29 de novembre 2019

Muller


Descripción de mi esposa

Ella es mi escarabajo sagrado
Ella es mi cripta de amatista
Ella es mi ciudadela lacustre
Ella es mi palomar de silencio
Ella es mi tapia de jazmines
Ella es mi langosta de oro
Ella es mi kiosko de música
Ella es mi lecho de malaquita
Ella es mi medusa dorada
Ella es mi caracol de seda
Ella es mi cuarto de ranúnculos
Ella es mi topacio amarillo
Ella es mi Anadiómena marina
Ella es mi Ageronia atlantis
Ella es mi puerta de oricalco
Ella es mi palanquín de hojas
Ella es mi postre de ciruelas
Ella es mi pentagrama de sangre
Ella es mi oráculo de besos
Ella es mi estrella boreal.

Carlos Edmundo de Ory


28 de novembre 2019

Què fa el polític?


«L’optimista veu el got mig ple; el pessimista, mig buit; l’oportunista se’l beu; i el polític fa que algú pagui got, líquid i embut.»

Eduard Sanahuja i Yll, Monòlits. Frases fetes per commemorar desfetes.

27 de novembre 2019

Avui presentació de VIDA SUBACUÁTICA a Badalona (Espai Betúlia)


Presentació del llibre VIDA SUBACUÁTICA
una selecció de textos de La Charca Literaria

Amb Anna Babra, Pere Montaner, Myriam Soteras, 
Lolita Lagarto, Albert Lasheras i Joan Vigó

Després de quatre anys publicant narrativa, poesia i opinió a la web, La Charca Literaria fa un salt des del món digital a l’edició en paper amb una selecció de textos dels seus autors, alguns dels quals són de Badalona, hi viuen o estan lligats a la vida cultural de la ciutat. 

Llarga vida a La Charca Literaria!

Avui a les 19 hores
ESPAI BETÚLIA
C/ Enric Borràs, 43-47
Badalona

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT



26 de novembre 2019

Avui EXHUMAREM POEMES A LA INEXPLICABLE


LA INEXPLICABLE DIXIT:

Aquest mes de novembre seguirem amb el miracle d’exhumar poesia d’on no n’hi havia amb el nostre Poeta Resident, en Joan Vigó.
A la primera exhumació poètica i inexplicable que va tenir lloc a la llibreria el passat 30 d’octubre, en Vigó i les assistents van exhumar poemes del llibre triat per les llibreteres: L’estrangera, d’en de Sergei Dovlatov, editat per Labreu edicions .
AVUI a les 18h SEGUIREM EXHUMANT
TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT
Carrer Galileu, 78 del barri de Sants de Barcelona.

25 de novembre 2019

demà a LA INEXPLICABLE, EXHUMAREM POEMES!


LA INEXPLICABLE DIXIT:

Aquest mes de novembre seguirem amb el miracle d’exhumar poesia d’on no n’hi havia amb el nostre Poeta Resident, en Joan Vigó.
A la primera exhumació poètica i inexplicable que va tenir lloc a la llibreria el passat 30 d’octubre, en Vigó i les assistents van exhumar poemes del llibre triat per les llibreteres: L’estrangera, d’en de Sergei Dovlatov, editat per Labreu edicions .
DEMÀ a les 18h SEGUIREM EXHUMANT
TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT
Carrer Galileu, 78 del barri de Sants de Barcelona.

22 de novembre 2019

Idees destructives



«Juntamente con la idea del amor romántico, otro concepto se le reveló: el de la belleza física. Ambas ideas eran probablemente las más destructivas de la historia del pensamiento humano. Ambas nacían de la envidia, medraban en la inseguridad y terminaban en desilusión.»

Toni Morrison, Beloved [traducció d’Iris Menéndez]

21 de novembre 2019

Solcant la rel



LOST HIGHWAY

I like to remember things my own way.
                                      David Lynch

Les hores cruixen
com batecs de cor eixut
i amansen la memòria
que ja té  la pell gastada.
Els dies van descalços
i et caminen continents
d’estepa seca dins el ventre,
i et falquen vides coixes
que ja no viuràs mai.
L’avui és com l’ala tendra
d’un ocell que s’arrauleix
a una teulada, malferit,
i piula  l’agonia de les ombres
i s’hi fon com un capvespre.
I el temps adorm les veus
de la memòria,
i esprem la polpa agra
d’aquest cor esbatanat
que es buida de la por
de mirar enrere
i veure el buit
solcant la rel.

Xavier Mas Craviotto, Renills de cavall negre

20 de novembre 2019

El poder abusa



«Yo creo que el poder es siempre reticente, siempre hay una tensión entre la libertad y el poder que lo que hace es tender al abuso. De hecho, se demuestra que en muchas de las derivas autoritarias que estamos viendo hoy en día en el corazón de Europa, desde Hungría, Italia a otros países, lo primero que hacen es intentar incidir en los currículums escolares y universitarios. Por lo tanto, creo que el poder tiene intencionalidad cuando lo que hace es intentar determinar o marcar un poco las pautas de la educación para intentar subordinar o tener ciudadanos sumisos pero hoy en día hay muchísimas otras formas de silenciar los ciudadanos.»

Judit Carrera, a l’entrevista de José Valenzuela (Jot Down Magazine, març 2019)


19 de novembre 2019

Fums al coll



Tinc un joc de fums al coll
i boca de pirata.
El meu vaixell és una ampolla
amb versos que no arribarà a bon port
i jo aquest llapis que et perfila la mirada.

Mans i peus i pit i espatlles,
però a mi sols em resten
dues tíbies i una calavera exacte;
anar sembrant pels mars la meva solitud,
tres quarts de nit
i mil nostàlgies.

Josep Grifoll, Dels anys beguts

18 de novembre 2019

Amb els pulmons



Et plau que camini
per aquest camí insondable?

T’ho pregunto amb els pulmons
amb una safata de cors
amb altaveus
de pedres a les butxaques
i tots els papers escampats.

Més important que la pregunta
has de mirar sense espelmes
com se’m fan cordills als dits.

La metàstasi del llampec
em va germinar la cicatriu fa temps
i des de llavors s’escampa.

Binocles de Saurí (Inèdit)

14 de novembre 2019

Falconeig



Com la mort,
talment la copa d’alabastre fi
implora el tacte sucós dels llavis,
l’incendi corpori
o l’harmonia visceral de l’excrement,
així el silenci edifica
l’habitacle secret de la paraula.
Fer i desfer les llums del meu paisatge,
oberta la matèria a l’ofici de la carn.
Com la mort,
falconeig de l’ombra i ritual de cossos.

Jaume Pont, Jardí bàrbar

13 de novembre 2019

Uniforme



«(…) despojado de todo asidero simbólico con el feliz y desdichado mundo de los hombres normales, que se salvan los unos a los otros hasta de las culpas más ostentosas gracias a esa invisibilidad que otorga el uniforme.»

Leopoldo María Panero, Narciso en el acorde último de las flautas

12 de novembre 2019

Qui no deixa res



«No se puede echar de menos durante mucho tiempo a quien no deja nada a su paso.»

Elizabeth Hardwick, Noches insomnes [traducció de Marta Alcaraz]

08 de novembre 2019

07 de novembre 2019

04 de novembre 2019

Vibració de les voreres



Treu la cadira al sol
fuma i saluda
mentre les ombres
et fan talls als pantalons.

Aixeca’t
serveix un quart de bourbon
posa l’ampolla a la bossa
fes l’espiral de paper
mentre la Bellesa
vibra a les voreres.

01 de novembre 2019

No hi ha tren



PIONERS

El tren avança
i a la vegada
no hi ha tren
ni ha nascut el moviment primer,
encara.

Tothom ha quedat amb algú.

Fins i tot l’home sol
s’ha criat a la finestra.

Anna Gual, Altres semideus