31 de juliol 2014

Els pilars de la societat


«Com és ben sabut, el món és imperfecte. Els pilars de la societat són la cobdícia, la por i la venalitat. El conflicte entre el somni i la realitat ja fa mil·lenis que dura. En lloc de la desitjada harmonia, són el caos i el desordre els qui imperen al món.»

Serguei Dovlàtov, La Zona. Apunts d’un vigilant de camp [traducció de Miquel Cabal]


30 de juliol 2014

Pauta del canvi relatiu


«Y es que, después de todo, no hay más cera de la que arde, a pesar de nuestra insistente tendencia a considerar que lo actual es lo más importante, tal y como escribía satíricamente Douglas Adams, autor de Guía del autoestopista galáctico, en un artículo publicado en The Sunday Times, el 29 de agosto de 1999, a propósito de nuestra reacción frente los avances tecnológicos, que cambian tu vida más de lo que crees, y también menos de lo que crees:
Me imagino que las generaciones anteriores tuvieron que aguantar refunfuñando y resoplando la aparición de inventos como la televisión, el teléfono, el cine, la radio, el coche, la bicicleta, la imprenta, la rueda, etcétera, pero no te creas que hemos aprendido cómo funciona la cosa, a saber:
1. Todo lo que ya está en el mundo cuando naciste es normal.
2. Todo lo que se inventa entre este momento y antes de que cumplas los treinta es increíblemente emocionante y creativo y, con un poco de suerte, puedes vivir de eso.
3. Todo lo que se inventa después de que hayas cumplido los treinta va contra el orden natural de las cosas y es el comienzo del fin de la civilización tal y como la conocemos, hasta que se haya utilizado durante unos diez años y empiece poco a poco a considerarse normal.»


Sergio Parra, a l,’article ¡Cuidado! Cuando los libros fueron como internet (Jotdown)

29 de juliol 2014

La literatura del futur


«Fue como si hubieran vuelto los días en que la vida era simplemente la vida, cuando se charlaba y no había e-mails ni iPhones y cada uno iba por ahí suelto, a solas con su metafísica, y aún era posible que dos personas, en medio del desvarío general, dialogaran sobre el mundo. Quiero pensar, me dije, que así será la literatura en el futuro.»

Enrique Vila-Matas, a l’article Aquel día brutal (El País, 06.05.2014)


28 de juliol 2014

Cavall


Dos ionquis al metro
galtes cràter
ulls horitzó.

Ell xerra lent, ennassat
ella dorm i camina.
Inèrcia de lletania.

Cavalcaran la dosi
retoparan fins a la lluna
desemparats
amb crosses d’agulla.


25 de juliol 2014

Tot


UN HOME ESTERNUDA

Un home esternuda.
Passa un cotxe.
Un botiguer tira la porta de ferro avall.
Passa una dona amb una garrafa plena d'aigua.
Me'n vaig a dormir.
Això és tot. 

Joan Brossa, Em va fer Joan Brossa

24 de juliol 2014

Buscar i trobar


«Una biblioteca sin límites precisos en la que nunca se encuentra el libro que se está buscando pero en la que siempre se encuentra el libro que debería buscarse.»

Rodrigo Fresán, La parte inventada

23 de juliol 2014

Sofre


Em clogueren un ull
perquè deia la veritat
i la veritat
no fa estiu.

Per això,
tot el que he dit abans
és mentida,
ara només importa
el sofre dels portals de les cases.
Repel·lir i espantar els cans.
Ara només
reciclam el plàstic dur.


Pau Vadell, AKBAR

22 de juliol 2014

Perduts


Todos los hombres y todas las ciudades están perdidos en su soledad.

Enrique Vila_Matas, El viaje vertical


21 de juliol 2014

Deliri fet de trens


Esperar l’hora
que no és cap hora
no vol dir res.

Aixeta seca.

Gola desert.

Tornar al rellotge
als minuts míssil
als dies Mach 10
segur que aquest deliri
fet de trens
de mil vagons
amb inèrcia feta trons
i de desfici
es torna alè foc
de crit remot
d’un sacrifici
bastit amb
minuteres d’or.

Tic tac de por.

Precipici.


18 de juliol 2014

Curt molt curt


Cortísimo metraje

Automovilista en vacaciones recorre las montañas del centro de Francia, se aburre lejos de la ciudad y de la vida nocturna. Muchacha le hace le gesto usual del auto stop, tímidamente pregunta si dirección Beaune o Tournus. En la carretera unas palabras, hermoso perfil moreno que pocas veces pleno rostro, lacónicamente a las preguntas del que ahora, mirando los muslos desnudos contra el asiento rojo. Al término de un viraje el auto sale de la carretera y se pierde en lo más espeso. De reojo sintiendo cómo cruza las manos sobre la minifalda mientras el terror poco a poco. Bajo los árboles una profunda gruta vegetal donde se podrá, salta del auto, la otra portezuela y brutalmente por los hombros. La muchacha lo mira como si no, se deja bajar del auto sabiendo que en la soledad del bosque. Cuando la mano por la cintura para arrastrarla entre los árboles, pistola del bolso y a la sien. Después billetera, verifica bien llena, de paso roba el auto que abandonará algunos kilómetros más lejos sin dejar la menor impresión digital porque en este oficio no hay que descuidarse.

Julio Cortázar, Último round (Volum II)


17 de juliol 2014

Escriure poesia


“Escriure poesia, ara per ara, ja no és ni una angoixa d’influències, sinó una malenconia d’allò que cal tornar a dir.”

Antoni Martí Monterde, a l’Epíleg del poemari de Joan Todó Los Fòssils (al ras)


16 de juliol 2014

Què faries si...?


       ¿Qué haría si dejara de escribir?

       Leería. Han sido mis dos ocupaciones vitales. Por suerte no he perdido el hambre, la exaltación y el placer de leer. Es una de las pocas cosas que he conservado desde la infancia.

César Aira, a l’entrevista de Francesc Relea (El País, 29.06.2002)


15 de juliol 2014

Demolició


“Toda vida es un proceso de demolición.”

Francis Scott Fitzgerald, El crack up [traducció de Mariano Antolín Rato]


14 de juliol 2014

Vent


Les antenes quan fa vent
recullen els cabells i els
fils dels records dels morts.

S’hi aferren estones
però el vent esmola l’oblit
i se’ls endú cada diumenge.


11 de juliol 2014

Ermitans


El que mai no comprendré
són els frares i les monges.
Si, en canvi, els ermitans.
Uns defugen la comuna,
per entrar en una altra més
virulent i viciosa.
Els que tornen ermitans
sembla que només en fugin. 


Miquel Bauçà, Els estats de connivència

10 de juliol 2014

Injustícia extrema


«Es extremadamente injusto el que, seguro, ni yo ni nadie disponga del tiempo, de todo-el-tiempo-del mundo, para leer todo aquello que necesita leer primero para escribir después.»

Rodrigo Fresán, La parte inventada

09 de juliol 2014

Somni


El sueño, esa nieve dulce
que besa el rostro, lo roe hasta encontrar
debajo, sostenido por hilos musicales,
el otro que despierta.

Julio Cortázar, Último round (Volum I)


08 de juliol 2014

Ateus


«Els ateus devem ser els més absoluts buscadors de déu que hi ha. La demostració d’això és que no ens conformem amb qualsevol cosa.»


Jordi Domènech, La llei del parèntesi (o tota precaució és poca)

07 de juliol 2014

Gobi


Desposseeix-me del neguit
dels maldecaps baqueta.

Desertitza’m la pell.
Fes-me un Gobi.


04 de juliol 2014

Poesia i sorpresa


La poesia ha de sorprendre?

Ha de sorprendre i ha de sobtar. Jo sempre dic que escric més des de la commoció que no des de l’emoció. De les coses que m’emocionen no n’escriuré res… A mi em commocionen coses més de la vida de cada dia, coses més bastes. I sobre el final dels poemes… és com si tancàs el calaix i rodàs clau, com si digués, ara està ben acabat, amb una frenada seca. Surt així, espontàniament.


Antonina Canyelles, a l’entrevista de d’Antoni Riera

03 de juliol 2014

Llegir


Y sé que hasta que termine de leer esos libros voy a ser feliz. Y si después la vida se pone cruda o me acorrala, no hay problema. Los volveré a leer.

Miguel Boyero, a l’article Jean Echenoz, esa adicción a perpetuidad (El País, 10.05.2014)

02 de juliol 2014

Lectors



¿Y los lectores serán una especie de gente rara, de espectros?

No, no, tampoco. Será un hobby minoritario. Unos criarán perros y peces tropicales, otros leerán. Como lo que es hoy leer poesía. Existen poetas, se les publica, pero los lectores de poesía son una minoría. Eso ocurrirá.

Philip Roth, a l’entrevista de Jesús Ruiz Mantilla Las pantallas nos han derrotado (El País, 23.03.2008)


01 de juliol 2014

Les Males Herbes núm. 9


Per passar una bona estona, per constatar que pot existir, com diuen els editors de Les Males Herbes, “una publicació casolana que, entre el terror i la ciència ficció, però sense casar-se del tot amb el gènere, us farà passar alguns moments deliciosos al costat d'altres entranyablement repugnants. Amb una tria de relats d'allò més variada, i potser una mica més pulp que les dels números anteriors, ens omple de satisfacció oferir-vos una altra entrega del nostre cavall de batalla.”

Torno a tenir l’honor de publicar-hi, amb el relat El monstre del Poblenou, un relat poètic, antropofàgic i visceral. La coberta i les il·lustracions són obra del gran Víctor Nubla.

I aquí l’índex complert:

Carracarracarrac, de Carla Benet
L'home retrospectiu, de Subal Quinina
Primavera nuclear, de Ruy d'Aleixo
Komplekse Sykepleier, d'Aitor Garay
El monstre del Poblenou, de Joan Vigó
El mariachi del cobrament, d'Enric Herce
L'alè, de Carla Benet 
La magdalena del senyor Sistachs, de Pere Grament

De moment la podeu comprar a:

BARCELONA:
Llibreria Gigamesh (c/ Bailén, 8)
Llibreria Cap i Cua (c/ Torrent de l'olla, 99)
Llibreria Calders (Passatge Pere Calders, 9)
Laie CCCB (C/ Montalegre, 5)
La Central del Raval (C/ Elisabets, 6)

SABADELL:
La Llar del Llibre (C/ St Antoni, 20)