Nit immensa
desert de ciment
amb espurnes per finestres
des d’on em mires.
Dunes de plàstic
Cactus del passat rere la via morta
on et veig aturada
dins d’un rellotge que no vol saber l’hora.
Tantes conclusions afinen
aquest dia de sorra als ulls.
desert de ciment
amb espurnes per finestres
des d’on em mires.
Dunes de plàstic
Cactus del passat rere la via morta
on et veig aturada
dins d’un rellotge que no vol saber l’hora.
Tantes conclusions afinen
aquest dia de sorra als ulls.
La teva veu sona com coixí de pell esquiva.
2 comentaris:
tanta poesia que he rebut anys enrera amb el mateix to, la meteixa finalitat...em dol de vegades llegir-te malgrat que em trasllades a aquells temps de plaer per l'ànima.
Bones Joan,
a la fi he trobat el teu bloc i de casualitat.
Ara ja hi nairé fent alguna ullada.
Salut,
Publica un comentari a l'entrada