31 de març 2016

Demà divendres: Dos Joans a la Juanita!


cartell de Joan Vinuesa


Demà divendres tindré el plaer i l’honor de recitar els meus poemes en companyia d’un altre Joan, Joan Vinuesa, que llegirà els seus.

Serà a la llibreria Nollegiu (a La Juanita) a les 20 hores.

En el meu cas presentaré una plaquette modestíssima anomenada “Taxonomia de les gotes”. En Joan Vinuesa farà un repàs per la seva dilatada poètica.

Serà un recital ple d’energia i emocions.

Llibreria Nollegiu: C. Pons i Subirà, 3 (La Juanita, Poblenou, Barcelona)
Divendres 1 d’abril de 2016
A les 20 hores



30 de març 2016

Precisa i reticent


«Poetas tan diferentes como Charles Reznikoff y Stanley Kunitz, por mencionar un caso, citaron cada cual por su parte al crítico de la dinastía Sung, Wei T’ai (de la dedicatoria de A.C. Graham de Poems of the Late T’ang [Poemas de la dinastía T’ang tardía]): “La poesía presenta la cosa a fin de transmitir el sentimiento. Ha de ser precisa en cuanto a la cosa y reticente en cuanto al sentimiento”.»


Eliot Weinberger, La invención de China (a Las Cataratas) [traducció d’Aurelio Major]

29 de març 2016

Únic patrimoni


«Nació con el don de la risa y la certeza de que el mundo estaba loco, y fue ese su único patrimonio.»

David Markson, La soledad del lector (traducció de Laura Wittner)


28 de març 2016

Aquest divendres: Dos Joans a la Juanita!


cartell de Joan Vinuesa


Aquest divendres dia 1 d’abril tindré el plaer i l’honor de recitar els meus poemes en companyia d’un altre Joan, Joan Vinuesa, que llegirà els seus.

Serà a la llibreria Nollegiu (a La Juanita) a les 20 hores.

En el meu cas presentaré una plaquette modestíssima anomenada “Taxonomia de les gotes”. En Joan Vinuesa farà un repàs per la seva dilatada poètica.

Serà un recital ple d’energia i emocions.

Llibreria Nollegiu: C. Pons i Subirà, 3 (La Juanita, Poblenou, Barcelona)
Divendres 1 d’abril de 2016
A les 20 hores




25 de març 2016

Ofrena


en arribar l’apocalipsi
els poetes seran
els primers sacrificats.
Ofrenats en l’extensió
de tota la seva inutilitat

Maria Antònia Massanet, Kiribati


24 de març 2016

Llibertat i poesia


«La poesia no pot existir sense la llibertat de l’individu. Els seus grans enemics són els ramats humans i els pastors que els acondueixen.»

Enric Casasses, a l’entrevista de Pep Cara i Txema Bofill (VilaWeb, 2.02.2012)

23 de març 2016

Ni no-res


XI

aquest silenci
que ja ni és paraula

aquest poema
que és un no dir


aquest ni no-res


Antoni Clapés, La lentitud, la durada


22 de març 2016

Ecos ofegats


Invierno y barro

Sé que, por mucho fuego que ahora ponga,
la adolescencia transcurrió conmigo
y del fragor de sus mitologías,
frente a los altos muros combatidos,
sólo quedaron evidencias vagas,
ecos ahogados bajo el cielo efímero.
Mas removiendo a fondo estas cenizas
regresa a veces un fervor perdido
y unos focos alumbran a intervalos
el aguacero en el suburbio, al filo
de la honda madrugada. ¿Vuelves tú,
difuminada imagen de mí mismo,
vuelves apenas a entregarme sólo
la ambigüedad al fin, no el contenido
tenaz de aquellos años sin fronteras
en que íbamos descalzos, insumisos,
y era verdad la vida solidaria
aun con invierno y barro en los caminos?
Pues fracasó la realidad de entonces,
no sucumba el poema, no haya olvido.

Carlos Sahagún


21 de març 2016

Tenaç


Tenaç m’escric
mentre la gent es mata
i els pobres sempre seran pobres.

Conscient del cul-de-sac del terrat
obstinat m’escric els errors
els pals de la baralla.

Sé que més enllà de la barana
vegetacions àvides
ocells voraços
microorganismes afamats
s’esperen amb la paciència del Sol
per escanyar-nos.


17 de març 2016

Tenir clar què?


«Si no sabemos qué es la vida, ¿por qué habríamos de tener claro qué es una novela?»

Enrique Vila-Matas, Perder teorías

16 de març 2016

Avui a l'Horiginal, presentació de Rufaga d'un




Avui a les 20.30 es presenta a l’Horiginal la traducció de Rufaga d’un de Mark Strand feta pel poeta i escriptor Joan Todó.

Un llibre magnífic amb unes versions brutals, i jo tindré el plaer de llegir-ne algun poema.

Tothom hi és convidat.



15 de març 2016

Demà: Presentació de Rufaga d’un



Demà es presenta a l’Horiginal la traducció de Rufaga d’un de Mark Strand feta pel poeta i escriptor Joan Todó.

Un llibre magnífic amb unes versions brutals, i jo tindré el plaer de llegir-ne algun poema.

Tothom hi és convidat.





14 de març 2016

Dic


Dic la ciutat
l’estenc a la corda més alta
perquè la paraula llençol
espetegui amb la ventada

per fer ploure cocodrils de fusta
a la llamborda florida

perquè el dia mori
amb el barret digne
d’un capvespre vermell

per retrobar al sot de l’arbre
allò perdut en silencis
dic la ciutat.


11 de març 2016

Somni enredat


4. 

Duies un somni
enredat entre els cabells,
un somni massa bell
que volgueres
empresonar entre els teus
tan dolços braços,
sense pensar,
oh insensata,
que els somnis més sublims
lluny del seu cau... 

Així els podrits
perfums que t'envoltaven,
aquella cosa
llefiscosa entre els cabells. 

Andreu Vidal, Necròpsia


10 de març 2016

Generació (H)Original


La fotògrafa Marta Huertas i el músic i cantautor Dídac Rocher estan tirant endavant un projecte que em toca d’aprop: Generació (H)Original. En les seves paraules,

un projecte fotogràfic, i vol ser un retrat coral representatiu d’una generació de poetes que ha orbitat al voltant del bar (H)original de Barcelona. Un espai de trobada i de relacions poètiques que amb els anys ha esdevingut un dels centres neuràlgics de la poesia del nostre país i en general dels Països Catalans.”

La Marta i en Dídac van venir a casa, i després de fer-me aquesta brutal fotografia al terrat, vam estar compartint cerveses, fum i conversa com si ens coneguéssim de tota la vida. Vam parlar de poesia i de poetes, de fotografia, de cinema, de llibres, de música, de la pèssima situació del món de la cultura i de moltes altres coses. El sol s’havia amagat feia hores quan van marxar. Un plaer d’aquells que ofereix la vida si saps aprofitar-la. Moltes gràcies a tots dos.

Aneu al blog del projecte i mireu la resta de fotos. Llegiu els textos. Veureu com va creixent, com la Marta i en Dídac van trenant aquesta crònica fotogràfica de la colla de gent que ens sentim part de l’Obrador de Recitacions I Noves Actituds Literàries, (H)Orinal, que cada dimecres al vespre esdevé temple de la paraula a l’Horiginal.


09 de març 2016

Callem


I

Cuando la palabra no llega a la palabra
no hagamos gestos, sombras, ademanes.

Cuando el hombre no alcanza a su cabeza
se asoma al mundo por el triste ombligo.

Cuando el verso a mitad de trayectoria
se quiebra y cae, callémonos.

José Ángel Valente, del poema Suite para un muerto (a Poesía Completa)


08 de març 2016

La Charca Literaria: tercera exhumació



A la tercera col·laboració amb La Charca Literaria, he exhumat un poema de Nadja, d’André Breton, de la qual enguany es compliran 88 anys de la publicació.

El resultat el teniu aquí.


07 de març 2016

Voraços



A la màscara etrusca del meu saber
hi plou sempre.
Les gotes
hi dibuixen laberints voraços.

Al cementiri d’avions del meu somni
la contorsionista
peus al megàfon
proclama paraigua a les dents:

No entomeu la vida com el porc
que no en sap res del pernil.
Els daus sempre han tingut una sola cara.
No peixeu el greix malvat del pànic.

El primer poeta ja ho sabia
mans tacades
quan va donar veu a la cova.


04 de març 2016

Mirada transtitànica


«Coneixedor de tot aquest impactant comareig, el constructor va pensar que allà on havien fracassat els seus científics beatíssims, amb tota la seva ciència i amb tota la tecnologia a l’abast, potser la nena aranya, armada de totes aquelles tècniques esotèriques, triomfaria.  Per això va decidir convidar-la a la torre per tal que li pogués proporcionar la seva benemèrita ajuda en tots els interessos que l’obsedien. Sobretot un, ja ho saps: el de tenir un hereu. Va enviar els seus emissaris, i ells li varem portar aquella espasmòdica deformitat sacramental. En veure aquella tremenda mirada transtitànica, va sentir la massa infinitesimal de tots els forats negres inflant-lo d’astorament, grandesa i meravella. Com si recordés una calentor, una fortuna, perdudes mil·lenis enrere, recuperades amb un sobtat xoc procliu a l’astorament absolut, havent superat la fator dels astres i dels astrolàmens. Encisat per les seves excel·lències, i excitat per aquelles mil potes folgades –d’un desenfrenament insectívol a l’hora d’adoptar les postures sensuals més grandiloqüents- que s’acostaven de ple, es va enamorar d’ella. O, millor dit, com si un amor infinit que duia dormint a dins hagués redespertat de cop. Llavors va ser quan l’amo del món va coronar la nena aranya com la seva amant fundacional, la gran madona venèria, indomable matriarca omnipotent de la ciutat.»

Jaume C. Pons Alorda, Faula

03 de març 2016

No per donar lliçons


«la poesia —tal com jo l’entenc— no està per donar lliçons, sinó per il·luminar des de la foscor.»

Marc Romera, a l’entrevista de Laura Basagaña (Núvol, 24.05.2015)

02 de març 2016

Avui Hacssemblea Hacmoriana a l’Horiginal


Avui a l'O.r.i.n.a.l., recital homenatge al Carles Hac Mor amb poemes, dissertacions, accions, silencis...
Per a l’ocasió recitaré un poema que he fet, com en altres ocasions, manllevant paraules del poeta. En aquest cas, les paraules d’Hac Mor que he emprat provenen d’una conversa amb el poeta i editor Toni Clapés per a la revista Barcelonareview l’any 2002). Diu així:

Escric per despensar

Serà com si enraonéssim:
tothom és artista (i poeta)
i tot és art.

Sí, hi ha erotisme
el gust, el plaer,
posar en comptes d’elevar.
M’agrada escriure com el pa que menjo.

L’humor poca-solta em ve de Lleida.
El futur és un perill per al present.
La raó és una nosa.
La llibertat és vida.

Cap a un costat
cap a un altre
cap amunt
cap avall,
ningú no té res a dir a ningú,
tot va a parar a l’escriptura:
els arcaismes
la llibertat
l’obra nova
les vies que s’obren
el pedestal
les tietes mestretites
les escales...
Què més puc demanar?
Jo sóc el meu lector.

Un poema
però també un autobús,
un vídeo
una sabata
una acció
un paisatge
un recital
una conversa
les imatges de la televisió
la modèstia
qualsevol altra cosa.
La indisciplina és bona si no esdevé un clixé.

Em passa com a tothom.

Darrera intervenció de Carles Hac Mor a l’Horiginal 
(28.01.2015, foto del blog de l’O.r.i.n.a.l.)


01 de març 2016

Oscars


«Todas las primaveras, la Academia de las Artes y de las Ciencias Cinematográficas presenta sus premios a los logros más significativos en todos los aspectos del cine comercial. Se trata de los Premios de la Academia. El cine comercial es una de las industrias más importantes de Estados Unidos, igual que los Premios de la Academia. El célebre comercialismo e hipocresía de los Oscar asquea a muchos de los millones y millones y millones de espectadores que sintonizan su emisión en plena hora de máxima audiencia para ver las presentaciones. No es coincidencia que la ceremonia de los Oscar tenga lugar durante la Semana de Sondeos de la televisión. Casi todos la ponemos, a pesar de lo grotesco que resulta ver a una industria felicitándose a sí misma por fingir que todavía es una forma de arte, oír a gente con vestidos de cinco mil dólares invocar pomposos tópicos de sorpresa y humildad escritos por publicistas, etcétera —todo ese rollo cínico posmoderno —, y sin embargo parece que todos la miramos. A todos parece importarnos. Por mucho que duela la hipocresía, por mucho que los ingresos brutos de los estrenos y las estrategias de marketing ya sean más noticia que las películas en sí mismas, por mucho que Cannes y Sundance se hayan convertido en nada más que zonas empresariales. Pero la verdad es que la cosa ya no entraña más diversión genuina que esa. Y lo que es peor, parece haber una enorme conspiración implícita en virtud de la cual todos seguimos fingiendo que la cosa es divertida. Que nos hace gracia que Bob Dole haga un anuncio de Visa y que Gorbachev se haga pasar por cliente entusiasta de Pizza Hut. Que toda la cultura de la fama comercial vaya como loca por hacer dinero y al mismo tiempo se felicite a sí misma por fingir que no va a por el dinero. En el fondo, sin embargo, sabemos que es todo una mierda.»


David Foster Wallace, Gran Hijo Rojo (a Hablemos de langostas) [traducció de Javier Calvo]