L’andana eterna
deserta sense nom
amb rovell a les vores
és racó de vent mut.
Mai res no queda enrere
tot és ferralla
llard que s’aferra als dits
i taca per sempre.
Memòria:
tènia indigesta
rèmora voraç
creu de la moneda de l’oblit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
mai res no queda enrera? crec que queda el que tu vols....el que realment t'ha copsat, el que no vols el deixes enrera malgrat que de vegades hi torna, torna en força per més que tu no ho volguis.
vies i més vies, em porten dins el meu passat de motorista(conductora del metro de Barcelona)
Publica un comentari a l'entrada