30 de setembre 2011

Costums


Costumbres

no es para quedarnos en casa que hacemos una casa
no es para quedarnos en el amor que amamos
y no morimos para morir
tenemos sed y
paciencias de animal.

Juan Gelman

29 de setembre 2011

Lliure designació


Tots som orfes de raons
cap verb no conjuga el futur.

Un dia venen paraules
s’aboquen al pedrís
cauen et truquen fas de porta
i s’ancoren als budells.

Qui hi és cridat s’hi embranca.

28 de setembre 2011

Poema


EL POEMA

Passen paraules com núvols
pel cel blanc del pensament.
Un vent tossut les agrupa
i en fa un text de borra, gris.
Només quan porta prou càrrega,
neix el poema: un llampec.

Narcís ComadiraL'art de la fuga

27 de setembre 2011

Cara a cara


Nunca entendí lo que es un laberinto...

Nunca entendí lo que es un laberinto
hasta que cara a cara con mi mismo
perfil hurgara en el espejo matutino
con que me lavo el polvo y me preciso.

Porque así somos más de lo que fuimos
a la orilla del sol alado y fino:
de sangre reja y muro bien vestidos
de moho y vaho y rata amados hijos.

Roque Dalton

26 de setembre 2011

Departament d'objectes perduts


Em cal una paraula a la boca
que no tinc
un mot de pedra que va caure
des d’un balcó
una nit de cap d’any.

Ampolles proeses llum cementiri
platja, pirotècnia
l’aire dens de pólvora.

Vaig veure com queia
rebotant entre baranes
fidel al seu destí.

23 de setembre 2011

La vida i la muralla



Una pedra damunt una altra pedra;
així la vida i la muralla.

Antonina Canyelles, del poemari Piercing

22 de setembre 2011

Ser artista


“(...) ser artista, en su opinión, era ante todo ser alguien sometido. Sometido a mensajes misteriosos, imprevisibles, que a falta de algo mejor y en ausencia de de toda creencia religiosa había que calificar de intuiciones; mensajes que no por ello ordenaban de manera menos imperiosa, categórica, sin dejarte la menor posibilidad de escabullirte, a no ser que perdieras toda noción de integridad y de respeto por ti mismo. Esos mensajes podían entrañar la destrucción de una obra, y hasta un conjunto entero de obras, para emprender una nueva dirección o incluso a veces sin un rumbo en absoluto, sin disponer de ningún proyecto, de la menor esperanza de continuación.”

Michel Houellebecq, El mapa y el territorio

21 de setembre 2011

Pensament i creació


"Siempre he dicho que los cuadros generan ideas y no que las ideas generan pinturas, es decir, intento conseguir que las obras generen pensamiento. Es como cuando se hace el amor en las películas, que se fuma antes y después pero no durante. Igual en la pintura y el arte. Hay que pensar antes y después pero no durante el momento de la creación, porque a veces el pensamiento paraliza".

Miquel Barceló, a l’entrevista de Rocío García No tengo deudas con el cine (El País, 21.09.2011)

20 de setembre 2011

Certesa 20110504



Solitud de bolígraf
bombolla de paper
dibuixo paraules navalla.

Com un riu de qui sap què
com l’odi ressentit
al fons d’una cova d’ombres.

Mai no tindré un gat.

19 de setembre 2011

Oblits


“Uno de los rasgos del tiempo postmoderno ha venido a ser el eclecticismo valorativo, la capacidad omnívora de volver sobre todo el pasado y no olvidarse de nada, aunque esa memoria sea tan fugaz como la proverbial de los moradores de una pecera. Aparentemente, todo se rescata, se conmemora, se reimprime..., pero lo cierto es que al día siguiente todo se olvida (...)”

José-Carlos Mainier, a l’article Para una cartografía de los olvidos en la literatura (El País, Babelia, 17.09.2011)

16 de setembre 2011

Misteri


"Todas las cosas tienen su misterio, y la poesía es el misterio que tienen todas las cosas."


Federico García Lorca

15 de setembre 2011

Del mètode



Per fer d’explorador
i creuar les boires
trio els mots.

Després ve més boira
moure’s per l’esquerp
triar els maons.

Oblidar per poder recordar
triant com es pot el com
i com es pot escriure-ho.

14 de setembre 2011

Cert fàstic



“No puedo decir que odiase al mundo, a los hombres y mujeres, pero sentía un cierto asco que me separaba de obreros y comerciantes, de mentirosos y amantes, de la gente feliz y hombres poderosos, de padres de familia y padres del conocimiento, de la esperanza, de la lucha, de la fuerza, de sabios y funcionarios, de muertos y médicos y sacerdotes, y ahora, décadas más tarde, siento el mismo asco. Por supuesto, sólo es la historia de un hombre, o una visión de la realidad por un hombre.”

Charles Bukowski, del conte Un par de winos (a Se busca una mujer)

13 de setembre 2011

Catalans



“Si és molt cert que potser nosaltres no ho veurem, perquè ja serem morts i enterrats, també és cert que els qui vinguin després de nosaltres veuran que els reis de la terra o els qui governin les nacions, s'agenollaran davant Catalunya i aleshores serà quan els qui hagin llegit aquest llibre, si encara en queda algun exemplar, comprendran la raó que tenia el seu autor, que, rient rient, deia les coses més serioses que es poden dir, perquè estem persuadits que temps a venir, si les coses no canvien i van pel camí que van, dels catalans se'n dirà "els compatriotes de la veritat" i tots els estrangers ens miraran com si miressin la sang de la veritat, i quan donaran la mà a un germà nostre, ultra el respecte i l'admiració que li tindran, els semblarà que toquen la veritat amb les mans, i com que n'hi haurà molts que es posaran a plorar d'alegria, els catalans els hauran d'eixugar els ulls amb el mocador, i ésser català equivaldrà a tenir les despeses pagades a tot arreu allà on un hom vagi, perquè bastarà i sobrarà que sigui català perquè la gent el tingui a casa seva o li pagui la fonda, que és el millor obsequi que se'ns pot fer als catalans quan anem pel món, i, comptat i debatut, valdrà més ésser català que milionari i, com que les aparences enganyen, encara que sigui més ignorant que un ase, quan els estrangers veuran un català es pensaran que és un savi que porta la veritat a la mà, i això farà que quan Catalunya es vegi reina i senyora del món serà tanta la nostra fama i l'admiració que se'ns tindrà a tot arreu que hi haurà molts catalans que, per modèstia, no gosaran dir que ho són i es faran passar per estrangers.”

Francesc Pujols, La dominació catalana

12 de setembre 2011

Estar en el secret



Estás en el secreto de la poesia
Y ya en ningún lugar puedes estar seguro
Ni en las palabras ni en la aventura

Roberto Bolaño, del poema La victoria (a La Universidad Desconocida)

09 de setembre 2011

Com la sorra



Ara sé
que totes aquestes paraules
tenen el forat segur
sota un llit de roques
entre murades seques
damunt llesques de plom.

Ara sé
que tot això que en diuen món
és la lenta fi de l’home
un tatuatge absurd
en pell de lava.

Ara sé
que això ja ho sabia.

Ara sé
i què.

08 de setembre 2011

La poesia no s'acaba mai



"I la poesia no s’acaba mai perquè és la realitat la que no té fi."

Joan Margarit, a l’Epíleg de Casa de Misericòrdia

07 de setembre 2011

La manera d'acabar un poema



la manera de acabar un poema
como éste
es guardar silencio
de repente

Charles Bukowski, del poema el amor y la fama y la muerte

06 de setembre 2011

Malgrat la finestra



Com un edifici soviètic
ple de finestres grises.

Així aquesta tarda
de tedi de gos
al fons d’aquesta galeria
erma com un pastís de lluna
devastada per dins
on el nervi roent fa forat
i malparit
no deixa de fer-ne.

Malgrat la finestra
no puc passar de la porta.

05 de setembre 2011

Mans



Altar de pedra, olor de celobert
Verge de cera, cara de mel
lligada amb seda i or, les mans tenyides de sol.

Jaume Sisa, de la cançó Mort al veïnat (La Catedral)

02 de setembre 2011

Desferra



Ferro brut
cautxú fet cuc
llenties de vidre
tot eixut.

Com un monument a la humanitat
el vehicle cremat.

01 de setembre 2011

Ulls


avui els ulls són llops
i endevinen la carn dels fantasmes.


Francesc Garriga Barata, Camins de serp