Març

Seré qui sap allò que no vaig ser
quan la llum no la veia
i anava coix sense saber-ho.

Ara els morts
reboten en aquest bar
però hi parlo i riem
d’aquesta sort que em sobta.

Cada llum em diu alguna cosa:
el frec del teu cos
aquest hivern a tot arreu
el port que put a sal i peix
i més racons que vull donar-te.

Mira el mar, que hi tinc la crossa.

Servei discrecional

Porta’m allà on el cervell esclata
vull sentir entre orelles el bum-bum
entre pirotècnies de pell entrelligada
serem epidermis, brou, maraca i fum.

Quan somrius i em fas lloc endiumenjada
camino i no cal que em miri els peus
als ulls hi tinc instal·lades dues armes
que exploren com radars allò que veig.

Solco ple de pulmons l’itinerari
faig visera des d’un far que no té nom
la llum és la pell d’aigua cremada
que t’acaricio amb el dit índex mentre dorms.

Cançó de la bona mort

Quan em mori ha de ser així:
sense plàstics a la cara
no vull aparells fent bip-bip
en un llit a banda i banda.

Que sigui vora d’un got
entre fum mentre llegeixo
tancar els ulls, tastar de cop
el glop ingrat d’aquest ferro.

El dia que vingui la mort
la vegi i em digui “ara”
primer l’escopiré a la cara
després li faré un petó
(de les cendres feu-ne pinso
pels peixos mutants del port).

B_R