Seré qui sap allò que no vaig ser
quan la llum no la veia
i anava coix sense saber-ho.
Ara els morts
reboten en aquest bar
però hi parlo i riem
d’aquesta sort que em sobta.
Cada llum em diu alguna cosa:
el frec del teu cos
aquest hivern a tot arreu
el port que put a sal i peix
i més racons que vull donar-te.
Mira el mar, que hi tinc la crossa.
1 comentari:
mmm, ... m'agraden els teus poemes, són lúcids i penetrants.
Ahir, tafenajant, entrant a un blog, ara a un altre, ... aquí m'hi vaig quedar llegint. Ara ja t'he enlleçat al meu blog.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada