenci de la ciutat
em parla greu
amb gest gamberro
altivament
de la tenacitat del ferro
de la llarga vida del ciment.

07 de desembre 2012

Aprenentatges



Niño al revés

Como un niño al revés, aprender a escribir quizá consista en desaprender a hablar. En ir desactivando automatismos, expresiones ajenas, conceptos heredados, hasta toparse con la pavorosa incertidumbre de cómo decir las cosas. Desde ese punto de vista, alguien que se declare experto en escritura sería lo contrario de un escritor.

Andrés Neuman, del seu blog Microrréplicas

06 de desembre 2012

Paraules



Por eso estoy en las palabras.

Porque a pesar de todo, contra razón, salvado
queda el que dijo. Y nada,
contra razón también, queda del que calló,
sino el molde vacío de su materia muda.

Por eso estoy con las palabras y por eso
redescubro un sentido al sinsentido en ellas
y repito sonidos que heredé sin quererlo
y es mi roce en su uso mi paso por la historia.

Jesús Munárriz, del poema Por eso estoy en las palabras... (a Viajes y estancias)

05 de desembre 2012

Escriure



escribir
para confundir las palabras
y que las cosas aparezcan

Chantal Maillard, del poema Escribir (a Matar a Platón)

04 de desembre 2012

Casualitat



«El escritor suizo Friedrich Dürrenmatt dijo que cuanto con más precisión la gente planifique su futuro, más duramente le va a golpear la casualidad.»

Anton Zeilinger, a l’entrevista d’Ima Sanchís a La Contra (La Vanguardia, 24.11.2012)

03 de desembre 2012

Alehop



Salta, salta sense por
que l’avenc és la taverna
de dipsòmans mariners
que pesquen a la llanterna.

Salta, salta sense por
cada rem et farà d’ala
millor que caure de cop
és gaudir de la baixada.

Salta, salta sense por
res no perd qui res no guanya
a baix t’esclatarà el cap
metafòrica magrana.

Cada vegada més
saltadors a les baranes
saluden els vianants
abans de precipitar-se.

Hi ha la sang dels mariners
hi ha la sang de tots, humana
que decora celoberts
les parets de cada casa
les andanes de mil trens
les banyeres embussades
tots els anhels perduts
la decebuda mirada
els ulls blancs de l’univers
les paraules oblidades
de tots els que sense voler
ja no poden més de tantes
cerimònies i marrades
d’un camí que no duu enlloc.
De tant saber-ho ja cansa.

Salta, salta sense por
els accidents d’aquest mapa
les mil formes de dir prou
són de llei com ho és la plata.