Calma relativa

Tinc un ramat de records
pesen com ferro
pasturen les vastes planures neuronals.

A voltes hi ha estampides
faig d’espàrring
esquivo
espero que caigui el darrer roc.

Després respiro
demà potser serà millor.

Demà què

Aquest no saber fa bonys
té gust de sotrac buit
crema bord
és un record de cop de porta.

Tret del final tot és finestra
s'ha de saber
ha de ser així
si m'aboco veig les pedres
i si em giro et veig aquí.

D’aquesta manera.

Com l’elefant
que diuen que es fa vell
així aprenc.

Camina lent
estima els ossos morts
quan els troba o els somnia
plora pols de paquiderm.