Ruïnes

NERÓ CONTEMPLA LES RUÏNES DE ROMA

L'aire és dens. Mai

no havia vist aquests colors, el fum.

I aquesta olor...

Quin déu

ha respirat mai tanta vida?

Sempre

he envejat aqueix Crist -morir

sota els esputs de la plebs,

ferit el cos i l'ànima perduda.

Ell existí, jo ja vaig néixer mort.

Andreu Vidal, L’animal que no existeix

Filferros

LA LLUNA entre filferros, clara.

Filferros.

El filferro de la llum,

el filferro del telèfon...

Una estrella sobre un fanal,

sembla que reposi, immòbil, lenta.

Quotidiana virtut de baixar els fems al carrer,

de vespre.

Andreu Vidal, Xicraini, nit de portes cremades

No ens han sentit

INSTANT

és necessari i forçós seguir gastant més paraules

perquè encara no ens han sentit

o si ens han sentit s'han tapat finament les orelles

o n'han sentits massa que duien fang a la boca

perquè han posat massa floritures al que no és per florir.

Andreu Vidal, Xicraini, nit de portes cremades

Com una ombra

7.

passa com una ombra
a través de

amb la perdurable
fugacitat del que no

boirosa figura
entrevista entre

                                    presagi de

Andreu Vidal, Necròpsia

Somni enredat

4. 

Duies un somni
enredat entre els cabells,
un somni massa bell
que volgueres
empresonar entre els teus
tan dolços braços,
sense pensar,
oh insensata,
que els somnis més sublims
lluny del seu cau... 

Així els podrits
perfums que t'envoltaven,
aquella cosa
llefiscosa entre els cabells. 

Andreu Vidal, Necròpsia

Què és la certesa?

«La certesa és l’infern.»

Andreu Vidal, Aforismes

La porta de la follia

"Només es pot tancar la porta de l’estupidesa deixant oberta la de la follia."

Andreu Vidal i Sastre