Batall del temps

Nit immensa
desert de ciment
amb espurnes per finestres
des d’on em mires.

Dunes de plàstic
Cactus del passat rere la via morta
on et veig aturada
dins d’un rellotge que no vol saber l’hora.

Tantes conclusions afinen
aquest dia de sorra als ulls.

La teva veu sona com coixí de pell esquiva.

Existir encara

Tothom té un racó rera la gola
una tomba que s’enfila per la corda de l’oblit.

Puja a raig de les entranyes
aclapara com el vòmit
però s’escola i torna endins
per les escletxes d’un sol home:
és la maleïda fosca
d’aquest misteri d’estar viu.

Biblioteca d'ossos

El vent mou papers
fulles d’arbre
pols de temps al cementiri.

Les biografies
una damunt de l’altra
en lleixes de ciment.

Passaran anys
l’oblit colgarà les vides
els marbres diran
noms que res no diuen.

Flor seca de trascendència.

Serraller d'urgència

Priez pour nous