Clau

La Poesia és una clau mestra.

Ponç Pons, al prefaci de Pessoanes

Fa trons

‘AREIA ESCRITA’

Tenc una tenda de campanya lusa.

La plant discretament pel nord de l’illa

a les platges desertes de setembre.

Menj pa fet meu i fruita,

passeig, escolt, escric,

parl amb els arbres,

llegesc el mar.

                      No ho dubtis:

Viure és més que existir.

Damunt la sorra

agraesc a la nit els seus misteris

i encenc un foc humit de llenya morta.

El fum sembla una ofrena,

el vent canvia...

M’invent l’eternitat.

Fa trons.

                      Plou terra.

Ponç Pons, Pessoanes

Vidre

‘VIDRAÇARIA’

Entre la vida

que et desconcerta i tu

sempre  hi ha un vidre.

Unes ulleres

gruixades de miop

i una finestra

d’on veus, segut, com passa,

fumant, tot sol, la vida.

Ponç Pons, Pessoanes

La brasa

A LA POESIA

                             El poeta és veritablement lladre de foc

                                                                           Rimbaud

De vegades el full és un gran pantà blanc

on, els signes són crits, soterrat hi ha l’infern.

T’he estimat tant de ver que he volgut agraït

ser poeta i t’he dat de tot cor la meva ànima.

El festiu vaixell ebri s’ha enfonsat i el jove

de la vall amb dos tirs al costat era Déu.

Sense tu res no hauria tingut emoció

ni hauria estat tan bell açò que en diuen viure.

Je ne sais plus parler. Tot està consumat.

Més que lladre de foc, sóc la brasa d’un somni.

Ponç Pons, Pessoanes

Estil

REGAL

On he deixat l'estil. El cerc per tota
la casa i no apareix. Mir als calaixos
davall el llit i enlloc. No hi ha cap rastre
no es veu feruma eumón. Rient, del pati
la gata em du arrugats cinc decasíl·labs. 

Ponç Pons

Walser

UN TAL WALSER

Ha vingut caminant a Sa Figuera Verda
i ha demanat confús: On és la neu?
Li he explicat que aquí, a l’illa, mai no fa prou fred
i les nostres muntanyes només són pujols.
Ha somrigut benèvol. Hem anat
a passejar en silenci i ha intuït
content estranyes formes en els núvols.
Ha besat un ullastre, ha acaronat
una paret i en veure les figueres
que tenen dos-cents anys, emocionat,
s’ha llevat el capell per fer una reverència
i ha dit: Són ben iguals que les que hi ha a la Bíblia!
Mentre tornàvem m’ha contat que escriu
una història difícil sobre uns germans Tanner.
Asseguts a l’aljub hem vist pondre’s el sol.
Tenia els ulls molt blaus i el pensament molt lluny.
De cop, ha fet un gest d’adéu i se n’ha anat,
com una ombra que fuig, cap a Binifamís.
Quan passava espectral amb paraigua pels horts
plens de fruita cap gos s’ha atrevit a lladrar.

Ponç Pons, Pessoanes

Escriure segons Ponç Pons

CALÇOBRE


Perquè escriure és també donar un sentit al món
I salvar del neguit un temps mortal absurd
Persever en la nit tot cercant fervent mots
Que emotius m'apuntalin fets versos la vida


Ponç Pons