Pre Sant Jordi a Sant Just Desvern

recital poètic a les 12.30 a la Pl. Verdaguer

signatures de 13.30 a 14 als Jardins de Can Ginestar

tothom hi serà benvingut

 

VIDES POTSER a El Temps de les Arts

Esteve Plantada m'entrevista per al podcast 

L'Autoestopista del Temps de les Arts

podeu escoltar l'entrevista aquí

Joan Vigó: «La ficció és font de veritat»

13 gen. 2022Esteve Plantada

A Joan Vigó (1964) li agrada la hibridació de gèneres: “em considero poeta quan escric poesia i narrador quan escric narrativa, però m’agrada molt la contaminació entre tots dos”. La vida és una biblioteca de gèneres diversos i tenim l’obligació de barrejar-los, tot parafrasejant Italo Calvino. Referent ineludible dels dimecres a l’Horiginal, Vigó ha publicat els poemaris Pastor d’antenes (2017) i Cementiri d’avions (2018), i la novel·la Haiku a Brooklyn (2018).

Al seu últim llibre, Vides Potser (Labreu, 2021), ens presenta una obra molt plaent de llegir, amb un misteri com a punt de partida i amb personatges que no tenen grans problemes. On hi trobarem, amb un somriure, referències a John Wayne, la tribu dels Gaboni de Tarzan, Luisa Casati o noms carregats de pes com Orson, Truman o Dora. L’obra reescriu la història clàssica nord-americana de detectius i juga amb la identitat, amb totes aquelles vides que ens inventem quan recordem o expliquem qui som o què vam ser.

Una invenció que és tot un alliberament. “La realitat que ens fa tirar endavant la trobem més en la ficció que en la pròpia vida”, diu. I afegeix que “la vida té una misèria intrínseca que no et deixa descobrir la realitat; en canvi, la ficció és font de veritat”. Un tema que l’apassiona, literàriament: “el proper llibre de poemes, que sortirà properament a LaBreu, torna a incidir en això, la identitat. És el tema”, diu, tot rient. “M’interessa, perquè pensem que tenim clar qui som”. Però res és menys cert, ni mai som la mateixa persona.

“Sempre ens estem inventant la pròpia vida. Hi ha tantes misèries afegides, que quan penses en tot el temps que has invertit fent gestions estúpides per mantenir-te viu, com ara treballar, obligacions burocràtiques, obligacions familiars…, i fas balanç amb l’estona que realment has tingut per viure, et fereixes”. I per això inventem, per no patir tant i per no recordar-ho. “El món està pensat perquè miris una pantalla i no et plantegis per què ho fas”.

El poeta i narrador Joan Vigó. Foto: Esteve Plantada

Invenció, brúixola i fidelitats

Vides potser és un llibre que atrapa, des de la primera pàgina. Perquè volem saber, com a lectors, on arribarà la història i el misteri que haurà de resoldre el protagonista, tot i que això potser no sigui l’important. Hi ha un món de relacions, de personatges, de vides que s’entrecreuen i que aprenen a ser, tal com són, en una estructura que encaixa a la perfecció, tot i que Vigó no treballa amb escaleta, “sinó amb brúixola“.

“Escric amb autoimposicions estilístiques, m’agrada seguir els dictats oulipians. Em vaig autoimposar escriure la novel·la del primer al darrer capítol, amb continuïtat. Tenia clares algunes coses, però no sabia com encaixar-ho”. I el resultat és una història de bon llegir, plena de complicitats, amb molts hams on agafar-se. “M’interessava examinar aquesta part del plaer de viure que és el menjar i fer menjar perquè la gent gaudeixi”, entre d’altres aspectes juganers que podem trobar-hi.

També hi ha lloc per paraules japoneses estranyes de sentit acurat, samarretes ajustades, perversions dalinianes, molta poesia (“El poemes són la música comuna i essencial de la condició humana contradictòria, el que ens fa assemblar-nos”) i per nines inflables i amors platònics. “Més enllà de fidelitats, hi ha la lleialtat. L’amor és, abans que res, això: lleialtat, estar amb algú a totes. La fidelitat és una anècdota”. Peces diversificades de l’engranatge d’un llibre on tot encaixa, sense adonar-nos-en, naturalment, tal com fan les grans ficcions. 

Si el final grinyola

Si el final grinyola
i les nafres són legió
el canó
em durà allà
on no hi ha preguntes.

Algú em trobarà ressec
com els papers.
Vestigis de l’intent d’allò que no s’acaba.

El clima
esquerdarà les paraules
el vent en farà el que vulgui
espirals
pluja vermella
esternuts a mil quilòmetres d’aquí.

I seré ratlla de lletra.

A la gola

L’incendi
el Sol
la torradora.

Batega l’enllà
de pedra i sorra.

Respiro forn
m’ofego senil
en aquest teatre sense apuntador
amb l’aforament complet
d’alabatres a la gola.

La galeta

L’home va fer gos al llop.

Després l’amor a déu

va ser l’amor d’un gos

a la galeta.

L'incendi

L’incendi

el Sol

la torradora.

Batega l’enllà

de pedra i sorra.

Respiro forn

m’ofego senil

en aquest teatre sense apuntador

amb l’aforament complet

d’alabatres a la gola.

Darrera residència poètica a LA INEXPLICABLE amb recital

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

Dir la ciutat

Dic la ciutat

l’estenc a la corda més alta

perquè la paraula llençol

espetegui amb la ventada

per fer ploure cocodrils de fusta

a la llamborda florida

perquè el dia mori

amb el barret digne

d’un capvespre vermell

per retrobar al sot de l’arbre

allò perdut en silencis

dic la ciutat.

Avui poeta resident a La Inexplicable

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

Demà poeta resident a La Inexplicable

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

Paràbola d'aigua del poema

Faré l’antologia dels meus fracassos.

Un poema amb títols que van ser
porta i prou
espirals en papers rellegits
en el buit intersticial de les clepsidres.

Sols per això
per la voluntat de no saber-me
en aquest bar sense semàfors
podré ser el contemporani que diu
que el poema és un projectil sense diana

que la seva paràbola d’aigua
és el dibuix afrodisíac
de l’èxit aclaparador de l’atropellat.

Sant Jordi et moi

a les 12.30 h.
VERMUT POÈTIC A L'ESPAI MALLORCA
Pl. Vicenç Martorell, 1 de Barcelona

a partir de les 17 h.

Parada de LaBreu Edicions

Passeig de Gràcia 73 de Barcelona

de 20 a 21 h.

Llibreria LaieCCCB
C. Montalegre, 5 de Barcelona

Demà, Sant Jordi, seré a...

a les 12.30 h.
VERMUT POÈTIC A L'ESPAI MALLORCA
Pl. Vicenç Martorell, 1 de Barcelona

a partir de les 17 h.

Parada de LaBreu Edicions

Passeig de Gràcia 73 de Barcelona

de 20 a 21 h.

Llibreria LaieCCCB
C. Montalegre, 5 de Barcelona

Avui residència poètica a La Inexplicable

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

Demà residència poètica a La Inexplicable

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

Avui residència poètica a LA INEXPLICABLE

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

Demà residència poètica a LA INEXPLICABLE

TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT

Avui poeta resident a La Inexplicable

El dijous, 28 de febrer a les 18h en Joan Vigó torna a La inexplicable com a poeta resident.

Durant una hora, de 18h a 19h, en Vigó es passejarà per la llibreria, prendrà notes, potser escriurà un nou poema o algun fragment de la seva propera novel·la. Conversarà amb tothom qui s’apropi i vulgui preguntar-li per la seva poesia o saber més d’en Russell, el protagonista de la seva primera novel·la, Haiku a Brooklyn, que acaba d’editar a la col·lecció Cicuta de Labreu Edicions.

A més si compreu algun dels seus llibres podreu ser l’única persona assistent a un ‘recital d’aprop’.

Si voleu conèixer una mica més al nostre Poeta Resident tafanegeu el seu blog, Mafia mental,  Per a tots els gustos: poesia, narrativa, exhumacions poètiques i fins i tot ha escrit i interpretat un curtmetratge: Ponerse al día

Demà poeta resident a La Inexplicable

El dijous, 28 de febrer a les 18h en Joan Vigó torna a La inexplicable com a poeta resident.

Durant una hora, de 18h a 19h, en Vigó es passejarà per la llibreria, prendrà notes, potser escriurà un nou poema o algun fragment de la seva propera novel·la. Conversarà amb tothom qui s’apropi i vulgui preguntar-li per la seva poesia o saber més d’en Russell, el protagonista de la seva primera novel·la, Haiku a Brooklyn, que acaba d’editar a la col·lecció Cicuta de Labreu Edicions.

A més si compreu algun dels seus llibres podreu ser l’única persona assistent a un ‘recital d’aprop’.

Si voleu conèixer una mica més al nostre Poeta Resident tafanegeu el seu blog, Mafia mental,  Per a tots els gustos: poesia, narrativa, exhumacions poètiques i fins i tot ha escrit i interpretat un curtmetratge: Ponerse al día

Demà recital a Arenys de Mar - Generació (H)Original

DEMÀ 23 DE FEBRER

a les 19 hores
en el marc de l'exposició
GENERACIÓ (H)ORIGINAL

Presentació del llibre GENERACIÓ(H)ORIGINAL

a càrrec dels autors del projecte 

Marta Huertas i Dídac Rocher 

i de l’editora Ester Andorrà de LaBreu Edicions

Recital poètic a càrrec de Jordi Vintró i Joan Vigó

Centre Cultural Calisay

Riera pere Fita, 31

Arenys de Mar